El parc "inundable" del nou llit del Túria resisteix a les fortes pluges

El projecte de l'Ajuntament de València de restauració ambiental del riu segueix estant en el punt de mira

Guardar

Nou llit del Túria inundat després de les últimes pluges
Nou llit del Túria inundat després de les últimes pluges

El llarg període de pluges viscut a la ciutat de València en les últimes setmanes (més de176.4 l/m² al març) ha reobert un debat entorn del projecte de restauració ambiental del nou llit del Túria. L'acumulació de les precipitacions va deixar imatges vistes en molt poques ocasions del riu ple d'aigua, fins al punt que va arribar a desbordar-se al seu pas per algunes localitats. La instal·lació d'un parc en aquest àrea seria, per tant, tal com assenyala el pla, inundable.

En paraules del vicealcalde de València, Sergi Campillo, en declaracions a Levante-EMV, aquests fets "lluny de desmuntar" les bases del projecte que maneja el govern municipal el que fa és "reforçar-lo", ja que aquesta gran infraestructura hidràulica "ha recuperat la seua funció com a riu" amb aquestes grans avingudes d'aigua. El pla és convertir el nou llit del riu en un corredor verd que connecte el parc natural de l'Albufera i el del Túria amb el de Capçalera i el jardí de l'antic llit.

El projecte que planteja l'Ajuntament de València pretén fer del nou llit del Túria un parc fluvial. Pel que podria albergar esplanades de gespa, un eix ciclopeatonal que unisca els pobles del Sud amb la Desembocadura o instal·lacions esportives. Tot això, tenint en compte que seran inundables en algunes ocasions, per la qual cosa tancarien al públic en el cas de previsions meteorològiques adverses.

No obstant això, Campillo ja avisa que l'objectiu de renaturalització del Nou Llit "no és fer un nou jardí en el Túria" sinó "fer un riu i recuperar l'ecosistema del riu". De moment, només hi ha un estudi preliminar que es desenvoluparà a mitjà i llarg termini entre les administracions estatal, autonòmica i els municipis afectats. L'única cosa en ferma hui dia és l'existència d'una comissió tècnica formada per dos representants de la CHJ, tres de l'Ajuntament de València, i en la qual es convidaria a participar a Quart de Poblet, Mislata i Xirivella, així com a la Generalitat.

Quant a l'oposició, tant PP com Ciutadans han criticat aquesta iniciativa. El portaveu de Ciutadans (Cs) a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, assegura que el pla per al nou llit del riu Túria és "impracticable, una autèntica barbaritat i una fal·làcia" dins del "fals ecologisme". "Ha de replantejar-se aqueix projecte i abandonar projectes il·lusionants per a la ciutadania, però res realistes", afig.

En la mateixa línia, la portaveu del PP a l'Ajuntament de València, María José Catalá, demana a l'alcalde, Joan Ribó, deixar el projecte 'Llit nou, riu nou' per no ser executable i li insta a centrar-se a generar ocupació i a abaixar impostos als valencians. "Es veu la realitat dels projectes que se li ocorren a Ribó i que no es poden materialitzar. Estem veient com s'inunda el llit", asseverava quan es van produir les inundacions.

El model de París, Barcelona o Saragossa

No obstant això, existeixen en altres ciutats d'Espanya o França instal·lacions inundables molt pròximes a les seues riberes fluvials. És el cas de París, Barcelona o Saragossa, entre altres. No obstant això, una de les coses que més preocuparia el consistori valencià és l'accés al nou llit del Túria, ja que a banda i banda hi ha un intens trànsit.

Quant a la capital francesa, al costat del Sena hi ha instal·lacions de tota mena: àrees de jocs per a xiquets, zones de pícnic, miradors i terrasses, cafés, rocòdroms i pistes de petanca. El que ocorre en aquest espai és que en el moment que hi ha una crescuda del riu, es prohibeix l'accés fins que l'aigua es trobe en un nivell normal.

El paratge del Meandre de Ranillas de l'Ebre, a Saragossa, és un altre dels referents de parcs fluvials inundables. Amb una extensa plana fluvial -unes 32 hectàrees-, va ser condicionat per a albergar edificis i espais de l'Exposició Universal de 2008. Per això, compta amb infraestructures capaces de fer front a les crescudes del riu.

L'últim exemple recau en el Parc Fluvial del Besòs, a Barcelona. Aquest parc de desembocadura (més de tres quilòmetres de longitud i entre 60 i 80 metres d'ample) va registrar el gener de 2020 una important crescuda. Va estar tancat durant diversos dies fins que es va recondicionar el parc una vegada l'aigua va tornar a baixar pel seu llit habitual.

L'execució d'un projecte de tal calibre com la renaturalització del nou llit del Túria portaria anys portar-la acabe. Així, aquesta idea es plantejarà en un projecte definitiu a mitjà o llarg termini, per la qual cosa tardarà diversos anys a fer-se realitat si és que es decideix seguir avant.

Destacats