La Fundació Oceanogràfic complix deu anys, però la seua història no va només d'aquaris, animals o xifres. Va del que ocorre quan el coneixement que es genera observant i cuidant la fauna marina ix de les instal·lacions i servix per a entendre millor què succeïx en l'oceà. Este és el camí que l'entitat ha recorregut des de 2016, una dècada que ha impulsat 182 projectes d'investigació i conservació, sumat més de 300 publicacions científiques i treballat amb més de 200 institucions i col·laboradors.
L'aniversari, celebrat este dimecres en l'Oceanogràfic de València, ha servit per a tirar la vista arrere, agrair a qui ha acompanyat la Fundació des dels seus primers passos i, sobretot, mirar cap avant. Perquè, com ha resumit el seu director científic, Daniel García-Párraga, «ja no basta conéixer. Cal actuar».

De cuidar animals a generar coneixement que viatja molt més lluny
La Fundació va nàixer fa deu anys amb la intenció d'aprofitar una cosa que l'Oceanogràfic ja tenia: professionals, instal·lacions i experiència en la cura d'animals marins. La creació de l'entitat va permetre donar un impuls a la investigació, sumar nous equips científics i ampliar les col·laboracions amb institucions d'altres llocs del món. Una evolució que, segons García-Párraga, ha multiplicat la capacitat de traslladar allò aprés ací a problemes que afecten la fauna en llibertat.
«No ens podem quedar en eixa superfície», ha advertit el director científic en referir-se al paper d'un aquari com a espai de visita i entreteniment. L'objectiu, ha defés, és que l'experiència del públic vaja més enllà i que el coneixement adquirit amb belugues, dofins, tortugues o taurons puga extrapolar-se al medi natural, allí on realment es troben les amenaces.
En estos deu anys, un dels descobriments que més transcendència científica pot tindre ha sigut la identificació de la malaltia descompressiva en tortugues marines que queden atrapades en arts de pesca. Una afecció que fins aleshores es desconeixia i que pot provocar una mortalitat que no sempre es comptabilitza. Les investigacions ajuden a entendre què els ocorre a estos animals quan patixen captures accidentals i a millorar el seu diagnòstic i tractament.
També hi ha preguntes que naixen de l'observació quotidiana i acaben viatjant milers de quilòmetres. El treball sobre la comunicació de les belugues, per exemple, ha permés obrir noves vies per a estudiar com es relacionen mares i cries i quines conseqüències pot tindre el soroll dels vaixells sobre eixa comunicació. Un coneixement que s'ha aplicat a investigacions sobre narvals en l'Àrtic, en un escenari on les noves rutes marítimes i l'activitat humana estan guanyant terreny.
La Fundació ha atés durant esta dècada a més d'un miler de tortugues marines, moltes d'elles amb la possibilitat de tornar a la mar després de la seua recuperació. Però darrere de cada rescat hi ha també una oportunitat d'aprendre. Cada animal permet conéixer millor les amenaces que afecten la seua espècie, des de les xarxes de pesca fins als impactes de l'activitat humana, i afinar les eines perquè altres exemplars tinguen més possibilitats de sobreviure.

El rescat és només el principi: el repte de protegir la mar abans que emmalaltisca
Tornar una tortuga a l'aigua, recuperar un animal ferit o traure xarxes abandonades del litoral són accions que tenen un resultat visible. No obstant això, la conservació es juga també en allò que no sempre es veu: les causes que provoquen que eixos animals arriben a un centre de recuperació.
García-Párraga ho ha explicat amb una idea que resumix bona part dels reptes que afronta la protecció marina: «Per molts animals que recuperem, per molts animals que criem en captivitat per a reproduir, si no hi ha hàbitat, si no solucionem el problema de fons, estem posant un pegat». La recuperació de fauna és necessària, però no suficient si l'entorn al qual torna seguix amenaçat.
En eixa línia, la Fundació treballa també en la conservació d'espècies autòctones, la recuperació d'ecosistemes, la retirada de xarxes fantasma i programes de reproducció que permeten reforçar poblacions amenaçades. En el litoral valencià, estes actuacions se sumen al treball amb tortugues, galàpags, cavallets de mar i altres espècies que necessiten protecció.
El coneixement generat a València tampoc es queda a casa. L'entitat col·labora en projectes en llocs com Galápagos, el Brasil, Cap Verd, Tailàndia o les regions polars, amb la idea de compartir experiència veterinària, investigació i eines per a atendre fauna marina. En alguns d'eixos llocs, com Galápagos, l'objectiu passa per ajudar a desenvolupar capacitats per a recuperar animals, estudiar les causes de les seues morts i avaluar l'impacte d'activitats com el turisme.
La presidenta de la Fundació, Celia Calabuig, ha aprofitat l'aniversari per a agrair el treball dels qui han fet possible este recorregut, des dels equips i voluntaris fins a les administracions, empreses i entitats científiques que han acompanyat l'organització. Deu anys després, la celebració no es planteja només com una meta, sinó com una forma de renovar el compromís.
I és que el següent pas no consistix únicament a sumar projectes o publicacions, sinó a aconseguir que tot eixe coneixement tinga conseqüències reals. Que una investigació ajude a salvar animals, que una recuperació no siga temporal i que la societat entenga que l'oceà no és una cosa llunyana, sinó un ecosistema del qual també depén el seu futur.
L'Oceanogràfic complix deu anys de Fundació amb molt de camí recorregut, però amb una tasca que seguix oberta. Perquè, com han defés, el repte és que allò aprés ací puga servir molt més enllà de les seues instal·lacions. Que des de València es puga contribuir a cuidar un oceà sencer.


