Hi ha tradicions que sobreviuen durant segles quasi en silenci. Altres, com la Dansa dels Infantils del Corpus valencià, desapareixen durant quasi dos-cents anys i tornen amb una força nova. Este dilluns 25 i dimarts 26 de maig, dos dels especialistes que millor coneixen els secrets més ben guardats de la Festa Grossa pujaran a l'estrada del Palau de l'Exposició per a contar el que hi ha darrere del Corpus que els valencians veuen al carrer. L'entrada és gratuïta, les xarrades comencen a les 19:30 hores i l'aforament és limitat.
La Regidoria de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València ha organitzat estes dos conferències dins de la programació oficial del Corpus Christi 2026, una edició que no és una més. Este 2026, la Festa Grossa ha aconseguit el seu 700 aniversari, una xifra que molt poques celebracions del món poden exhibir amb orgull i continuïtat ininterrompuda. El Corpus Christi de València celebra el seu VII centenari amb actes extraordinaris i l'impuls perquè la festa puga iniciar el seu camí cap a una possible futura candidatura com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Una dansa que va tornar de l'oblit
La primera conferència, titulada La Dansa dels Infantils del Corpus, anirà a càrrec de Rodrigo Madrid Gómez, una figura singular en el panorama musicològic espanyol. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, pianista, clavecinista, organista i director especialitzat en música barroca espanyola, europea i hispanoamericana, Madrid Gómez és acadèmic de diverses institucions culturals valencianes. Però hi ha una dada que el distingix especialment: va ser ell qui, en 2010, va recuperar i va reconstruir esta dansa que portava desapareguda des de 1816.
Quasi dos segles de silenci. Les danses foren compostes originalment per Juan Bautista Comes en el segle XVII i formaven part del cerimonial més solemne del Corpus valencià. La seua recuperació no fon un capritx nostàlgic, sinó un treball d'investigació històrica i musical rigorós que hui dona els seus fruits cada any en els carrers de la ciutat. Actualment, la representació compta amb el cos de ball del Conservatori Professional Municipal de Dansa de Riba-roja del Túria, juntament amb la Capella Saetabis, el Consortiun Vocale Valentiae i els xiquets solistes de l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats. Durant la xarrada, el ponent explicarà en detall eixe procés de rescat musical i el lloc que ocupa esta dansa dins del cerimonial de la Festa Grossa.
No és un detall menor que l'Ajuntament de València haja formalitzat recentment la seua adhesió a l'expedient per a la declaració de la Dansa dels Infantils del Corpus com a Bé d'Interés Cultural (BIC). Una tradició recuperada fa a penes tres lustres aspira ja al màxim reconeixement patrimonial.
"Estem parlant d'una tradició històrica recuperada en 2010 després de quasi dos segles desapareguda, que hui torna a ocupar el lloc que mereix dins del Corpus valencià. És la nostra responsabilitat protegir i preservar este llegat per a les pròximes generacions" - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València.
Els secrets pictòrics de la Roca de la Fama
La segona conferència, prevista per al dimarts 26, s'endinsa en un dels elements més espectaculars del Corpus: les Roques, eixes imponents carrosses processionals que recorren els carrers del centre històric. El ponent serà Andrés Ballesteros Labrado, llicenciat en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de València i especialista en restauració de patrimoni històric valencià, amb més de 25 anys d'experiència en intervencions sobre conjunts històrics i artístics de la Comunitat Valenciana.
La seua conferència, sota el títol Recuperant els orígens pictòrics de la Roca de la Fama del Corpus, presentarà els resultats d'un estudi centrat en identificar els estrats pictòrics originals d'esta peça i en recuperar elements que havien quedat ocults baix successives policromies i repintades realitzats al llarg del segle XX. És, en certa forma, una arqueologia de la pintura: retirar capes per a trobar allò que va estar allí abans que el temps i les modes ho taparen.
Entre els grans símbols del Corpus destaquen les Roques, les danses, la música tradicional, els Gegants i Cabuts, la Cavalcada del Convit o la figura de la Moma, un conjunt que conforma un llenguatge propi que convertix el Corpus de València en una celebració única a Espanya. Conéixer la història de cada una d'eixes peces des de dins és, precisament, allò que proposen estes xarrades.
Set-cents anys que demanen pas
En el marc del 700 aniversari del Corpus, la Delegació de Festes i Tradicions ha iniciat els tràmits perquè el Corpus Christi de València avance cap a la seua declaració com a Festa d'Interés Turístic Nacional, un procediment que dona continuïtat al reconeixement atorgat en 2019 com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic per la Generalitat Valenciana. I la moció aprovada planteja eixe reconeixement nacional com un pas previ per a estudiar en el futur possibles distincions internacionals de protecció patrimonial, entre elles una actual candidatura vinculada al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Les dos conferències són gratuïtes i obertes al públic fins a completar aforament. Tenen lloc els dies 25 i 26 de maig, a les 19:30 hores, al Palau de l'Exposició de València. No fa falta ser historiador ni expert per a entendre allò que es contarà. N'hi ha prou amb tindre curiositat per a saber què hi ha darrere d'allò que se celebra, perquè una festa que dura set segles sempre té més història de la que es veu a primera vista.