La Diputació de València ha fet un pas més en la seua aposta per transformar els municipis de la província en llocs més habitables, justos i preparats per als reptes del futur. El ple va aprovar les Bases Reguladores dels Premis a les Millors Actuacions del Pla Obert d'Inversions 2024-2027, el mecanisme amb què la institució provincial vol reconéixer, i sobretot difondre, eixes inversions locals que vagen més enllà de l'asfalt i el formigó.
Un programa inversor de 350 milions amb vocació de transformació
El Pla Obert d'Inversions no és un pla d'obres a l'ús. Amb una dotació de 350 milions d'euros per al període 2024-2027, contempla 340 milions destinats a municipis i altres 10 milions per a mancomunitats. Es tracta, en la pràctica, del principal instrument de cooperació econòmica amb què la Diputació dona suport als ajuntaments i entitats locals de la província. Les seues bases es van aprovar el març de 2024, i des del principi, Natàlia Enguix va defendre que el pla oferiria "totes les facilitats als ajuntaments perquè puguen presentar els seus projectes en qualsevol moment, sense pressions ni terminis que els condicionen".
Els números parlen per si sols: en estos moments ja s'han aprovat 1.500 actuacions amb 230 milions d'inversió compromesa, i el 40% d'eixos projectes han sigut adjudicats o ja estan executats. Entre els més habituals destaquen la millora d'instal·lacions esportives, l'ampliació o creació de zones verdes i les obres vinculades al cicle integral de l'aigua. També són freqüents les intervencions urbanístiques i la rehabilitació de dependències municipals, espais d'ús quotidià per a milers de veïns.
Per què crear uns premis? La lògica de l'exemple reproduïble
La idea darrere dels guardons és senzilla però potent: si un xicotet municipi ha trobat una solució brillant per a fer la seua plaça principal més accessible o ha dissenyat un parc que té en compte les necessitats de les dones majors, per què no aprendre'n? L'objectiu és incentivar l'excel·lència tècnica i difondre projectes que puguen ser replicats per altres entitats locals. No és un premi al mèrit passat, sinó una palanca per al futur.
Els ajuntaments podran presentar candidatures a partir de la publicació de les bases en el Butlletí Oficial de la Província (BOP). En eixe moment s'habilitarà un enllaç específic en la web de la Diputació, dins de l'apartat de Cooperació Municipal. Només podran optar les actuacions que ja hagen sigut executades o recepcionades en el moment de presentar la candidatura, és a dir, projectes reals i verificables, no promeses sobre paper.
Quatre categories que retraten els reptes del segle XXI
Els reconeixements s'organitzen en quatre categories que, llegides en conjunt, dibuixen una agenda municipal per al nostre temps: el premi a la millor actuació d'urbanisme i arquitectura amb perspectiva de gènere; el premi a les millors pràctiques en gestió pública; el premi a la millor actuació per a la millora de la qualitat de vida de les persones majors; i el premi a la millor actuació de sostenibilitat ambiental i lluita contra el canvi climàtic.
La perspectiva de gènere en l'urbanisme no és un concepte nou, però sí que continua sent una assignatura pendent en molts municipis espanyols. La Diputació de València compta amb la seua pròpia Guia d'Urbanisme amb perspectiva de gènere. Aplicació als municipis, que servirà de referència per a avaluar les candidatures en esta categoria. Es tracta de valorar si els espais públics han sigut pensats també des de l'experiència de les dones: la il·luminació, la connectivitat, la multifuncionalitat dels espais o la presència de servicis de cura en entorns urbans són alguns dels elements en joc.
En matèria climàtica, els premis posaran el focus especialment en les actuacions dirigides a alleujar l'estrés hídric i l'escassetat d'aigua, una preocupació especialment sensible en una província mediterrània com València, sotmesa a cicles de sequera cada vegada més intensos i freqüents.
Criteris clars i un jurat amb pes tècnic
El sistema de valoració combina rigor tècnic i visió social. Les candidatures es puntuen sobre 100 punts distribuïts en cinc criteris: qualitat tècnica de l'actuació (fins a 30 punts), impacte social o ambiental i innovació (fins a 20 punts cada un), reproductibilitat en altres municipis (fins a 15 punts), eficiència econòmica (fins a 10 punts) i qualitat de la presentació (fins a 5 punts). En cas d'empat, preval la major puntuació en qualitat tècnica.
El jurat estarà presidit per Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de Cooperació Municipal, i comptarà amb quatre vocals tècnics de les àrees de Cooperació, Igualtat, Aigua i Residus, i Benestar Social. S'hi sumaran també dos professionals externs de reconegut prestigi: un especialitzat en urbanisme amb perspectiva de gènere i un altre en lluita contra el canvi climàtic. Una composició que combina el coneixement institucional amb la mirada experta independent.
Un trofeu honorífic i un acte públic en el primer trimestre de 2027
Els guardons tindran caràcter exclusivament honorífic, sense dotació econòmica associada. Les entitats premiades rebran un trofeu o distintiu acreditatiu en un acte públic organitzat pel servici de Cooperació Municipal durant el primer trimestre de 2027. Els guanyadors podran fer menció del reconeixement en les seues accions de comunicació i publicitat, sempre citant la modalitat, l'edició del premi i l'òrgan convocant.
Que els premis no porten diners aparellats podria paréixer un límit. Però l'aposta de la Diputació va en una altra direcció: la visibilitat com a recompensa i l'exemple com a palanca de canvi. En un ecosistema municipal on els recursos són sempre escassos i les bones idees sovint queden tancades en el terme municipal on naixen, convertir l'excel·lència local en model exportable pot tindre un impacte multiplicador difícil de quantificar en euros, però molt real en la vida dels veïns.


