Fa a penes quatre anys, València ocupava el cinqué lloc en el mapa de la innovació espanyola. Hui, segons l'Índex Local d'Innovació de la Fundació Cotec, l'àrea funcional de la ciutat s'ha situat en el tercer lloc nacional, només per darrere de Madrid i Barcelona. No és un salt cosmètic en un rànquing: darrere d'eixa xifra hi ha startups, ocupacions qualificades i una aposta política que, almenys sobre el paper, comença a donar resultats mesurables.
Un índex que mesura la ciutat real, no l'administrativa
Per a entendre l'abast de la dada, convé saber com funciona esta ferramenta. L'Índex Local d'Innovació és una iniciativa de Cotec, en col·laboració amb el think-tank urbanístic Trescientosmil, que construïx per primera vegada a Espanya un índex sintètic del rendiment innovador a escala local. La seua particularitat és que el projecte dividix el territori nacional en 59 regions funcionals, identificades a partir dels fluxos de desplaçament quotidià dels ciutadans en un dia laborable tipus. Dit d'una altra manera: no mesura ciutats tal com apareixen en els mapes administratius, sinó territoris tal com els viuen les persones.
L'índex sintètic combina 16 variables d'inputs (esforços) i d'outputs (resultats) de la innovació, agrupades en cinc eixos temàtics. I a més, incorpora una anàlisi d'eficiència que compara els recursos amb els resultats per a avaluar fins a quin punt cada territori aconseguix transformar inversió i capital humà en innovació efectiva. Eixa distinció —entre l'esforç i el resultat— és precisament on València destaca amb més claredat.
L'àrea funcional valenciana integra les subàrees de València, Sagunt, Landete, Requena, Torrent i Aiora, i supera els dos milions d'habitants. Una regió, en definitiva, que va molt més enllà de la capital i que en la classificació general queda per darrere únicament de Madrid i Barcelona, que obtenen les millors puntuacions amb 8,84 i 8,83 punts, respectivament.
De 7,46 a 8,35: la progressió que recolza l'ascens
Els números compten una història d'avanç sostingut. L'àrea funcional de València ha incrementat la seua puntuació de 7,46 a 8,35 punts, superant la mitjana espanyola i creixent a major ritme que el conjunt nacional. L'àrea superà la mitjana espanyola després de créixer la seua puntuació de forma constant des de 2022. Este creixement no es concentra en un únic front: l'evolució ha sigut positiva en tots els àmbits analitzats, amb avanços destacats en inversió, teixit empresarial, investigació i ocupació tecnològica.
Especialment cridaner és el salt en l'apartat de recursos o inputs: l'àrea ha passat de la huitena a la segona posició. En resultats o outputs, l'ascens va de la sisena a la tercera plaça. És a dir, València no sols invertix més en innovació, sinó que convertix eixa inversió en resultats amb una eficiència creixent. L'informe de Cotec la classifica com una regió "consolidada d'alta eficiència", una categoria que reconeix tant l'esforç com la capacitat de traduir-ho en impacte tangible.
"Hui som una ciutat que transforma inversió en ocupació, talent i oportunitats, i que competix amb els principals ecosistemes innovadors del país" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
200 milions en startups, 25 noves empreses internacionals i un retorn de 3,8 euros per euro invertit
Darrere de l'ascens en el rànquing hi ha xifres concretes que permeten dimensionar el fenomen. En 2025, la ciutat ha superat els 200 milions d'euros d'inversió en startups, ha aconseguit més de 20.000 ocupacions qualificades i compta amb prop de 1.700 empreses innovadores actives. Són dades que, fa a penes un lustre, haurien sonat a prospecte electoral més que a realitat verificable.
L'Ajuntament ha mobilitzat més de 40 milions d'euros en impacte econòmic associat a projectes d'innovació, amb un retorn mitjà de 3,8 euros per cada euro públic invertit. Este multiplicador —quasi quatre euros d'activitat per cada un d'origen públic— és l'argument més poderós del model que la ciutat denomina València Innovation Capital. A més, en el pla internacional, més de 150 milions d'euros captats en 2025 i la implantació de 25 noves empreses estrangeres reforcen la narrativa d'una ciutat que competix per atraure talent i inversió global.
"El model de València Innovation Capital demostra que quan la innovació s'impulsa com a política pública, el retorn arriba en forma de creixement econòmic i benestar per a la ciutadania" - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Captació d'Inversions de l'Ajuntament de València
Innovació que arriba a la gestió del dia a dia
Més enllà dels rànquings i les xifres d'inversió, el que diferencia un ecosistema innovador madur d'un merament emergent és la seua capacitat per a integrar la tecnologia en la vida quotidiana dels ciutadans. En eixe sentit, València avança en iniciatives com el Sandbox urbà —un espai de prova per a solucions tecnològiques en entorn real—, projectes de GovTech orientats a modernitzar l'administració pública, i el desenvolupament d'un Sistema Operatiu Urbà basat en dades i intel·ligència artificial que permet anticipar necessitats i millorar servicis públics. Són apostes que no generen titulars immediats, però que definixen la capacitat real d'una ciutat per a innovar des de dins.
El contrast amb Pamplona o Saragossa, ambdós ara per darrere de València en l'índex de Cotec, il·lustra fins a quin punt la capital del Túria ha accelerat en els últims anys. La mesura es basa en 16 indicadors agrupats en cinc eixos: inversió, educació, investigació, ocupació i empresa, tots expressats en termes relatius per habitant per a permetre comparacions entre territoris. Baix eixa lent, les fortaleses principals de l'àrea residixen actualment en l'ocupació tecnològica i en el sector empresarial. Són precisament els pilars que determinen si la innovació es queda en els laboratoris o arriba a transformar l'economia productiva d'una ciutat. I en eixe terreny, les dades apunten que València ha deixat de ser una promesa per a convertir-se en una referència.