Quan la DANA d'octubre de 2024 va arrasar diverses pedanies del sud de València, va quedar al descobert una veritat incòmoda: bona part de la ciutadania no sabia com actuar. No sabia què portar en una motxilla d'emergència, no sabia interpretar una alerta de l'AEMET ni tenia clar si havia de pujar al pis de dalt o eixir corrent. D'aquella tragèdia va nàixer una lliçó, i d'eixa lliçó, un pla. Ara eixe pla creua els límits administratius de la ciutat i arriba a Xirivella.
El primer conveni metropolità en matèria d'emergències
L'Ajuntament de València ha subscrit un conveni amb el municipi veí de Xirivella per a implantar-hi un model de formació ciutadana en emergències basat en el Pla 'València + Segura', la iniciativa que va arrancar en la capital valenciana en setembre de 2025. Es tracta del primer acord d'este tipus amb un ajuntament de l'àrea metropolitana, una fita que els seus promotors presenten no com un punt d'arribada, sinó com l'inici d'una xarxa més àmplia.
"Este acord és una llavor, un primer pas per a construir una xarxa de municipis més preparats, més coordinats i més resilients" - Juan Carlos Caballero, regidor de Protecció Civil i portaveu de l'Ajuntament de València
El regidor Juan Carlos Caballero va assistir a la jornada de formació juntament amb l'alcaldessa de Xirivella, Paqui Bartual, i va posar en valor que Xirivella és "el primer municipi metropolità a adherir-se a esta iniciativa i marca una fita en la cooperació institucional en matèria de prevenció i seguretat". L'alcaldessa de Xirivella, per la seua part, va ser directa sobre les raons del seu interés: va assegurar que "este conjunt de mesures reflectix un compromís clar amb un municipi més segur, més preparat i més resilient, on les famílies puguen viure amb major tranquil·litat".
Caballero també va ser contundent sobre el fons del problema: "La DANA ha posat de manifest que les emergències i els riscos meteorològics no entenen de fronteres municipals. Els riscos són compartits i, per tant, les solucions també han de ser-ho". Una reflexió que resumix l'esperit de l'acord millor que qualsevol nota oficial.
Un pla pioner a Europa que va nàixer de la catàstrofe
El Pla 'València + Segura' emana del document de conclusions elaborat per la Comissió per a la Recuperació de les zones afectades per la DANA de 2024 a la ciutat de València, en el qual es recomanava formar la població i capacitar-la en habilitats i coneixements clau per a fer front a una emergència. El projecte, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat de València a través de la Càtedra MESVAL, es considera un dels més ambiciosos a escala europea pel seu abast, enfocament i nombre de participants.
El pla es va posar oficialment en marxa l'1 de setembre de 2025, quan les primeres carpes informatives van començar a instal·lar-se en places i mercats de les pedanies del sud de la ciutat. No va ser casualitat: la pedania de La Torre, primera a rebre la formació el dia 8 d'este mateix mes, havia sigut una de les més castigades per la DANA d'octubre de 2024, i es va convertir en el punt de partida d'un projecte que busca convertir la prevenció i l'autoprotecció en cultura ciutadana. Des d'aleshores, la formació gratuïta en autoprotecció s'ha estés per 25 barris i per totes les pedanies de la ciutat.
En total, el pla contempla arribar a usuaris de 538 centres escolars, 70 associacions veïnals, 51 centres de majors, 20 associacions de persones amb discapacitat, 31 seus de la Universitat Popular, 15 alcaldies pedànies i 6 centres de dia. Una escala que dona idea de per què es parla d'ell com un dels programes de formació ciutadana més ambiciosos del continent.
Quatre eixos per a aprendre a sobreviure
El programa que rebrà Xirivella replica els quatre pilars sobre els quals es construïx el model valencià. El primer és la formació pràctica en barris: equips especialitzats impartixen tallers gratuïts en associacions veïnals, centres de majors i la Universitat Popular sobre primers auxilis bàsics i autoprotecció. El pla compta amb uns 100 especialistes i professionals —des de professorat i policies fins a bombers— que s'encarreguen d'impartir la formació.
El segon eix és la integració escolar: es capacita el personal docent perquè puga ensenyar protocols de prevenció i seguretat als escolars per mitjà de materials adaptats a cada etapa educativa. El tercer gira al voltant del kit d'emergència familiar, eixe conjunt d'objectes bàsics que convé tindre preparat a casa. Entre els continguts més destacats del pla figura l'elaboració d'un kit que inclou aigua, aliments no peribles, farmaciola, ràdio, piles, llanterna, documentació en bossa estanca, roba d'abric, xiulet i diners en efectiu. Xicotets detalls que marquen la diferència quan el temps apressa.
El quart eix aborda la interpretació d'alertes: es forma la ciutadania per a comprendre correctament els avisos que emeten organismes com l'AEMET o Protecció Civil, de manera que sàpien com actuar abans, durant i després d'una crisi. El mateix Caballero va subratllar que la clau està en "explicar el que s'ha de fer, però també el que no s'ha de fer, sobretot en fenòmens com pluges intenses i inundacions". Perquè en una emergència, el pànic mal dirigit pot ser tan perillós com la pròpia catàstrofe.
L'ambició de construir una cultura metropolitana de la prevenció
De cara a 2026, el pressupost municipal de l'Ajuntament de Xirivella contempla, per primera vegada, una inversió de 18.000 euros per al desenvolupament del Pla Municipal Territorial d'Emergències i del Pla de Risc d'Inundacions, dos ferramentes fonamentals en un context marcat per fenòmens climàtics extrems cada vegada més freqüents.
Quant a la vocació expansiva de l'acord, Caballero va ser explícit: el conveni amb Xirivella suposa "un gran pas per a començar a construir una cultura metropolitana de la prevenció amb la vocació que altres ajuntaments puguen sumar-se progressivament". "És motiu d'orgull que una iniciativa nascuda a València cresca, es compartixca i s'estenga al conjunt de l'àrea metropolitana. Una ciutat i un territori més segurs es construïxen entre tots i totes" , va concloure el regidor. La pregunta que queda en l'aire és quants municipis seguiran l'exemple de Xirivella, i quant tardaran a fer-ho abans que arribe la pròxima emergència.