Quatre dècades donen per a molt. El Palau de la Música de València, que va obrir les seues portes el 25 d'abril de 1987 amb un concert de l'Orquestra Municipal dirigida per Manuel Galduf, celebra el seu 40é aniversari amb la temporada més ambiciosa de la seua història recent: aproximadament 60 concerts baix el lema "40 anys de la millor música" i la confirmació d'Alexander Liebreich al capdavant de l'Orquestra de València. L'anunci es va realitzar en un acte presidit per l'alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, que va aprofitar l'ocasió per a traçar un balanç institucional tan cridaner com els noms propis del cartell.
D'auditori inaugural a motor cultural amb xifres històriques
Inaugurat en 1987 en l'antic llit del riu Túria, el Palau és des d'aleshores la seu de l'Orquestra de València i de la Banda Municipal, i està gestionat com a organisme autònom municipal. L'edifici, obra de l'arquitecte José María García de Paredes, va ser el tercer gran teatre que este professional va inaugurar en menys d'una dècada, després dels auditoris Manuel de Falla a Granada i el Nacional a Madrid. El que en 1987 era una aposta cultural arriscada per a una ciutat que acabava d'eixir de la seua pròpia transformació post-olímpica s'ha convertit, quaranta anys després, en un dels referents del circuit europeu de música clàssica.
Els números recolzen eixe estatus. En l'acte de presentació, l'alcaldessa Catalá va subratllar que el creixement institucional dels últims tres anys ha sigut notable en tots els fronts: el pressupost ha crescut un 52% fins a arribar als 23,57 milions d'euros, la plantilla de l'Orquestra Municipal ha augmentat un 14% i el públic ha respost amb xifres històriques. En 2025 es va aconseguir el major registre de la sèrie històrica, amb quasi 230.000 persones assistents. I el més significatiu: entre l'1 de gener i el 13 de maig de 2026, el recinte ja fregava els 100.000 espectadors.
"La reobertura del Palau en 2023 no ha suposat simplement recuperar un edifici. Ha significat iniciar una etapa de creixement institucional" - María José Catalá, alcaldessa de València
Liebreich renova i la temporada 2026-2027 apunta alt
La renovació d'Alexander Liebreich com a director titular i artístic de l'Orquestra de València és, juntament amb el mateix aniversari, el gran anunci de la jornada. El mestre alemany, que va consolidar el seu projecte artístic a la ciutat després de la reobertura de l'auditori l'octubre de 2023, dirigirà en abonament set concerts durant la pròxima temporada. L'acompanyaran com a directors convidat i associat Rinaldo Alessandrini i Christian Vásquez, respectivament. El compositor Helmut Lachenmann ocuparà el rol de compositor resident, mentre que el trompetista Pacho Flores i el contrabaixista Edicson Ruíz seran els artistes residents.
La data central del 40é aniversari ja està marcada en el calendari: el 25 d'abril de 2027, coincidint exactament amb l'efemèride, l'Orquestra de València i Liebreich interpretaran un programa d'altura amb Till Eulenspiegel de Strauss, el Concert per a piano núm. 2 de Chopin —amb el pianista Kevin Chen— i La mer de Debussy.
Un cartell que rivalitza amb les grans capitals musicals europees
Si la programació de la temporada 2026-2027 diu alguna cosa sobre l'ambició del Palau, és que València no vol ser una destinació de pas per a les grans orquestres, sinó un punt fix en les seues gires. El debut de la llegendària Bayreuth Festival Orchestra, dirigida per Pablo Heras-Casado, serà un dels moments extraordinaris més esperats de la temporada. En el cicle d'abonament tornarà la Royal Concertgebouw Orchestra amb el debutant Klaus Mäkelä i la violinista Lisa Batiashvili (6 de febrer), i la London Philharmonic Orchestra portarà Julia Fischer i Daniel Müller-Schott sota la batuta d'Edward Gardner (30 d'octubre).
El repertori simfònic de pes estarà garantit per Daniele Gatti al capdavant de la Staatskapelle Dresden, que abordarà la integral simfònica de Beethoven en quatre sessions (12, 13, 15 i 16 de maig). L'Orquestra Filharmònica Txeca, amb Semyon Bychkov i el pianista Behzod Abduraimov, visitarà el Palau el 15 de novembre. I la llista continua amb l'Orquestra Filharmònica de Hèlsinki sota Jukka-Pekka Saraste amb la violinista Minami Yoshida (9 de febrer), l'Orquestra Simfònica SWR Stuttgart amb François-Xavier Roth i Isabelle Faust (11 de novembre), i MusicAeterna sota la direcció de Teodor Currentzis (30 de maig).
També figuren en el programa la Gustav Mahler Jugendorchester amb Cristian Macelaru i la violoncel·lista Julia Hagen (12 de novembre), la Orpheus Chamber Orchestra amb el saxofonista Branford Marsalis (6 de març), la English Chamber Orchestra amb Roberto Forés i l'oboïsta Ramón Ortega, i l'Orquestra Filharmònica Nacional d'Hongria amb Martin Rajna i el pianista Dezső Ránki (6 d'abril). L'Orquestra Nacional d'Espanya, dirigida per David Afkham amb el violinista Frank Peter Zimmermann, actuarà els dies 23 i 24 d'octubre.
Grans veus, piano de primer nivell i barroc amb majúscules
La programació vocal reserva un moment d'excepció: la mezzosoprano letona Elīna Garanča i el tenor Michael Weinius acompanyaran l'Orquestra de València en una aproximació a fragments de Parsifal de Wagner (20 de novembre). El Rèquiem de Fauré comptarà amb el prestigiós Chor des Bayerischen Rundfunk (2 d'abril), i Les estacions de Haydn seran interpretades per William Christie i el Cor de Les Arts Florissants (28 de maig). Rinaldo Alessandrini i el Cor de la Generalitat Valenciana abordaran Bach (6 de novembre), mentre que Capella de Ministrers i Carles Magraner oferiran Acis i Galatea de Haendel (29 d'abril). El Gabrieli Consort & Players, amb Paul McCreesh, portarà The Fairy Queen de Purcell (14 de febrer). L'Amsterdam Baroque Orchestra and Choir, amb Ton Koopman, tornarà amb l'Oratori de Nadal de Bach (17 de desembre), i Jordi Savall tornarà amb Le Concert des Nations (7 d'abril).
La Sala Iturbi també acull un dels cicles de piano més solvents d'Espanya. A la cita ja clàssica de Grigory Sokolov (27 de febrer) se sumarà una constel·lació de pianistes: Javier Perianes (1 de desembre), Boris Giltburg (15 de desembre i 12 de gener), Daniil Trifonov (15 de gener), Yuja Wang (2 de febrer) i Hélène Grimaud (25 de maig). Una alineació que, en qualsevol altra ciutat europea, ompliria abonaments amb mesos d'antelació.
Quaranta anys després d'eixa nit del 25 d'abril de 1987, quan mil sis-cents convidats abarrotaven el vestíbul del Palau mentre sonaven els himnes i quedava desvelada la placa inaugural, l'auditori valencià no sols seguix en peu, sinó que afronta el seu quint decenni en el millor moment de la seua trajectòria. La pregunta ja no és si el Palau pot competir amb els grans escenaris europeus, sinó si la ciutat està preparada per a assumir que ja ho fa.