El Govern del Rialto es reunirà per a abordar la moratòria dels allotjaments turístics a València

La regidoria d'Habitatge va anunciar fa unes setmanes que estava estudiant "suavitzar" el veto de dos anys per a la instal·lació de blocs exclusius de pisos turístics a la ciutat de València. Dels 37 barris en els inicialment que es considerava implantar la restricció, la xifra s'ha reduït en la seua última proposta fins als 11. No obstant això, la responsable de l'àrea d'Urbanisme, Sandra Gómez, assenyala que hi haurà una reunió entre les dues regidories per a abordar aquesta qüestió “amb una visió més global”.

Les reclamacions de la portaveu socialista sorgeixen després de la moratòria plantejada per la Regidoria d'Habitatge per a evitar que es construïsquen apartaments turístics, hotels i hostals en quatre districtes de la ciutat --l'Eixample, Extramurs, Saïdia i Grau--. Segons apunta Gómez, cal tindre en compte "altres usos" que també porten a "l'expulsió de veïns" i es mostra "molt preocupada" per les pràctiques d'"alguns fons d'inversió", que "poden portar a l'expulsió de veïns" també en determinades zones. En aquest punt, es refereix a casos com el de la Fuensanta, on va haver-hi una "compra d'habitatges de rendes antigues que van acabar convertint-se en oficines o edificis residencials".

La proliferació de pisos turístics en grans ciutats ha derivat en multitud de conseqüències que han patit els veïns d'aquestes zones. I ja han ocorregut casos a València. Hi Han hagut famílies que a causa del procés de 'turistificació' dels barris del centre històric, els lloguers vacacionals i l'especulació immobiliària han vist perdre la seua casa amb plena impotència.

En referència a aquest problema en particular, la regidora de Desenvolupament Urbà, explica que "ens hem trobat al llarg d'aquests mesos amb altres experiències que no tenen absolutament res a veure amb l'ús turístic, però que són usos que estan produint el mateix efecte d'expulsió de veïns de barris treballadors". Amb aquesta afirmació, posa en dubte la necessitat d'aquestes moratòries als pisos turístics, ja que “des d'Urbanisme determinem que qualsevol limitació o prohibició de desenvolupar un ús que és legal ha d'estar molt justificat perquè en altres ciutats de l'entorn ha sigut tombat pels tribunals”, comenta Gómez.

Així, la vicealcaldessa advoca per actuar “de manera integral i conjunta”, ja que assegura que aquestes situacions el "preocupen de la mateixa manera". Per a poder posar fi a aquest problema de l'“expulsió de famílies” que no sols té a veure amb els pisos turístics, tal com assenyala Gómez. No obstant això, per a poder regular aquesta situació, és necessari actuar en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat, el document que determina els usos per zones.

La idea inicial d'Habitatge passava al principi per aprovar una moratòria de dos anys en la qual no es concedirien noves llicències per a canviar edificis sencers d'ús residencial a ús turístic. Així, el que es pretenia amb aquest veto era donar al consistori un marge temporal prou ampli per a consolidar definitivament la restricció a través de la modificació del PGOU. No obstant això, el departament de Lozano es va trobar amb algunes traves jurídiques i legals per a posar en marxa aquesta moratòria.

“Es van trobar una sèrie de dificultats jurídiques que coneixíem perquè treballem en el tema dels apartaments turístics, i vam posar de manifest que calia fonamentar bé qualsevol limitació perquè ens podíem trobar que la mesura no fora efectiva”, raona Sandra Gómez. Per tant, les Regidories d'Habitatge i Urbanisme tindran una reunió pròximament per a donar una solució a aquesta qüestió. Hui dia, hi ha un total 4.710 pisos turístics comptabilitzats a la ciutat, una xifra molt baixa en comparació a les dades prèvies a la pandèmia i que ha fet perdre en alguns barris fins al 20% del total.