El mercat immobiliari de València continua a l'alça este any, i comprar vivenda en la ciutat seguix sent un repte per a molts. Els preus s'han disparat en nombrosos barris, especialment en els districtes més cèntrics, on el metre quadrat supera amb facilitat els 4.500 euros. No obstant això, encara existixen zones on adquirir una vivenda és més accessible. Gràcies a l'índex de preus del portal immobiliari Idealista d'octubre de 2025, és possible identificar quins són els barris més barats de la ciutat.
En el districte de L’Olivereta, per exemple, s’encontren alguns dels preus més baixos de València. La Fontsanta s’ha convertit en un barri clau per als que busquen vivenda econòmica, en un preu mitjà de 2.054 euros per metre quadrat (€/m²). Este barri, encara que continua sent assequible, ha registrat un increment anual del 42,9 %, marcant el seu preu màxim històric.
No molt lluny, el barri de Russafa presenta un preu de 2.306 €/m², amb una pujada del 39,9 % respecte a l'any anterior, mentre que la zona de Gran Via se situa en 2.690 €/m² (+22,9 %), també en nivells històrics.
Un altre districte que manté preus relativament baixos és Rascanya, on el barri d'Els Orriols es posiciona en un preu mitjà de 2.042 €/m². A pesar de ser un dels barris més barats de tota València, ha registrat un augment interanual del 37,7 %, i ha alcançat el seu preu màxim històric, cosa que evidencia que la demanda està començant a pressionar també els barris perifèrics.
En el districte de Jesús, barris com l’Hort de Senabre i Sant Marcel·lí oferixen preus més assequibles que la mitjana de la ciutat, amb 2.581 €/m² i 2.331 €/m² respectivament. L’Hort de Senabre ha vist pujar el seu preu un 31,3 % en un any, mentre que Sant Marcel·lí aconseguix el seu preu màxim històric. Per un altre costat, la Raiosa, se situa en 3.216 €/m², amb una pujada del 36,6 % respecte a l’any anterior, reforçant la idea que inclús els barris perifèrics que durant anys van ser més econòmics comencen a experimentar augments significatius.
El districte de Poblats Marítims també oferix alternatives econòmiques, especialment en barris com Natzaret, que manté un preu mitjà de 2.014 €/m² (+29,2 %). Si bé seguix sent un dels barris més barats de la ciutat, la seua proximitat a la mar i a projectes de rehabilitació urbana fan preveure que podria experimentar pujades addicionals en el futur. Altres barris del districte, com El Grau i Platja de la Malva-rosa, presenten preus de 2.856 €/m² i 2.867 €/m², respectivament, amb increments interanuals del 3,5 % i del 9 %.
El contrast amb els barris més cars
A pesar que estos barris són els més barats de la ciutat, els increments interanuals mostren que l'oportunitat per a comprar a preu baix podria no durar molt. Les pujades superiors al 30 % en algunes regions reflectixen una pressió creixent del mercat, impulsada tant per la demanda interna com per l'interés dels inversors en barris perifèrics amb potencial de revaloració.
Els barris cèntrics mostren preus que dupliquen els de les zones perifèriques. En el districte de L’Eixample, per exemple, El Pla del Remei arriba als 5.405 €/m² (+17,5 %), mentre que Gran Via arriba a 5.042 €/m² (+18,9 %) i Russafa en este districte se situa en 4.647 €/m² (+22,7 %), tots ells marcant preus màxims històrics.
Altres barris centrals, com Sant Francesc en Ciutat Vella, registren 4.815 €/m² (+24,1 %), i Penya-Roja, en Camins al Grau, es dispara fins als 4.889 €/m² (+20 %). Estes xifres posen de manifest la gran diferència entre el centre i la perifèria, i expliquen per què molts compradors amb pressupostos limitats es decanten per barris més allunyats.
A més dels preus més baixos, els barris perifèrics solen oferir altres avantatges que els fan atractius. La proximitat a servicis, col·legis i transport públic, junt amb el creixement d'infraestructures i projectes de rehabilitació urbana, ha augmentat l'interés de compradors joves i famílies. Barris com L’Hort de Senabre, Sant Marcel·lí o La Fontsanta, per exemple, combinen preu assequible amb accessibilitat al centre i bona oferta de servicis, convertint-los en una opció estratègica per a aquells que busquen equilibri entre inversió i habitabilitat.
En definitiva, encara que València seguix sent una ciutat cara per a adquirir vivenda, encara existixen barris on és possible comprar a preus més baixos. Els Orriols, La Fontsanta, Natzaret, Sant Marcel·lí, L’Hort de Senabre i Benicalap es presenten com les millors alternatives per a aquells que busquen una vivenda assequible sense renunciar a la proximitat a la ciutat.
Això sí, els increments interanuals mostren que estos preus no es mantindran molt de temps, i la demanda creixent podria seguir empenyent cap amunt els valors en els pròxims mesos. Per a aquells que busquen comprar ara, conéixer bé els barris perifèrics i actuar amb rapidesa serà clau per a trobar una vivenda a un preu competitiu a València en tardor de 2025.