Un edifici que va ser construït en a penes setanta dies per a una exposició regional de 1909 —i que estava pensat per a ser derrocat en acabar— està a punt de protagonitzar un segon acte igual d'ambiciós. El Consell d'Administració del Palau de Congressos de València ha aprovat el Pla d'Actuacions 2027, que incorpora el Palau de l'Exposició al seu portfoli d'espais gestionats, transformant l'històric immoble modernista en una seu boutique orientada a esdeveniments prèmium de xicotet i mitjà format.
Un palau amb història que mira al futur
El Palau de l'Exposició no és un edifici qualsevol. Va ser construït per l'arquitecte Francisco Mora Berenguer per a albergar l'Exposició Regional Valenciana de 1909, amb un estil que fon el modernisme valencià amb una clara influència neogòtica. En el seu disseny, Mora Berenguer va fusionar l'estil d'edificis tan icònics de la ciutat com El Micalet, la Llotja de València i les Torres de Serrans, símbols dels poders eclesiàstic, civil i militar. Es va alçar amb caràcter efímer, ja que estava previst derrocar la majoria de les construccions en acabar l'Exposició Nacional de l'any següent; de fet, tan sols cinc edificis queden hui en peus d'eixes dos exposicions.
La seua supervivència ja va ser un primer miracle. Que ara vaja a convertir-se en un actiu estratègic del turisme de reunions i congressos suposa, potser, un segon. En el seu interior destaca el saló noble, amb notables vidrieres modernistes, enteixinats d'escaiola, taulells i sòl de mosaic Nolla. Este patrimoni és precisament el que el fa irrepetible per al sector MICE —acrònim de Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions—, un mercat que busca cada vegada amb més intensitat espais únics enfront de la uniformitat dels recintes convencionals.
L'estratègia: sumar sense restar
La lògica darrere del moviment és clara: no es tracta de competir amb el Palau de Congressos, sinó de completar-lo. Ambdós espais es pensaran com un tàndem: un amb capacitat per a grans esdeveniments i tecnologia d'última generació; l'altre, amb l'encant i la singularitat d'un edifici centenari ubicat en ple cor de la ciutat.
"La complementarietat entre ambdós espais ens permet oferir una proposta única en la ciutat. Sumem l'experiència, la capacitat tecnològica i l'excel·lència operativa del Palau de Congressos al valor històric i patrimonial del Palau de l'Exposició, un edifici singular i cèntric rodejat d'una àmplia oferta hotelera i de servicis" - Paula Llobet, regidora de Turisme i presidenta del Consell d'Administració del Palau de Congressos de València
L'edil també va subratllar que esta incorporació "amplia la proposta de valor de la ciutat, afavorix la generació de sinergies entre recintes i permet arribar a nous mercats", reforçant així la competitivitat i projecció internacional de València en un segment amb demanda creixent d'experiències diferenciades.
Sostenibilitat: més enllà del reciclatge
El Pla d'Actuacions 2027 no es limita a la novetat del Palau de l'Exposició. La sostenibilitat ocupa un lloc central en el full de ruta, i amb una ambició que va més enllà dels compromisos habituals. L'objectiu és involucrar directament els organitzadors d'esdeveniments en la compensació de la petjada de carboni, vinculant-los a projectes locals de regeneració ambiental. En altres paraules: que un congrés celebrat a València deixe, a més d'activitat econòmica, un llegat verd mesurable en l'entorn natural valencià.
El pla també contempla actuacions en eficiència energètica, adaptació climàtica, mobilitat sostenible, economia circular, reducció de residus i prevenció del malbaratament alimentari. A això se suma la continuïtat del projecte Zentropy MICE, línia d'innovació tecnològica orientada a millorar l'experiència d'organitzadors i assistents, i que rebrà noves inversions per a incorporar capacitats addicionals.
Accessibilitat universal: una meta amb data
En el pla social, el pla fixa un horitzó concret i exigent: aconseguir l'accessibilitat universal en les instal·lacions del Palau de Congressos en 2029. Les actuacions previstes no són cosmètiques. Abarquen infraestructures, accessos, itineraris, lavabos, escenaris, senyalització, sistemes de comunicació i protocols d'emergència inclusius. I, el que és més rellevant, estos criteris s'integraran de forma transversal en licitacions, inversions, tasques de manteniment i organització d'esdeveniments, no com un afegit sinó com un estàndard.
El pla també reforça la col·laboració amb entitats socials i el desenrotllament d'iniciatives de proximitat. La idea és que l'impacte del Palau de Congressos es perceba més enllà dels dies de congrés, contribuint a la vida quotidiana de la ciutat.
Gestió eficient per a un creixement sostenible
En l'àmbit econòmic, el full de ruta aposta per consolidar un creixement basat en la diversificació d'ingressos i l'obertura a nous mercats, tant nacionals com internacionals. El 2027 suposarà un avanç cap a una gestió més predictiva i proactiva, recolzada en la intel·ligència de dades i en processos més eficients. Es tracta, en definitiva, de passar d'una organització reactiva a una que anticipa i planifica amb criteri.
El conjunt del Pla d'Actuacions 2027 dibuixa una entitat que vol créixer sense perdre de vista la seua raó de ser: generar valor per a València. Que un palau alçat en setanta dies per a una exposició del segle passat puga convertir-se en 2027 en un dels espais de referència per a esdeveniments exclusius a Espanya és, en si mateix, un argument poderós sobre per què el patrimoni històric i la visió estratègica no són termes contradictoris, sinó complementaris.