Nou pobles de València rebran ajudes per als seus menjadors escolars en la lluita contra el despoblament rural

La Diputació de València repartix 45.607 euros entre nou municipis rurals per a sostindre els seus menjadors escolars en el curs 2026-2027.

 - Actualitzat a 19/11/2026 15:13

Guardar

Diputació de València
Diputació de València
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Que un xiquet puga menjar al seu poble pot paréixer un detall menor. Però en municipis com Titaguas, Higueruelas o Sot de Chera, garantir un menjador escolar és, amb freqüència, la diferència entre mantindre viva una escola o tancar-la. I quan tanca l'escola, quasi sempre comença l'èxode. Amb eixa lògica de fons, la Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat ajudes per un total de 45.607,32 euros per a sufragar els menjadors escolars de nou ajuntaments rurals de la província durant el curs 2026-2027.

Nou municipis, una mateixa batalla

Els beneficiaris són els ajuntaments de Caudete de las Fuentes, Chulilla, La Granja de la Costera, Higueruelas, Ròtova, Sot de Chera, Terrateig, Titaguas i Utiel. Les quanties individuals oscil·len entre els 1.500 i els 9.468 euros, en funció de la modalitat a la qual s'acull cada municipi. Tots tenen en comú que gestionen directament el menjador del seu centre escolar, una responsabilitat que, en poblacions xicotetes, implica assumir costos que rares vegades es compensen amb el volum d'usuaris.

La convocatòria contempla dos incentius addicionals que van més enllà del simple manteniment del servici. D'una banda, els ajuntaments que aposten per productes de proximitat en l'elaboració dels menús escolars reben una ajuda extra, una mesura que connecta l'alimentació dels xiquets amb l'economia local del territori. D'altra banda, aquells consistoris que hagen decidit bonificar parcialment el preu del menú diari —per a amortir possibles pujades acordades pels mateixos centres— també tenen accés a finançament específic.

Un canvi de model que redibuixa el paper de la Diputació

La convocatòria d'enguany incorpora una novetat rellevant en el marc institucional. Fins ara, part de les ajudes de la Diputació cobrien el dèficit de funcionament de menjadors amb pocs alumnes, una situació crítica en pobles on la matrícula escolar pot comptar-se amb els dits d'una mà. Per al curs 2026-2027, la Generalitat Valenciana assumix directament eixa responsabilitat, comprometent-se a cobrir el possible dèficit en centres amb un nombre reduït d'usuaris. Així, el paper de la Diputació es reenfoca cap a altres aspectes igualment necessaris: l'impuls al producte local, la bonificació de preus i el sosteniment general del servici.

No és un canvi menor. La Generalitat destina este curs 76,27 milions d'euros a les ajudes de menjador escolar, amb una atenció especial a l'entorn rural. Per al curs 2026/2027 es manté una ajuda màxima de 5,65 euros per alumne i dia, una quantitat que busca compensar les condicions particulars d'estos servicis, com el menor nombre d'usuaris i la dispersió geogràfica. En eixe context, l'aportació provincial actua com a complement que cobrix els flancs que el sistema autonòmic no arriba a cobrir del tot.

Més que un menú: el menjador com a política territorial

Les ajudes per a menjadors escolars formen part d'un programa més ampli de subvencions a l'escola rural, gestionat des de la delegació de Desenvolupament Territorial que dirigix el diputat Avelino Mascarell. En el curs 26/27, la institució provincial ha aprovat 257.000 euros en subvencions per a menjadors escolars, activitats extraescolars i transport de l'alumnat. Des de 2023, la Diputació ha destinat 1.090.070 euros a servicis escolars en 86 municipis rurals de la província.

El programa no es limita als menjadors. També contempla l'organització d'activitats extraescolars en municipis de menys de 300 habitants, encara que no compten amb un centre escolar propi, i finança solucions de transport escolar per a casos que el sistema general de la Generalitat no cobrix completament. L'escola rural ha adquirit el caràcter de símbol en la lluita contra la despoblació, ja que posseïx un valor en l'autoestima dels municipis i és un servici valorat per les famílies joves en les seues dinàmiques d'assentament poblacional.

La Conselleria d'Educació considera este servici essencial per a afavorir la permanència de l'alumnat en els seus centres, facilitar la conciliació familiar i contribuir a la cohesió territorial. En el fons, el missatge que subjau a estes ajudes és senzill i contundent: invertir que un xiquet menge prop de sa casa és també invertir que eixe poble continue existint. Perquè quan les famílies joves busquen on fer arrels, l'existència d'una escola amb menjador pot ser tan decisiva com el preu d'una vivenda.