La desclassificació total del sòl del Sector 4-PRR "Benimaclet" del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat de València --sobre el qual es projecta el Pla d'Actuació Integral (PAI) de Benimaclet Est-- suposaria al consistori un cost d'11,49 milions d'euros.
Aquesta és una de les conclusions que ha obtingut un grup d'experts de la Universitat de València a partir d'un conveni que van subscriure amb l'associació Cuidem Benimaclet i l'Associació Veïnal de Benimaclet, que s'ha presentat aquest dijous. El document constata: "No existeix cap impediment legal per a una operació de desclassificació del sòl" d'aquest sector, ni per a "operar una modificació de menor calat tendent a reduir l'edificabilitat del sector".
Sobre aquests terrenys es projecta el PAI de Benimaclet Est, per al qual la constructora Metrovacesa proposa la construcció de 1.350 habitatges, el 30 per cent d'elles de VPO, en torres que en els extrems poden aconseguir les 30 altures. Ja al desembre, membres de la plataforma 'Cuidem Benimaclet', van entregar més de mil sol·licituds al consistori per a acabar amb aquest PAI, i s'han realitzat manifestacions en contra seua.
Per als experts, qualsevol d'aquestes dues solucions "constituiria una solució molt més concorde" a les "consideracions ambientals i de sostenibilitat imperants en aquest moment", ja que han transcorregut 30 anys des de l'aprovació del PGOU.
Així mateix, consideren "sobredimensionada" la planificació urbanística que regeix aquest pla i destaquen que "les previsions de creixement demogràfic i de necessitat de nou habitatge tant en tota la ciutat com en el districte de Benimaclet" s'han vist "sistemàticament desmentides per la realitat de l'evolució d'aquests indicadors", alguna cosa que "elimina qualsevol possible reticència o crítica jurídica a una possible desclassificació o substancial reducció de l'edificabilitat al·legant la necessitat d'habitatge".
Respecte al cost, els experts calculen que se situarà, aproximadament, en 14,3 milions d'euros, al que, segons els experts, caldria restar els 2,81 milions de beneficis derivats d'operacions urbanístiques sobre el sector que reconeix una sentència de juliol de 2019.
A la llum d'aquestes conclusions, l'informe destaca que redissenyar la planificació d'aquest sector, siga desclassificant o reduint l'edificació, "no sols és una directriu política desitjable, jurídicament possible i econòmicament coherent amb el marc legal vigent", sinó que a més és "en molts dels seus aspectes, una obligació legal estricta, derivada de l'actual marc legal vigent de protecció de l'Horta de València".
Per a això, plantegen la integració d'aquesta zona com un "paisatge periurbà d'horta", similar a zones com el Parc Agrari del Baix Llobregat de Barcelona.