De 18 a 39 punts d'alleujament: València dobla la seua xarxa de refugis climàtics per a plantar cara a l'estiu més calorós

L'Ajuntament de València amplia a 39 els seus refugis climàtics, garantint almenys un en cada districte. Espais gratuïts amb ombra, climatització i aigua davant les onades de calor previstes.

Guardar

Refugis climàtics
Refugis climàtics

La calor ja no és una sorpresa estacional: és una amenaça que es planifica amb mesos d'antelació. Amb eixe convenciment, l'Ajuntament de València ha activat este 3 de juny la seua xarxa de refugis climàtics per a l'estiu de 2026, duplicant pràcticament el nombre d'espais disponibles: dels 18 que existien l'any passat als 39 amb els quals comptarà la ciutat esta temporada. Una ampliació que no és només numèrica, sinó estratègica: per primera vegada, cada un dels districtes de la ciutat tindrà almenys un refugi accessible per als seus veïns.

La mesura arriba en un moment que les previsions meteorològiques no conviden precisament a la tranquil·litat. Després d'un final de maig amb temperatures anormalment altes per a l'època, les previsions estacionals apunten a un escenari clar: l'estiu de 2026 serà, probablement, més càlid del normal en bona part d'Espanya. L'AEMET considera més probable que es registren valors superiors als habituals sobretot a l'est peninsular, incloent-hi la Comunitat Valenciana. Per a una ciutat mediterrània com València, això no és una abstracció estadística: és la diferència entre un passeig al migdia i un colp de calor.

Què és i què oferix un refugi climàtic

La idea és tan senzilla com necessària. Els refugis climàtics són equipaments municipals o espais públics adaptats perquè qualsevol persona puga resguardar-se quan el termòmetre es dispara. Oferixen ombra, climatització, zones de descans i accés a aigua potable, i estan pensats especialment per als qui més ho necessiten: persones majors, xiquets, embarassades, persones amb patologies prèvies o treballadors exposats a la calor, que són els qui més patixen quan la temperatura es manté elevada durant hores.

Entre els espais habilitats es troben les oficines de l'energia i l'Observatori del Canvi Climàtic —gestionats per València Sostenible—, el Palau de Congressos, centres municipals d'activitats per a persones majors, museus municipals, el Museu de les Ciències, centres culturals i biblioteques. Són llocs que ja formen part del dia a dia dels veïns i que ara assumixen també una funció de protecció sanitària.

"Ja fa mesos que vam començar a fer una previsió i una planificació de refugis climàtics davant l'expectativa d'un estiu dur per les altes temperatures i l'estratègia ha tingut molt bons resultats perquè hem passat de 18 refugis a la ciutat de València a 39 i així arribarem a tots els districtes de la ciutat de València." - María José Catalá, alcaldessa de València

Una visita per a posar cara al problema

L'alcaldessa María José Catalá, juntament amb el regidor de Millora Climàtica, Carlos Mundina, va visitar este dimarts un dels nous espais: l'oficina de l'energia d'Aiora, al carrer de José María Haro. Una visita amb la qual l'equip de govern va voler subratllar que els refugis climàtics són, en paraules de Catalá, "uns mecanismes de previsió per a evitar que les persones patisquen colps de calor i tinguen dificultats en el dia a dia en els moments de major estrés climàtic".

El regidor Mundina va anar més enllà en el seu diagnòstic i va posar el focus en la dimensió col·lectiva de la iniciativa:

"La xarxa de refugis climàtics és un exemple de col·laboració entre distints servicis i entitats municipals i d'aposta per una ciutat més resilient, amb recursos descentralitzats i accessibles en els diferents barris per a garantir que tota la ciutadania dispose d'espais pròxims i segurs contra la calor." - Carlos Mundina, regidor de Millora Climàtica de l'Ajuntament de València

Més enllà dels refugis: energia solar i comunitats de veïns

La xarxa de refugis és només una peça d'una estratègia més àmplia. L'alcaldessa va aprofitar la visita per a anunciar altres mesures en matèria energètica que el consistori ja ha posat en marxa. Una de les més cridaneres és la instal·lació de plaques solars en les cobertes dels cementeris municipals, un ús poc convencional d'eixes infraestructures que, segons Catalá, podria "generar la suficient energia per a abastir 800 llars vulnerables als quals podríem assistir i assumir el seu cost energètic".

A això se suma l'impuls a les comunitats energètiques locals. La de Castellar-L'Oliveral i El Forn d'Alcedo ja està operativa i genera energia suficient per a cobrir el gasto de la llum de 12 vivendes d'eixe àmbit territorial, un model que l'Ajuntament vol replicar i escalar en altres barris de la ciutat.

En paral·lel, Catalá ha sol·licitat al Govern central que mantinga durant tot l'estiu la bonificació de l'IVA en la factura elèctrica de les llars, una mesura l'impacte de la qual, en els mesos de major consum per l'aire condicionat, pot ser significatiu per a les economies més ajustades.

Un ventall de materials reciclats com a gest simbòlic

Coincidint amb l'obertura dels refugis, les oficines de l'energia i l'Observatori del Canvi Climàtic repartiran ventalls elaborats amb materials reciclats i sostenibles entre totes les persones que s'acosten a conéixer els espais, fins a esgotar existències. És un gest xicotet, però carregat d'intenció: recordar que protegir-se de la calor i fer-ho de forma sostenible no són objectius contradictoris.

Tota la informació sobre ubicacions, horaris i consells pràctics està disponible en la web de València Sostenible, on els ciutadans poden consultar el mapa complet de la xarxa. L'estiu es torna més llarg i calorós, i els episodis de calor extrema són cada vegada més freqüents i precoços, i en eixe context, saber on està el refugi climàtic més pròxim pot deixar de ser una curiositat per a convertir-se en una necessitat real.