Set segles i mig després de la seua mort, Jaume I continua sent una figura capaç d'omplir museus, inspirar escultures i aparéixer en joguets infantils. El Museu d'Història de València inaugura este 14 d'octubre l'exposició "La imatge del rei Jaume I. De monarca a símbol postmodern", una mostra que va molt més enllà del tòpic del rei conqueridor per a explorar com la història, la política i la cultura popular han anat modelant —i a vegades reinventant— la figura d'un dels monarques més influents del Mediterrani medieval.
L'exposició arriba en un moment especialment carregat de significat. Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276, i la ciutat de València ha retut homenatge al rei durant tot el 2026 amb motiu del 750 aniversari de la seua mort, en el marc d'una efemèride de caràcter històric i cultural orientada a la divulgació rigorosa del passat de València i del Regne de València. L'exposició del Museu d'Història és, en certa manera, el fermall cultural d'un any sencer de commemoracions.
Una mirada en tres temps
El projecte expositiu ha sigut encomanat a l'historiador Federico Martínez Roda com a comissari principal i a Antonio Atienza com a comissari adjunt, amb el dissenyador Pau Soriano i el fotògraf Santiago Martí completant l'equip creatiu. La mostra estructura el seu relat en tres grans blocs cronològics que funcionen quasi com tres exposicions dins d'una: l'època foral, que es perllonga des del segle XIII fins al segle XVIII; la Renaixença, que abraça fins als anys seixanta del segle XX; i l'època actual. No és només un recorregut per la imatge del rei, sinó també una radiografia de com cada època projecta sobre el passat les seues pròpies necessitats i obsessions.
El primer bloc, el de l'època foral, és potser el més destacat des del punt de vista patrimonial. Entre les peces exposades destaca el Liber Instrumentorum Omnium Episcopi Te Ecclesie Valentine, un còdex de 1420 que recull els privilegis que diferents reis concediren al bisbe i a la catedral de València. S'exhibixen també quatre segells pertanyents al mateix monarca, tres pergamins emesos pell i el Aureum Opus Privilegiorum, compilat per Lluís Alanya i imprés per Diego de Gumiel a València en 1515. Estes peces, procedents de la Catedral de València, l'Arxiu Històric Municipal i la Biblioteca Serrano Morales, permeten comprendre el pes dels Furs com a corpus normatiu avançat per al seu temps: un sistema legal que regulà la vida del Regne de València durant segles.
L'època de la Renaixença ocupa el segon bloc. Ací, el rei deixa de ser un personatge de pergamins i privilegis per a convertir-se en símbol d'una identitat col·lectiva en construcció. La imatge de Jaume I en este període apareix representada a través de fotografies dels projectes escultòrics que es començaren en el seu homenatge en pobles i ciutats valencianes, testimonis visuals de com el segle XIX i principis del XX convertiren un monarca medieval en estendard cultural i polític.
Del Parterre al Playmobil
El tercer bloc és, sens dubte, el més sorprenent. La imatge moderna de Jaume I pivota sobre l'escultura que l'escultor Agapit Vallmitjana realitzà a finals del segle XIX i que hui presidix el Parterre de València: una figura imponent que s'ha convertit en referència iconogràfica quasi inevitable. Però l'exposició va més lluny. En 2006, vint-i-cinc il·lustradors reinterpretaren la figura del monarca, i la mostra recull algunes d'eixes visions contemporànies a través de les obres de Sento Llobell i Manuel Martín. També hi ha espai per a la filatèlia i, en un gir que convida al somriure, per a les joguines infantils: Jaume I ha arribat a encarnar un personatge de Playmobil, la qual cosa diu molt sobre fins a quin punt la seua figura ha transcendit la història per a instal·lar-se en la cultura popular de forma permanent.
Set-cents cinquanta anys després de la seua mort, Jaume I continua sent una presència viva en la història, la cultura i les festes de la Comunitat Valenciana. Les institucions continuen estudiant les seues decisions, analitzant les conseqüències del seu regnat i debatent sobre la petjada que va deixar en la història: una vigència que pocs monarques medievals poden reclamar amb tanta legitimitat.
Quatre mesos per a descobrir el rei darrere del mite
L'exposició podrà visitar-se en el Museu d'Història de València, situat en el carrer de València, 42, a Mislata, del 14 d'octubre de 2026 al 7 de febrer de 2027. L'horari és de dimarts a dissabte, de 10 a 14 hores i de 15 a 19 hores; els diumenges i festius, de 10 a 14 hores. Quatre mesos per a acostar-se a un rei que, segons es mire, mai se n'ha anat del tot.