L'Ajuntament de València sol·licitarà a les Corts Espanyoles i al Govern «una reforma urgent en profunditat» de la Llei 49/2002 de Règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, la coneguda com a Llei de Mecenatge. El Ple Municipal ha acordat hui dirigir-se al Parlament i a l'Executiu central per tal d'impulsar unes modificacions «que garantisquen l'equitat fiscal distributiva per damunt de qualsevol privilegi».
Així ho exigeixen tant la Constitució Espanyola en el seu article 14, com el Tractat Fundacional de la Unió Europea, en el seu article 107, ha recordat l'alcalde de València, Joan Ribó, durant la reunió del Ple del mes de setembre.
La proposta d'acord ha tirat endavant amb els vots dels tres grups polítics que integren el Govern de la Nau, i en contra de la postura del grup popular, mentre que Ciutadans s'ha abstingut en la votació. El Ple ha aprovat així instar al Govern de l'Estat a «deixar als ajuntaments la discrecionalitat d'aplicar o no les exempcions fiscals i, en el cas de mantenir determinades exempcions en virtut de l'empara de la Llei, a compensar a les hisendes locals la pèrdua d'aquests ingressos, com ja es fa amb els centres d'educació concertada».
L'alcalde ha defensat la necessitat d'abordar aquesta reforma des del convenciment de la necessitat de gestionar amb la base dels valors de l'equitat i la igualtat fiscal, «principis fonamentals d'una societat democràtica», ha afirmat. Joan Ribó ha recordat, a més, que la Declaració de València, document signat el passat 2017 per la majoria d'alcaldes i alcaldesses de les principals ciutats del territori espanyol, reunits a la nostra ciutat, «ja recollia i subratllava la necessitat d'escometre aquesta reforma». «Les exempcions fiscals són clarament contràries al dret comunitari», ha afegit.
El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, s'ha mostrat d'acord amb el principi d'igualtat, però ha matisat que la definició d'una activitat com a lucrativa o no «no deriva de l'activitat en si, sinó de l'assignació que es done al benefici obtingut». Giner ha acusat l'alcalde d'«actuar com un jutge i decidir què és correcte i què no». En pareguts termes s'ha manifestat el portaveu del Grup Popular, Eugenio Monzó, qui ha assegurat que Joan Ribó actua «des de la seua malvolença personal a l'església catòlica». Monzó ha afirmat que «cap actuació administrativa dóna suport a aquesta decisió del Ple», i ha afegit que l'Ajuntament «no té competències en aquest àmbit».
L'alcalde, Joan Ribó, ha aclarit que la necessitat que totes les activitats lucratives tributen en igualtat de condicions no s'oposa al dret de culte ni als sentiments religiosos, atés que la tributació en cap cas afecta els llocs de culte com ara esglésies, mesquites, sinagogues o similars... sinó a les activitats que sí que suposen una acció amb efectes lucratius que es duguen a terme en altres espais, i ha posat com a exemples els centres sanitaris o educatius privats dels quals s'obtenen beneficis econòmics.
LA MOBILITAT URBANA
En altre moment del debat plenari, s'han votat dues mocions, plantejades respectivament pels regidors Alberto Mendoza (PP) i Narciso Estellés (Ciutadans) sobre la mobilitat a la ciutat. Tots dos han instat al govern municipal a agilitar la tramitació de l'Ordenança de Circulació, actualment en procés d'elaboració. Mendoza ha descrit una situació «caòtica, desastrosa i deficient» en la mobilitat urbana, mentre que Estellés s'ha fixat més en la seguretat viària, i ha instat a la retirada de determinada senyalització viària.El regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, ha rebutjat ambdues mocions, que no han tirat endavant, i ha acusat els edils de "passejar fantasmes i presentar una situació urbana apocalíptica». L'edil ha afirmat la seua preferència de «debatre sobre dades», i ha assegurat que aquestes «reflecteixen una ciutat que està eixint de la caverna, i que entra en el segle XXI amb altres urbs del món que miren a la modernitat i posen en el centre de les seues polítiques de mobilitat les persones i l'espai públic».