Hi ha barreres que es veuen a simple vista: un escaló, una rampa absenta, una porta massa estreta. Però n'hi ha d'altres que són igual de reals i molt més difícils de detectar: un senyal incomprensible, un entorn sonor que desorienta, una informació que ningú ha traduït a un llenguatge senzill. El Palau de Congressos de València ha decidit atacar ambdós fronts alhora, i ho farà de la mà de tres entitats especialitzades en discapacitat amb les quals acaba de firmar sengles acords de col·laboració.
L'objectiu és clar i té data límit: assolir l'accessibilitat universal abans de desembre de 2029. Per a aconseguir-ho, el recinte destinarà un total de 45.000 euros —15.000 euros a cada entitat— a AVAPACE, la Fundació Asindown i la Fundació Mira'm, organitzacions que ja formen part del Comité d'Accessibilitat de l'edifici i que porten mesos realitzant visites tècniques per a analitzar les seues instal·lacions des d'una perspectiva integral.
La firma dels convenis va comptar amb la presència de Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Inversions de l'Ajuntament de València i presidenta del Consell d'Administració del Palau de Congressos.
"Volem avançar cap a un edifici sense barreres visibles ni invisibles i convertir-lo, abans de finalitzar 2029, en un referent d'accessibilitat en el sector MICE" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Inversions de l'Ajuntament de València
Un pla que va molt més enllà de la rampa d'accés
El sector MICE —acrònim de Meetings, Incentives, Conferences and Exhibitions— mou milions d'assistents en tot el món i ha consolidat el Palau de Congressos com un dels recintes de referència a Espanya. Des de la seua inauguració en 1998, l'edifici ha acollit més de 3.000 esdeveniments i 2 milions d'assistents. Amb este volum d'activitat, garantir que qualsevol persona puga participar en igualtat de condicions no és una qüestió menor: és un deute pendent amb una part significativa de la societat.
Els acords firmats contemplen actuacions en quatre dimensions complementàries de l'accessibilitat: física, sensorial, cognitiva i comunicativa. No es tracta d'adaptar un parell de lavabos i col·locar algun cartell en braille, sinó de transformar l'experiència completa dels qui visiten, treballen o participen en un esdeveniment en l'edifici.
Per a això, les tres entitats ja han realitzat auditories, diagnòstics i valoracions tècniques sobre el terreny. Els informes resultants s'integraran en un únic document tècnic que servirà de full de ruta per a les millores, elaborat en coordinació amb l'Oficina Municipal d'Accessibilitat de l'Ajuntament de València.
Tres entitats, tres especialitats, un mateix fi
Cada organització abordarà un àmbit diferent però complementari. AVAPACE se centrarà en l'accessibilitat motora i comunicativa: formarà el personal del Palau per a atendre i comunicar-se adequadament amb persones amb dificultats motores o de la parla, i treballarà en la creació d'un kit de comunicació augmentativa i alternativa, una ferramenta que permet expressar-se a aquells que no poden fer-ho de forma oral convencional.
La Fundació Asindown assumirà el treball entorn de l'accessibilitat cognitiva i la inclusió laboral. Una de les seues actuacions més innovadores serà l'elaboració d'un mapa de llocs inclusius: una anàlisi de quines funcions dins del Palau poden ser exercides per persones amb discapacitat intel·lectual, quins suports necessitarien i com hauria d'estructurar-se la seua acollida.
Per la seua banda, la Fundació Mira'm s'ocuparà de l'accessibilitat cognitiva i sensorial. Entre les seues propostes figura l'habilitació d'una sala de regulació sensorial —coneguda internacionalment com a Quiet Room— durant els esdeveniments, un espai dissenyat per a persones amb autisme o altres condicions que impliquen hipersensibilitat sensorial i que necessiten un lloc tranquil per a regular-se sense haver d'abandonar el recinte.
"L'objectiu és construir una accessibilitat real i quotidiana, present en cada recorregut i en cada interacció" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Inversions de l'Ajuntament de València
Un comité que vigilarà que les promeses es complisquen
Un dels elements que distingix este pla d'altres iniciatives similars és l'existència d'un mecanisme de seguiment real. Les tres entitats mantindran una presència estable en el Comité Assessor d'Accessibilitat del Palau, des d'on aportaran criteris tècnics i supervisaran que les mesures acordades es duen a terme en els terminis previstos. A més, participaran en l'elaboració d'una Guia d'Esdeveniments Inclusius, un document que podria convertir-se en referència per a altres recintes del sector.
L'accessibilitat universal —entesa com el dret de qualsevol persona a usar un espai amb autonomia i sense necessitat de demanar ajuda— porta dècades en l'agenda política espanyola, però la seua aplicació efectiva continua sent desigual. Apostar pella en un recinte de la dimensió i influència del Palau de Congressos de València no sols millora l'experiència de milers d'assistents: contribuïx a consolidar un model de turisme que incorpora la inclusió social i l'accessibilitat universal com a pilars del seu desenvolupament. En un sector tan competitiu com el MICE, això també és un avantatge.