Un palau barroc del segle XVIII que portava anys esperant el seu destí definitiu en plena plaça de Tetuan de València tindrà per fi una segona oportunitat, i amb ella, la ciutat també. L'Ajuntament de València ha anunciat que el Palau dels Marquesos de Montortal es convertirà en la segona seu del Museu de la Ciutat, on s'exhibiran, per primera vegada al públic de forma permanent, algunes de les col·leccions municipals més antigues: obres que van des del Renaixement fins a mitjan segle XIX i que hui romanen emmagatzemades, fora de l'abast dels ciutadans.
Un edifici amb història pròpia
El Palau dels Marquesos de Montortal no és un immoble qualsevol. La seua façana, de grans buits amb balcons, oferix una composició tríptic propi del barroc, en l'eix central del qual se situa el gran portal de pedra amb escut nobiliari. Situat en el centre històric de València, és un destacat exemple de l'arquitectura barroca del segle XVIII. La seua construcció, que data de l'últim terç del segle XVIII, va ser modernitzada en el segle XIX amb una intervenció en la seua façana, i l'interior va ser reformat en 1912. Al llarg dels seus més de dos segles de vida, l'edifici ha acumulat capes d'història que, paradoxalment, l'han mantingut en una certa penombra institucional. Malgrat les modificacions patides al llarg del temps, el palau conserva elements decoratius i arquitectònics originals que ara, gràcies a este projecte, podrien per fi contemplar-se en el seu context.
Ubicat en la plaça de Tetuan, número 4, l'immoble està classificat com a Monument d'interés local i compta amb protecció com a Bé de Rellevància Local. L'Ajuntament el va adquirir en maig de 2023, encara que el seu ús va tardar a definir-se: inicialment es va considerar destinar-lo a ampliar l'Arxiu Històric Municipal, una idea que finalment es va descartar per ser incompatible amb els valors patrimonials de l'edifici. La cultura, en lloc de l'arxiu, serà la seua nova llar.
Art valencià que mereix la llum
L'alcaldessa de València, María José Catalá, va visitar l'immoble després d'anunciar el projecte en el debat sobre l'estat de la ciutat. El missatge va ser clar: hi ha obres mestres de l'art valencià guardades en magatzems que els ciutadans mai han pogut vore. Noms com Juan de Juanes, Francisco Ribalta, Jerónimo Jacinto Espinosa, José Vergara o Vicente López integren una col·lecció municipal d'enorme valor històric que, no obstant això, no té espai suficient per a mostrar-se. El Palau de Montortal ve a resoldre eixa contradicció.
"Un museu, dos palaus, dos seus" - María José Catalá, alcaldessa de València
La proposta compta ja amb el suport tècnic de la direcció del Museu de la Ciutat i del Servici de Patrimoni Històric i Artístic, que en un informe datat el 17 de setembre de 2026 va assenyalar que el palau és "especialment adequat per la seua titularitat municipal, ubicació i valors arquitectònics i patrimonials". No és un projecte improvisat: els tècnics municipals porten mesos realitzant treballs de reconeixement, documentació i anàlisi de l'estat de l'immoble, incloent-hi un escaneig 3D per mitjà de tècniques de lasergrametria i fotogrametria per a obtindre dades precises abans de qualsevol intervenció.
El model: relacionar ciutat, patrimoni i col·lecció
El que planteja l'Ajuntament no és simplement obrir un nou espai expositiu. És, segons ho definix la mateixa alcaldessa, "un model museístic que permetrà relacionar la història de la ciutat amb el valor patrimonial dels seus immobles i les obres que integren la col·lecció municipal". Dit d'una altra manera: el contenidor i el contingut parlaran el mateix idioma. Un palau barroc que acull pintura barroca valenciana té una coherència narrativa que els museus de nova planta difícilment poden oferir.
La seu actual del Museu de la Ciutat, instal·lada en el Palau del Marqués de Campo en la plaça de l'Arquebisbe, continuarà en funcionament. Ambdós palaus funcionaran de forma complementària, amb la nova seu especialitzant-se en les col·leccions més antigues. És el tipus d'aposta que algunes grans ciutats europees porten dècades practicant: distribuir el patrimoni entre distints edificis històrics perquè cada un conte la seua pròpia història.
Full de ruta i pressupost
El projecte té calendari i finançament en marxa. El Servei de Patrimoni Històric i Artístic ha tramitat un expedient comptable de més de 200.000 euros per a sol·licitar la seua inclusió en els Pressupostos Municipals de 2027, destinats a la redacció del projecte de rehabilitació integral. En octubre de 2025, l'Ajuntament ja va adjudicar obres urgents de reforç, apuntalament i tapiat per a protegir l'edifici del deteriorament mentre es planifica la intervenció major.
En les pròximes setmanes està prevista la contractació de l'avantprojecte museològic de la futura segona seu. La presentació pública d'eixe avantprojecte està fixada per a principis de 2027, una data que no és casual: coincidirà amb el centenari del Museu de la Ciutat, fundat en 1927. Inclourà una selecció preliminar d'obres que es mostraran de forma permanent, així com les actuacions lligades al nou Pla Museològic, al catàleg del museu i al futur Pla Museogràfic.
La major transformació en cent anys
El projecte s'integrarà en l'estratègia cultural Culturia, que situa el Jardí del Túria com a eix vertebrador de naturalesa i cultura a la ciutat. En eixe mateix horitzó, 2027 també portarà l'Any Sorolla, la inauguració de l'espai dedicat a Manolo Valdés en el Moll 3 i altres iniciatives que dibuixen una València amb una aposta cultural de llarg alé. L'obertura de la segona seu del Museu de la Ciutat suposaria, en paraules de l'alcaldessa, "la major transformació del Museu de la Ciutat en prop de cent anys d'història". No és una frase menor: significa que una ciutat que complix un segle apostant pel seu museu decidix renovar eixe compromís rescatant de l'oblit un palau barroc i les pintures que, durant massa temps, ningú ha pogut veure.