Hi ha institucions que no sols ensenyen música, sinó que porten dècades sent part del teixit sonor d'una ciutat. El Conservatori Municipal de Música José Iturbi de València és una d'elles. Este dimarts va obrir formalment el curs acadèmic 2026-2027 amb un acte doble: la commemoració dels 47 anys des de la seua fundació, en 1979, i el 40 aniversari de la seua Banda Simfònica. Dues fites que, junts, conten una història llarga i profunda sobre com una ciutat pot comprometre's amb l'educació musical dels seus joves durant generacions.
Un acte oficial a la Sala José Roca
La Sala José Roca del mateix centre va acollir la cerimònia d'obertura, que va comptar amb la presència de la regidora d'Educació de l'Ajuntament de València, Rocío Gil. L'elecció de l'espai no va ser casual: la sala porta el nom de José Roca Coll, el primer director del centre, qui va proposar batejar-lo amb el nom de l'il·lustre pianista valencià José Iturbi, una figura que als huit anys ja amenitzava les projeccions de cinema mut al Cinema Túria i que, dècades més tard, dirigiria orquestres de la talla de la Rochester Philharmonia, la Filharmònica de Nova York i les simfòniques de Filadèlfia, Los Angeles i València.
"València és terra de músics: ho sentim en les nostres festes, en cada cercavila, en cada banda i en cada orquestra. La música forma part de l'ADN de la nostra ciutat, i el Conservatori José Iturbi és una de les seues millors proves: una institució municipal nascuda de l'obstinació d'esta ciutat per acostar la formació musical als seus xiquets i als seus joves" - Rocío Gil, regidora d'Educació de l'Ajuntament de València
La vetlada va incloure també una xarrada a càrrec de Cristóbal Soler, director de la Banda Simfònica Municipal de València, qui va reflexionar sobre el paper de les bandes de música com a columna vertebral de la tradició i la cultura musical valencianes. L'acte va culminar amb un concert especial oferit per la mateixa Banda Simfònica del Conservatori, que celebrava així les seues quatre dècades de vida sobre l'escenari.
De les Escoles Municipals del segle XIX al conservatori actual
La història del centre és, en realitat, molt més antiga del que suggerixen les xifres de l'aniversari. Les seues arrels es remunten a 1869, quan l'Ajuntament de València va crear les primeres Escoles Municipals de Música amb l'objectiu de despertar l'interés per la música des de la infància. El model era singular: els professors del recentment creat Cos de Professors Municipals de Música impartien les classes en els seus propis domicilis, portant la formació directament als barris. Esta iniciativa va suposar la primera vegada que la ciutat de València va organitzar l'educació musical de forma estructurada.
D'aquelles primeres aules domèstiques van emergir dues escoles diferenciades: una de xiquets, dirigida per Manuel Penella, i una altra de xiquetes, sota la batuta de Consuelo del Rey. La demanda va anar creixent i el projecte es va expandir fins a arribar a set escoles —quatre de xiquetes i tres de xiquets—, senyal inequívoc que l'aposta cultural estava calant fons en la societat valenciana del moment.
En 1979, aquell embrió històric va prendre forma institucional amb la creació de l'Escola Municipal de Música de València, que va començar a funcionar durant el curs 1978-79 sota la direcció de José Roca Coll. Va ser ell qui va proposar que el centre portara el nom de José Iturbi, pianista, director d'orquestra i actor nascut a València, un xiquet prodigi que va començar a actuar professionalment als set anys i que es va graduar amb honors en el Conservatori de París als dèsset. El nom va quedar formalitzat en el curs 1979-80, i en 1985 el centre va fer un pas més en convertir-se en Conservatori Professional sota la direcció de José Climent, ampliant la seua oferta cap als estudis de grau mitjà.
Un centre amb vocació de permanència
Des del curs 2002-2003, el conservatori té la seua seu en l'avinguda de Balears, on hui centenars d'estudiants aprenen solfeig, instruments i la disciplina que exigix la música de veres. Quaranta anys de Banda Simfònica són també quaranta anys d'assajos, concerts, generacions d'alumnes que van passar per aquell faristol i van seguir tocant en bandes, orquestres i formacions de tota la Comunitat Valenciana, una regió que té en les bandes de música un senyal d'identitat tan arrelat com la paella o les Falles.
Des del mateix centre s'ha subratllat que esta doble celebració representa "una ocasió especial per a recordar la trajectòria del Conservatori i de la Banda Simfònica, reconéixer el camí recorregut i reafirmar el compromís del centre amb la formació musical i la cultura valenciana". Una frase que sona a declaració d'intencions tant com a balanç. Perquè el que va començar com unes classes de música impartides en cases particulars a la València del segle XIX ha acabat convertint-se en una institució que, 155 anys després, seguix formant els qui ompliran de notes les places, teatres i auditoris de la ciutat.


