El Mercat de Russafa renova la seua pell: València encarrega el projecte de rehabilitació de la seua façana per 34.630 euros

L'Ajuntament adjudica a Tomás Llavador Arquitectos el projecte tècnic per a renovar finestres, façana i goteres del Mercat de Russafa.

Guardar

9823a76988f8c023ab8437f12cf8fff9
9823a76988f8c023ab8437f12cf8fff9
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

El Mercat de Russafa, un dels equipaments més estimats del barri més de moda de València, fa un nou pas cap a la seua transformació. L'Ajuntament de València ha adjudicat a Tomás Llavador Arquitectos e Ingenieros, SL, el contracte per a redactar el projecte tècnic d'intervenció en la façana del mercat, un encàrrec valorat en 34.630,20 euros al qual van concórrer no menys de 13 empreses. Una competència notable per a un treball que, encara que puga paréixer discret sobre el paper, assenta les bases d'una obra de rehabilitació visible des del carrer.

El contracte, amb una duració de huit mesos sense possibilitat de pròrroga, no implica executar les obres encara, sinó una cosa prèvia i imprescindible: definir amb precisió tècnica què cal fer i com fer-ho. La firma adjudicatària haurà d'elaborar el document que concrete la intervenció i, posteriorment, assumir la direcció facultativa durant l'execució dels treballs. És a dir, seran els responsables tant del disseny com de la supervisió quan arribe el moment de les reformes.

Finestres, pintura i goteres: els tres fronts de la intervenció

Què es farà exactament? La intervenció sobre l'envolupant exterior de l'edifici contempla tres actuacions concretes: la substitució de totes les finestres, el pintat integral de la façana i la reparació de les goteres detectades en els llocs exteriors. Problemes quotidians, en aparença menors, però que afecten directament les condicions de treball dels comerciants que cada matí obrin els seus llocs en el mercat. Una gotera no és només una taca en el sostre; és humitat, deteriorament i, amb el temps, un problema estructural.

El mercat, projectat per l'arquitecte Julio Bellot Senet segons acord de l'Ajuntament de 1954 i iniciades les obres a finals de maig de 1957, compta hui amb 4.780 m² d'espai i 160 llocs, sent el segon mercat més gran de la Comunitat Valenciana, només per darrere del Mercat Central de València. Quasi set dècades després de la seua construcció, la seua pell exterior acusa el pas del temps.

Un procés de modernització que ja està en marxa

La futura rehabilitació de la façana no arriba de forma aïllada. S'enquadra en un procés de modernització més ampli que l'Ajuntament porta temps impulsant en el recinte. La Delegació de Comerç i Mercats ja té en marxa un projecte de millora de l'eficiència energètica amb una inversió d'1,6 milions d'euros. Eixa actuació inclou la renovació dels sistemes de climatització —substituint els huit equips anteriors amb un elevat grau d'antiguitat—, així com la modernització de la ventilació, l'enllumenat, la protecció contra incendis, la impermeabilització de la coberta i la substitució de les set portes automàtiques d'accés.

A este conjunt se suma ara el projecte de rehabilitació de la façana, que completarà la millora de la imatge exterior de l'edifici i de les condicions que treballen comerciants i professionals. També es contempla en l'horitzó l'adequació del paviment, la qual cosa convertix el Mercat de Russafa en un mercat que, pràcticament, s'està refent de dalt a baix.

Russafa, un barri que exigix estar a l'altura

El Mercat de Russafa és un mercat de titularitat municipal i un dels monuments més característics del barri valencià de Russafa. I eixe barri ja no és el d'abans. Russafa porta més d'una dècada sent un dels barris de moda de València. Els seus antics carrers, subjugats en els anys 80 i 90 per la decadència i la falta d'inversió, van veure en la rehabilitació i transformació de la seua morfologia urbana un ressorgir que els va portar d'una barriada necessitada d'equipaments a una zona privilegiada, en la qual bars, restaurants, tendes, galeries d'art i locals d'oci dominen el paisatge.

En eixe context, un mercat amb goteres i finestres deteriorades desentona. La rehabilitació de la façana no és un capritx estètic, sinó una resposta lògica a un entorn que ha canviat profundament i que demanda equipaments a l'altura. El Mercat de Russafa seguix sent, com ho ha sigut durant dècades, el punt de trobada del barri. Que ho siga també en bones condicions és, simplement, el mínim que se li pot demanar a una ciutat que presumix dels seus mercats.