La crisi sanitària de la COVID-19 ha provocat un confinament que ha buidat carrers, bars, restaurants, teatres i fins i tot col·legis, instituts i universitats. Després que el passat divendres les universitats valencianes es posaren d'acord i decidiren finalitzar el curs 2019/20 de manera no presencial, és a dir, aplicant les classes per videoconferència i adaptant-se a les noves realitats online que ofereixen ja els amplis llocs web per explicar matèria i assignatures.
Les previsions d’evolució del manteniment de les mesures adoptades pel govern d’Espanya per combatre la COVID-19 suposaran, doncs, que la docència universitària finalitze en la modalitat a distància. Mavi MestreEn aquests moments en què els estudiants es troben dins de casa, les seues preocupacions han augmentat sobretot respecte als terminis d'entrega de treballs, pràctiques amb programari especial que no tenen o inclús amb la càrrega extra de treballs, ja que hi ha professors que en compte d'explicar el temari per videoconferència, han resumit les seues classes en enviar un document amb el temari, sense cap explicació ni aclariment", segons diferents estudiants de les universitats de València, Castelló i Alacant.
Twitter és un mar de queixes i preguntes, de vegades incontestables, que han vist els alumnes universitaris com la plataforma per excel·lència per fer virals i donar a conéixer quina és la seua situació i les seues preocupacions.
Respecte als alumnes de cursos finals, "el que preocupa és que no poden ajornar l'entrega del TFG" quan s'ha decidit ajornar altres treballs i pràctiques. A més a més, per si no hi haguera prou, alguns professors han decidit aplicar una càrrega extra de treball que abans d'aquest confinament els alumnes ni tenien prevista ni havien de fer. No obstant això, sempre ens queda eixe professor "fora del normal", eixe Merlí, i és que hi ha alguns professors que estan aplicant la creativitat i l'originalitat mitjançant les classes per videoconferència mentre altres han aplicat les classes "fantasma", és a dir, hi ha professors dels quals "no sabem res", segons alumnes de la Universitat de València.
Nosaltres hem pagat matrícules d'assignatures que no hem tingut resposta durant aquest primer mes, i ens pareix que efectuar aquest pagament per no tindre el servei a canvi no està bé. Estudiants de la Universitat de ValènciaRespecte a la Universitat d'Alacant, hi ha alumnat que fa formalitzar diverses queixes, sobretot al Grau en Dret, ja que "els professors sols ens envien el temari, els dona igual que ho entenguem com que no", segons diferents estudiants alacantins.Crec que el que oferia aquesta crisi era precisament adaptar el sistema educatiu i fer-lo més creatiu i més reflexiu. I tornem a allò de sempre: exercici 22, 23, 24, 25 i 26 de la pàgina 166. Alumne de la Universitat Jaume I de Castelló
Pareix que ara som autodidactes però pagant a uns professors que no fan el seu treball. Estudiants de la Universitat d'Alacant
Un altre dels graus que ha manifestat les seues queixes a la universitat alacantina ha sigut el de Filologia Catalana, ja que hi ha professorat que ha resumit la seua docència en posar a disposició de l'alumnat les presentacions de power point i un àudio de 10 minuts amb la seua lectura.
El que estem rebent no s'adequa al servei que nosaltres hem pagat, aquesta no és l'educació pública i de qualitat que mereixem. Alumnes de la Universitat d'AlacantNo obstant això, les queixes no sols provenen de l'alumnat, sinó que hi ha docents i antics professors universitaris que s'uneixen a les reclamacions i inclús crítiques de la metodologia que estan seguint molts docents universitaris. De la mateixa manera que els alumnes, Twitter és un camp de mines respecte a les opinions i crítiques d'antics docents universitaris.
[embed]https://twitter.com/natxoescandell/status/1247108197107843073?s=20[/embed]
En aquest cas, hem parlat amb Natxo Escandell, exdocent d'història contemporània tant als graus en Geografia com Traducció i Interpretació a la Universitat de València. D'aquesta manera, Escandell afirma que la metodologia que s'està posant en pràctica "no és la més didàctica ni pedagògica, però la responsabilitat no és de les i els docents: és del sistema, que no ha apostat per una verdadera renovació pedagògica, els qui l'hem practicada ha estat a partir de materials autònoms".
Cal una renovació pedagògica i apostar més per aspectes 2.0. Natxo EscandellEl sistema universitari es resumeix, grosso modo, en quatre maneres d'ensenyar: manuals, power points, assistència a classe i exàmens, "quan hi ha mil formes d'ensenyar" segons Escandell. Per altra part, sempre hi ha docents que veuen les classes com una motivació personal i empren els altres 996 mètodes per ensenyar, com en el cas de Natxo Escandell qui afirma que ell "no emprava cap manual a les meues classes: obria el ventall d'aprenentatges des de llibres a sèries, debats, YouTube i inclús música".
Ara ens limitem a pensar que la renovació i estar al dia significa emprar el Kahoot, però no és així. Pel camí perdem infinitats de formes: debats, raonaments, exemplificacions, música, llibres, sèries, notícies actuals i inclús el nostre entorn més pròxim. Es pot emprar l'urbanisme dels nostres pobles o els ajuntaments de les nostres ciutats per aprendre història. I qui ho fa? Ni jo mateix ho haguera pogut fer, però s'ha d'iniciar el camí. Si no, seguirem amb docència presencial, amb power points extrets de manuals que també t'obliguen a llegir i amb exàmens que fan que tota la feina d'un any depenga de dues o tres hores. Natxo EscandellQui no veja que el futur de la docència depén d'aproximar-se més a l'alumnat i menys a l'acadèmia, és que té un problema de visió al respecte. Natxo Escandell