Tres pel·lícules fetes a la Comunitat Valenciana es colaran este novembre en la competició més exigent d'un dels festivals de cine mediterrani amb més solera d'Europa. Els dies clars, La gran fiesta del cine i Calle de los Ángeles competiran per la Palmera d'Or de la 41a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 3 al 15 de novembre i que este any reunix dotze llargmetratges en la seua secció oficial. Els tres títols valencians tenen a més un altre tret en comú que els fa especials: els tres són estrenes mundials.
La Mostra, organitzada pel Palau de la Música de València, va nàixer en 1980 amb la vocació de convertir-se en un aparador del cine produït als països de la conca mediterrània. Va arribar a ser suspesa en 2011 com a mesura d'austeritat municipal, i no va ser recuperada fins a 2018. Quaranta-un anys després de la seua primera edició, el festival afronta una de les seues convocatòries més ambicioses: més de 100 títols i aproximadament 90.000 euros en premis. La Palmera d'Or manté la seua dotació de 30.000 euros per a la producció guanyadora, més 15.000 euros destinats a la seua distribució a Espanya, mentre que la Palmera de Plata compta amb 20.000 euros.
Un certamen que mira al Mediterrani des de les seues contradiccions
La secció oficial d'esta edició no és un catàleg asèptic de cinematografies nacionals. És, més bé, un mapa de tensions: dotze llargmetratges procedents de països com Turquia, Croàcia, Sèrbia, Itàlia, Algèria, França, Palestina, Egipte o Grècia que, a través de la ficció, el documental, la comèdia, el drama o el thriller, retraten un Mediterrani sacsejat per les desigualtats, les transformacions socials i els conflictes d'identitat. Crisi de vivenda, xocs generacionals, bretxes entre el món urbà i el rural, guerres narrades des de dins. El que els cineastes viuen, acaben contant-ho.
"Els 12 llargmetratges d'esta secció d'honor són estrenes a Espanya. Encara que comptem també amb tres estrenes mundials de les tres produccions valencianes que han sigut seleccionades, i que representen molt bé l'estat actual del cine valencià." - Sara Mansanet, directora de la Mostra de València i subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals del Palau de la Música de València
Mansanet també va destacar que el 58% de les pel·lícules seleccionades en la secció oficial estan dirigides per dones, una dada que no és anecdòtica sinó que parla d'un canvi estructural en l'autoria cinematogràfica mediterrània que la Mostra ha sabut recollir.
Tres mirades valencianes: de l'esquizofrènia al Cabanyal
Els dies clars és l'òpera prima de Sandra Ferrús. Produïda per Suica Films i rodada íntegrament en valencià, amb localitzacions a la ciutat de València i la comarca de la Ribera Alta, la pel·lícula aborda la salut mental i el desgast de l'entorn familiar quan les institucions fallen. El drama còmic seguix a Vicent, un jove amb ànima rockera diagnosticat amb esquizofrènia, amb un repartiment encapçalat per la pròpia Ferrús juntament amb Sergi Torrecilla, Pilar Martínez i Toni Misó. No és un tema menor: segons l'Organització Mundial de la Salut, més de 24 milions de persones al món viuen amb esquizofrènia, i l'estigma seguix sent un dels majors obstacles per al seu tractament.
Toni Agustí i María S. Torregrosa tornen a la Mostra amb un projecte que desafia les convencions tècniques del cinema. La seua pel·lícula La gran fiesta del cine, produïda per Hanoi Producciones, va ser rodada en un sol dia, construïda sobre la improvisació actoral i estructurada com un únic pla seqüència de 90 minuts en temps real. Els cineastes ja havien sorprés a la Mostra en 2021 amb La última cena; ara tornen amb una radiografia de les bambolines del seté art protagonitzada per les valencianes Marta Belenguer, Lorena López i Amparo Fernández.
La tercera aposta valenciana és el documental Calle de los Ángeles, dirigit per Silvia Rey Canudo —cineasta murciana establida a València i nominada al Goya pel seu curtmetratge Wan Xia. La última luz del atardecer— i produït per Limbus Filmak amb la participació de l'Institut Valencià de Cultura i À Punt. A partir de la seua pròpia experiència de més d'una dècada vivint al Cabanyal, l'històric barri mariner de València, Rey construïx una sàtira àcida sobre l'especulació immobiliària. Un tema que, en una ciutat on el preu del lloguer no ha deixat de créixer en l'última dècada, ressona amb una urgència que va molt més enllà del cinema.
"Per al Palau, integrar la Mostra és una responsabilitat, i volem contribuir que el festival continue creixent com a espai de trobada del cinema i de la ciutadania." - Vicente Llimerá, director gerent del Palau de la Música de València
Noves veus de la Mediterrània i talent emergent
Junt a les produccions valencianes, la secció oficial acull noves veus avalades per alguns dels principals festivals internacionals. És el cas de l'italià Alberto Palmiero, que debuta amb Keep Me in Mind, una comèdia dramàtica sobre les dificultats d'emancipació d'una generació marcada per la incertesa laboral, pel·lícula que va obtindre el Premi a la Millor Òpera Prima en un altre festival abans d'arribar a València. La Filmoteca de l'Institut Valencià de Cultura, els cinemes Babel i ABC Park acolliran les projeccions oficials i paral·leles.
En total, la 41a Mostra programarà 155 projeccions seleccionades d'entre les 700 candidatures rebudes per distintes vies. Un filtre exigent que, segons els seus organitzadors, perseguix abans que res la diversitat: de països, de temes i de mirades. En una Mediterrània que hui mateix és escenari de guerres, moviments migratoris i crisis socials, el festival proposa una cosa tan senzilla —i tan necessària— com asseure's a escoltar el que els seus cineastes tenen a contar.