Cent quaranta anys donen per a molt. Nascut en l'estiu de 1886 per iniciativa de l'aleshores alcalde de València, Manuel Sapiña Rico, i d'un dels seus tinents d'alcalde, José Soriano Plassent, el Certamen Internacional de Bandes de Música 'Ciutat de València' arriba en 2026 a la seua 138a edició amb una fita redona: complix 140 anys de vida. La seua primera edició es va celebrar en 1886, la qual cosa el convertix en el concurs musical més antic en la seua classe. Poc podien imaginar eixos edils decimonònics que el seu certamen d'estiu acabaria reunint, segle i mig després, bandes de Lituània, Itàlia, Portugal i els Països Baixos davall el sostre del Palau de la Música.
La 138a edició del CIBM se celebrarà del 15 al 19 de juliol en la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, amb un total de 44 societats musicals participants: 24 en concurs, 5 com a bandes convidades i 15 en actuacions prèvies. El certamen ha sigut presentat este 1 de juliol pel regidor d'Acció Cultural, José Luis Moreno; el director del Palau, Vicente Llimerá; el director general comissionat per a València Music City, Juan Pablo Valero; i el director tècnic del certamen, Manuel Muñoz.
Un mapa sonor que va més enllà de València
De les 44 agrupacions participants, 31 són valencianes i 5 procedixen de la resta de l'Estat. Les 8 bandes internacionals —de Lituània, Itàlia, Portugal i Països Baixos— convertixen el certamen en una cita amb vocació clarament europea. Una efemèride que reforça la singularitat d'un certamen nascut a finals del segle XIX i consolidat hui com una de les grans referències mundials de l'àmbit bandístic, considerat el certamen de bandes més antic del món en actiu i un dels grans símbols musicals de la ciutat.
De les 24 bandes que prendran part en el concurs pròpiament dit, 14 són valencianes, 4 de la resta d'Espanya —dos de Múrcia, una de Tarragona i una d'Almeria— i 6 estrangeres. Mentres el jurat delibera en cada secció, 5 bandes convidades prendran el relleu en l'escenari: la Ghent University Wind Ensemble de Bèlgica en la secció lliure; la Societat Musical Barri de Malilla en la secció tercera; la Unió Musical d'Alaquàs en la segona; la Banda Municipal de Barcelona en la primera; i la Banda Simfònica Municipal de València en la secció d'honor. Un programa de clausura que no deixa buit al silenci.
Més diners, més transparència, dos jurats
Esta edició porta un increment econòmic notable. L'import total dels premis ascendix a 36.500 euros, i la dotació d'aportació a les bandes participants puja fins als 206.500 euros, la qual cosa suposa un augment de 18.500 euros respecte a 2025. Un senyal que el certamen no sols envellix bé, sinó que creix.
"La finalitat de fomentar i estimular l'activitat musical com a part fonamental del nostre patrimoni cultural, mantindre la tradició i acostar a la ciutadania una rica programació d'activitats musicals en el seu sentit més ampli" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Donada la densitat de les sessions competitives, l'organització ha optat per establir dos jurats diferenciats. Clara Ziegelbauer, Joan Enric Lluna i Nino Díaz avaluaran les seccions lliure, tercera i segona; mentre que Sergio Alapont, Paula Crider, Amparo Edo, Óscar Colomina i Josep Vicent ho faran en les seccions primera i d'honor. Una decisió que respon a l'exigència artística de cada tram del concurs i que busca garantir la qualitat de la deliberació.
En matèria de transparència, el certamen manté la seua col·laboració amb la Fundació ETNOR, iniciada en l'edició anterior, per a consolidar un compromís ètic compartit entre bandes, jurats i compositors de les obres d'obligada interpretació. Es mantenen també les noves terminologies en la valoració tècnica de les interpretacions —afinació, qualitat sonora i dinàmiques, qualitat artística i precisió rítmica— introduïdes l'any passat.
Reconeixements honorífics i un gest de solidaritat amb Veneçuela
El certamen aprofitarà les seues sessions per a entregar reconeixements honorífics a tres figures destacades: el director Enrique García Asensio, en la categoria de persona física; el compositor Amando Blanquer, a títol pòstum; i la Banda Simfònica Municipal de València, en la categoria d'entitat jurídica. Tres noms que resumixen dècades d'història musical valenciana.
Hi hagué també espai per al gest solidari. El president del Palau de la Música, Vicente Llimerá, anuncià la creació d'una fila zero destinada a ajudar el poble veneçolà després dels recents terratrémols. Llimerá recordà que l'11 de juliol actuarà Gustavo Dudamel al front de la Jove Orquestra Nacional de Veneçuela com a part dels actes previs del certamen, i volgué correspondre amb eixe mateix esperit de solidaritat: "Gustavo Dudamel, el trompetista Pacho Flores i el director assistent Christian Vásquez ens brindaren el suport en el concert solidari per la DANA i ara som nosaltres els qui volem mostrar la solidaritat amb Veneçuela".
L'orde de batalla: cinc dies, quatre seccions
La competició arrancarà el dimecres 15 de juliol amb la Secció Lliure, en la qual es mesuraran la Lithuanian Symphonic Wind Orchestra de Lituània i la Pentamusa Wind Orchestra d'Itàlia. El dijous 16 arribarà el torn de la Secció Tercera, amb cinc bandes en lliça, entre elles la Banda Musicale "Isola di Procida" italiana i agrupacions de Múrcia i la província de València. El divendres 17 es disputarà la Secció Segona, amb participants dels Països Baixos, Múrcia, Tarragona i diversos municipis valencians. La jornada més llarga, el dissabte 18, estarà dedicada a la Secció Primera, amb actuacions tant a les 10.00 com a les 17.30 hores, i reunirà bandes d'Almeria, Portugal, Requena i Montroi, entre altres.
L'edició de 2026 incorpora una programació prèvia que estén l'esperit del certamen per distints espais de la ciutat, amb l'objectiu que el 140 aniversari es visca abans, durant i fora dels dies oficials de competició, connectant la tradició bandística amb la vida quotidiana de València. Cada any, el certamen reunix aproximadament 3.500 músics, una xifra que convertix cada edició en una cosa molt més pareguda a una gran festa popular que a una competició d'elit. A 140 anys de la seua fundació, el CIBM seguix sent, abans que res, això: música per a tots.