Sota la plaça que els valencians creuen diàriament al costat de la Catedral, a penes a uns metres del sòl, es conserven quasi 2.200 anys d'història acumulada en capes: calçades romanes, termes, vestigis visigots, un alcàsser islàmic. L'Almoina, el jaciment arqueològic museïtzat més visitat de la ciutat, tancarà les seues portes durant els pròxims 14 mesos per a sotmetre's a la intervenció més ambiciosa que ha viscut en dos dècades. L'Ajuntament de València ha iniciat unes obres d'impermeabilització i climatització amb un cost d'1.723.777,99 euros que es prolongaran fins a la tardor de 2027.
Un tresor amb goteres
El problema no és menor. En un mateix espai es conserven vestigis des de la fundació romana de la ciutat en el segle II a.C. fins a l'Edat Mitjana, i tot eixe patrimoni porta anys convivint amb un enemic silenciós: l'aigua. Les pluges, les filtracions des dels panells de cristall que cobrixen el recinte, les juntes mal ajustades de les rajoles de la plaça i inclús els testos que rodegen la bassa exterior han generat goteres i formacions calcàries que deterioren tant l'espai museístic com les peces que l'integren. Un museu que l'any passat va rebre 91.660 visites no pot permetre's que l'aigua continue guanyant terreny a la pedra mil·lenària.
L'alcaldessa de València, María José Catalá, acompanyada del regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, va visitar el centre per a donar el tret d'eixida oficial a les obres. El seu diagnòstic va ser clar, encara que va matisar un detall que pot resultar contraintuïtiu:
"La bassa exterior del recinte no és el principal motiu de les filtracions, és un motiu però no és el principal. Hi ha llocs on, en el seu dia, no es van poder crear murs de contenció perquè evidentment el jaciment continua cap a la Basílica i açò genera este tipus de filtracions" - María José Catalá, alcaldessa de València
Dit d'una altra manera: el jaciment no té límits físics nítids. El descobriment del punt exacte de l'origen de la fundació de València en 138 a.C. es va produir precisament en este enclavament, en l'encreuament del Cardo máximus amb el Decumanus máximus, i l'arqueologia continua sent una realitat viva que s'estén baix els edificis confrontants, incloent-hi la pròpia Basílica de la Mare de Déu. Operar en eixe entorn sense danyar el que es vol protegir és, com va admetre la pròpia alcaldessa, "un treball prou rigorós".
Què es farà exactament
Les obres contemplen una intervenció integral en diversos fronts simultanis. En el pla de la impermeabilització, s'actuarà sobre les arquetes, es millorarà l'estanquitat de l'estany, es netejaran i repararan els sistemes d'impulsió i desguàs de la làmina d'aigua, i se sanejarà la unió entre les peces de vidre. La climatització també es renovarà per complet amb la instal·lació d'un sistema d'alt rendiment energètic adaptat a la normativa vigent, una millora especialment sensible en un entorn on controlar la temperatura i la humitat no és una qüestió de confort, sinó de conservació patrimonial.
Juntament amb estes actuacions principals, la reforma inclou treballs addicionals: substitució de l'enllumenat exterior per lluminàries led més eficients, instal·lació d'una pantalla gegant en l'accés al centre, i renovació d'elements auxiliars com comportes, cablejat, bombes de recirculació i toveres d'impulsió.
Dos dècades d'espera
L'alcaldessa no va eludir l'autocrítica institucional implícita en la magnitud de la intervenció. "Durant estes últimes dos dècades no s'ha fet una intervenció en L'Almoina de la magnitud de la qual iniciem en este moment", va afirmar Catalá, qui va recordar que ja a principis de la legislatura es van invertir 800.000 euros en la millora de l'enllumenat i la reparació dels audiovisuals del jaciment. Aquella va ser una primera cura d'urgència; esta és l'operació de fons.
El Centre Arqueològic de L'Almoina permet conéixer la història urbana de València gràcies a troballes com restes de la fundació de la ciutat, evidències de la Guerra de Sertori del 75 a.C., el fòrum romà, la Via Augusta, la seu episcopal visigòtica o l'Alcàsser islàmic. És considerat un dels jaciments més importants de tot Europa. Que un espai d'eixa envergadura haja acumulat durant vint anys danys per filtracions diu tant del repte tècnic que suposa museïtzar un jaciment viu com de la complexitat de mantindre'l en condicions òptimes.
El museu romandrà tancat al públic durant tot el temps que duren les obres. Per a una ciutat que en 2025 va batre rècords de turisme cultural, suposa un parèntesi notable: quasi 92.000 visitants a l'any hauran d'esperar fins a la tardor de 2027 per a tornar a caminar, literalment, sobre els fonaments de Valentia Edetanorum. L'alcaldessa el va definir com "un luxe per a la ciutat que cal posar en valor". Potser el més revelador siga que, per a preservar este luxe, haja calgut esperar tant.