El Port de València fa un pas més cap a la seua ordenació definitiva. Este dijous, el Ple de l'Ajuntament aprovarà de forma provisional el Pla Especial de la Zona Sud 2 del Port de València, un instrument urbanístic que establix què pot fer-se, com i on dins d'un dels recintes logístics més importants de la Mediterrània. El document ja ha superat el període d'informació pública i compta amb el suport de l'Autoritat Portuària de València (APV), la qual cosa aclarix el camí per a continuar la seua tramitació.
Un territori ja molt consolidat que necessitava regles clares
L'àmbit del pla afecta els terrenys entre el Moll de Ponent i la dàrsena d'embarcacions menors pròxima al Club Nàutic de València. Es tracta d'una zona netament portuària on més del 75% de la seua extensió ja presenta una activitat ordenada i consolidada. Que existisca tanta activitat sense un marc normatiu tancat no és una anomalia menor: sense un pla especial aprovat, qualsevol canvi d'ús, ampliació o nova concessió queda en un limb jurídic que complica la gestió diària i frena la inversió. El nou instrument ve precisament a resoldre eixa incertesa.
El repartiment d'usos que proposa el pla és revelador. L'ús mixt comercial i complementari comercial domina el 91% de l'àmbit, reflex que l'activitat logística i de mercaderies és, amb diferència, el motor del recinte. Un 8% queda reservat per a l'ús mixt nàutic-esportiu, associat al Reial Club Nàutic de València i a les dàrsenes d'embarcacions menors. L'1% restant, vinculat a edificis administratius i zones d'aparcament en el marge esquerre de l'antic llit del Túria, completa el quadre.
"Este instrument d'ordenació continua d'esta manera la seua tramitació per a compatibilitzar activitats i usos del sòl i avançar cap a un equilibri econòmic, social i mediambiental en l'àmbit inclòs" - Fonts del govern local, Ajuntament de València
Quatre àrees per a un port que no para
Per a traduir eixa realitat operativa en normes concretes, el pla dividix la Zona Sud 2 en quatre àrees funcionals. La primera consolida la nàutica esportiva i recreativa entorn del Reial Club Nàutic, encara que permet, de forma excepcional, adaptar l'edificació quan siga necessari per a coordinar operacions de trànsit marítim. La segona concentra l'activitat comercial portuària —operació, manipulació i emmagatzematge de mercaderies— amb una regulació orientada tant a mantindre allò existent com a facilitar l'evolució futura de les concessions.
La tercera àrea agrupa la xarxa interna de transports i activitats complementàries: espais logístics, de distribució, emmagatzematge i reparació naval. La seua ordenació protegix explícitament la funcionalitat dels corredors viaris i ferroviaris i evita condicionar futures ampliacions. La quarta i última, de caràcter administratiu, ocupa una superfície aproximadament de 15.138 m² on s'ubiquen les oficines de l'APV, i admet usos compatibles per a no limitar desenvolupaments futurs. Quatre peces que, juntes, formen un trencaclosques dissenyat perquè el port puga créixer sense improvisar.
El gran repte: fer fluir el trànsit dins del recinte
Potser la part més tangible del pla, la que té impacte directe en la vida dels valencians que conviuen amb el port, és la reordenació de la mobilitat interna. Hui, el trànsit pesat es canalitza principalment pel sud, a través de la circumval·lació i la V-30, la qual cosa genera una elevada densitat de trànsit en hores punta; mentre que l'accés nord, pel seu traçat urbà en l'enllaç entre la V-21 i el port, queda reservat a vehicles no industrials. És un esquema que funciona, però amb tensions evidents.
El pla proposa remodelar la xarxa viària interior i establix que els vials secundaris tinguen una definició flexible, capaç d'adaptar-se a l'evolució de la demanda sense perdre capacitat de servici. En paral·lel, redefinix el traçat ferroviari interior: manté les derivacions actuals cap als molls i proposa altres addicionals, amb l'objectiu d'avançar cap a un model més intermodal. No és un detall menor: apostar pel ferrocarril dins del recinte és apostar per reduir camions en les carreteres d'accés a la ciutat.
El pla també incorpora mesures específiques per a la mobilitat per als vianants i ciclista dins de l'àmbit portuari, un gest a l'accessibilitat interna que, encara que puga paréixer secundari en un entorn industrial, respon a una tendència creixent en la gestió de grans infraestructures europees. L'Associació Veïnal Natzaret i la Federació d'Associacions Veïnals de València (FAAVV) havien presentat al·legacions durant la fase d'exposició pública del pla, alertant d'efectes adversos per als barris confrontants i la qualitat de vida dels seus veïns. La Junta de Govern va concloure que les modificacions proposades "no tenen efectes significatius" sobre el medi ambient, conforme a l'Informe Ambiental aprovat en octubre de 2022. Amb l'aprovació provisional en el ple d'este dijous, el pla entra en la recta final de la seua tramitació, encara que el debat sobre com conciliar un port en expansió amb els barris que l'envolten seguirà molt viu.