El Cementeri General de València, un dels campsants municipals més extensos i amb més història d'Espanya, està a punt de guanyar quasi 2.600 noves places d'enterrament. Les obres d'ampliació de la seua secció 21 es troben en la recta final i està previst que concloguen en juliol de 2026, dotant el servici funerari municipal d'una reserva addicional de capacitat amb la qual afrontar les necessitats dels pròxims anys.
Dos tipus de nínxol per a una ciutat que seguix creixent
L'actuació, que s'executa amb un pressupost de 2.875.394,87 euros i a través del contracte marc vigent de l'Ajuntament, incorporarà un total de 2.596 noves unitats d'enterrament. D'elles, 1.540 seran nínxols senzills —el model tradicional de sepultura en columbata— i 1.056 seran nínxols columbaris, una modalitat pensada per a albergar urnes amb cendres, cada vegada més demandada a mesura que la cremació guanya terreny com a opció funerària. En el segle XX, l'addició de columbaris i crematoris va marcar una major modernització en resposta a les canviants normes culturals i religioses en cementeris com este, i la nova ampliació no fa sinó reflectir eixa mateixa tendència.
En l'estat actual de les obres ja es poden apreciar amb claredat els nous blocs de nínxols, els vials interiors i el tancament perimetral de la zona. Des del punt de vista econòmic, s'ha certificat prop del 80% del pressupost, la qual cosa indica que el gruix de l'obra ja està materialitzat sobre el terreny. L'import restant es destinarà a completar els treballs previstos en esta fase.
Una secció amb alta ocupació que necessitava esta resposta
La secció 21 no és nova: s'ha anat desenvolupant de forma progressiva al llarg del temps, mitjançant distintes actuacions executades segons l'evolució de la demanda funerària. Esta nova fase arriba precisament perquè l'àmbit ja consolidat presenta un elevat grau d'ocupació. És, en certa manera, la lògica d'una ciutat viva que amplia la seua ciutat dels morts quan es queda sense espai.
El Cementeri General de València s'inaugurà en 1805 i compta amb una extensa superfície que alberga nombrosos mausoleus, panteons i tombes de diferents estils arquitectònics. Durant les dècades de 1950 a 1970 s'executaren noves ampliacions del cementeri cap a l'oest i cap al sud, seguint el terraplé del ferrocarril que discorre paral·lel al nou llit del riu Túria. La secció 21, situada en eixa àrea d'expansió més recent, continua hui eixa mateixa vocació de creixement que ha marcat la història del recinte durant més de dos segles.
Més superfície guanyada de la que s'usa ara
Un dels aspectes més cridaners de l'actuació és que l'obra ha permés generar i tancar perimetralment una superfície d'ampliació superior a la que s'urbanitza i ocupa en esta fase concreta. Dit d'una altra manera: el nou tancament abasta més terreny del que s'està construint ara mateix. Eixa part sobrant quedarà pendent d'urbanització i de noves unitats d'enterrament, i el seu desenvolupament dependrà de futures licitacions i de la disponibilitat de consignació pressupostària.
Dins d'eixe horitzó a llarg termini, un dels objectius més ambiciosos és executar la connexió per als vianants interna entre la part històrica del Cementeri General i la nova ampliació. L'accés es faria aprofitant el marc existent baix les vies del ferrocarril, una solució enginyosa que permetria salvar l'obstacle de la infraestructura ferroviària sense noves obres de gran envergadura. Esta connexió milloraria l'accessibilitat per als vianants interna i afavoriria la integració funcional de la secció 21 amb la resta del recinte.
En un cementeri que compta amb més de 200 anys d'història i constituïx un conjunt arquitectònic de gran valor paisatgístic, artístic i cultural, l'aposta per connectar el passat amb les zones de nova construcció no és només una qüestió logística: és també una forma d'entendre la memòria col·lectiva com a quelcom que ha de seguir creixent de manera cohesionada. Juliol marcarà el final d'una etapa, però també l'inici de la següent.