Carlos de Cózar va arribar a Cámara Valencia des de l’àmbit de la informàtica, però la seua trajectòria prompte va prendre una direcció més pròxima al negoci i a les necessitats de les empreses. En 2011, la desaparició d’una important font d’ingressos de les cambres de comerç va obligar a replantejar el model de treball. D’aquella cerca de noves oportunitats va nàixer TICNegocios, una iniciativa que connecta les pimes amb assessorament, formació, recursos, finançament i proveïdors tecnològics, i el model de la qual s’ha estés a altres cambres.
Des de la seua responsabilitat en l’àrea TIC de Cámara Valencia, De Cózar treballa tant en la transformació digital de la mateixa institució com en el desenvolupament de serveis per al teixit empresarial. També impulsa GoDigital, la trobada que ha celebrat la huitena edició amb l’objectiu d’acostar la tecnologia a les pimes i ajudar-les a distingir quines solucions poden millorar realment la seua competitivitat. La intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la innovació i el finançament formen part d’una conversa que també mira cap al futur, amb projectes com Brainova, la plataforma amb la qual busquen mesurar la maduresa digital de les empreses.
La teua formació és informàtica, però sempre has mostrat una vocació més orientada al negoci i a la gestió de projectes. Com es va produir esta evolució professional i quines circumstàncies et van portar a impulsar TICNegocios?
Els meus estudis són d’informàtica, a la Universitat Politècnica, però sempre he tingut una vocació més orientada al negoci que a la part purament tecnològica. M’interessava la gestió de projectes i prestar serveis a les empreses.
En 2011 va passar una cosa que ens va fer mobilitzar-nos. Les cambres vivíem fonamentalment d’unes quotes que les empreses pagaven obligatòriament, i aquella font d’ingressos va desaparéixer. En dos anys vam passar de tindre un pressupost alt a un de molt baix, amb retallades de despeses i acomiadaments.
Aprofitant que m’agradava tot allò relacionat amb el servei a les empreses i el negoci, vaig fer una batuda per tota Espanya per a buscar possibles projectes. Així va nàixer TICNegocios, amb l’objectiu de prestar serveis perquè les empreses foren més digitals i innovadores. Al principi, el focus estava en la digitalització, però a poc a poc l’hem ampliat cap a la innovació. Hui el definiria com un concentrador de serveis de la Cambra, un 360 per a les empreses.
Oferim continguts, casos d’èxit, pòdcasts, vídeos i informes; assessorament perquè les empreses tinguen un pla; formació; serveis d’ocupació per a contractar perfils tecnològics; informació sobre ajudes i finançament. I, per a tancar el cercle, tenim un ecosistema de 43 partners tecnològics que posem en contacte amb les empreses per a resoldre les seues necessitats.
Com s’organitza l’àrea TIC de Cámara Valencia i de quina manera combina la modernització interna de la institució amb el desenvolupament de serveis que aporten valor a les empreses?
L’àrea té diverses unitats. Una és la d’infraestructures, el que antigament era informàtica, des del manteniment fins al servei d’assistència al personal. També treballem en sistemes d’informació, ciberseguretat, intel·ligència artificial i tot allò relacionat amb la web.
Sempre hem funcionat des d’una perspectiva molt orientada al negoci. La tecnologia ha estat vinculada a aportar valor directe a la Cambra. La institució treballa en àmbits molt amplis, com ara formació, internacionalització, competitivitat, ocupació i emprenedoria. Tenim necessitats transversals i altres de més específiques de cada àrea, i cada any definim projectes estratègics, a més de les tasques de manteniment i suport.
Des de fa molts anys formem part del comité de direcció, cosa que em permet viure des de dins el que passa en el negoci. Intentem mantindre eixa visió d’aportar valor a l’organització.
En ciberseguretat, per exemple, hem incorporat un SOC, un centre de monitoratge en temps real que permet detectar problemes i actuar més ràpidament. En intel·ligència artificial hem passat d’una etapa d’experimentació a una altra d’implantació de projectes concrets, com ara millorar l’atenció al client mitjançant un call center que respon automàticament determinades consultes, o millorar la segmentació de la base de dades de la Cambra.
També treballem en l’automatització de processos. Gestionem molts projectes públics i hi ha tasques molt manuals que es poden fer de manera més automàtica mitjançant la tecnologia.
TICNegocios ha portat el seu model a altres cambres de comerç. Què té de particular esta fórmula i com mesureu si els serveis que oferiu milloren realment la competitivitat de les empreses?
Vam començar fa deu anys i, al cap d’un any i mig, ja s’hi va incorporar una primera cambra que volia fer el mateix. Aleshores vam començar a actuar quasi com una franquícia, posant en marxa TICNegocios en altres demarcacions.
Hi ha cambres que treballen fonamentalment en la gestió de programes públics i ajudes. A Cámara Valencia, després d’aquell moment difícil de 2011, vam haver de plantejar-nos què podíem fer des d’una perspectiva privada, perquè no podíem viure només del sector públic.
TICNegocios és un producte privat perquè obtenim ingressos dels serveis que proporcionem als partners tecnològics: visibilitat, generació de contactes, homologació i networking. Les cambres que treballen amb nosaltres també paguen pel servei.
Algunes utilitzen TICNegocios com a aparador i concentrador de les seues iniciatives de digitalització. Altres incorporen l’ecosistema de partners per a cobrir les necessitats de les empreses amb proveïdors tecnològics. Depén de la grandària de cada cambra i de les seues possibilitats de generar ingressos.
Per a mesurar els serveis tenim indicadors. A l’oficina de transformació digital, per exemple, comptabilitzem les consultes i els assessoraments, encara que no sempre sabem què ha passat després amb l’empresa i si realment ha millorat.
Per això tenim un projecte que s’anomena Brainova, una plataforma que mesura la maduresa digital de les empreses valencianes i espanyoles. A través de diversos indicadors, busquem conéixer com evoluciona la digitalització des d’una perspectiva més àmplia. També fem enquestes de satisfacció i, en general, els serveis que prestem estan ben valorats.
GoDigital ha celebrat la seua huitena edició amb més de 70 ponents i continguts sobre intel·ligència artificial, ciberseguretat, indústria 4.0 i innovació. Com ha evolucionat la trobada i quin impacte busca generar en les pimes?
GoDigital va nàixer amb la vocació de ser l’esdeveniment de referència per a les pimes. La Cambra és una corporació transversal i els nostres clients són totes les empreses, independentment de la seua grandària o sector.
Quan vam començar, vam veure que hi havia molts esdeveniments en el mercat, però generalment estaven dirigits a grans empreses. Les pimes i, sobretot, les micropimes, que representen una part molt important del teixit empresarial, podien sentir-se’n allunyades. GoDigital va nàixer fa huit anys amb eixe esperit: que les protagonistes foren les persones de les pimes, encara que també hi ha espai per a les grans empreses.
Els continguts evolucionen per a adaptar-se a les necessitats de cada moment. Enguany, el concepte era Lumen: donar llum enmig de tot el que està passant en l’àmbit tecnològic.
Mesurem les inscripcions, l’assistència, la interacció en les xarxes socials i la satisfacció mitjançant enquestes. Després fem un resum amb els impactes de l’esdeveniment. Sempre intentem millorar respecte de les edicions anteriors. Estic prou satisfet amb esta edició perquè hi ha hagut espai per a desenvolupar bé les activitats, amb cinc escenaris simultanis de continguts i una zona de showroom per als partners. El feedback que rebem, tant directament com a través de les enquestes, és molt bo.
L’aliança amb ITI ha reforçat la dimensió d’investigació aplicada i innovació de GoDigital. Què aporta esta col·laboració i per què consideres important concentrar esforços en lloc de multiplicar els esdeveniments tecnològics?
Hi ha hagut dos factors. Un és l’aportació d’ITI en l’àmbit de la investigació i la innovació aplicada. És un institut tecnològic de referència i volíem sumar-hi eixa experiència.
L’altra qüestió és que, de vegades, hi ha diversos esdeveniments de temàtica semblant a la ciutat i això dispersa els clients. Sempre he pensat que hauríem d’intentar unir esforços i fer menys esdeveniments, però més potents, en lloc de tindre tantes trobades atomitzades.
Amb ITI ens entenem molt bé i ens hem posat d’acord. Volem canviar les dates perquè setembre i octubre concentren molts esdeveniments, i la idea és traslladar GoDigital al juny. La pròxima edició serà més menuda, perquè no tindrem capacitat per a organitzar un esdeveniment d’esta magnitud amb menys mesos de preparació. Després, per a la desena edició, recuperarem una dimensió més gran.
La intel·ligència artificial està canviant la manera de treballar de les empreses. Si una pime valenciana et demanara consell hui, quins passos hauria de fer per a aprofitar-la sense invertir en projectes que no aporten valor?
Abans ens costava molt convéncer les empreses que s’havien de digitalitzar. Ho veien com una despesa o una inversió. Crec que la COVID va ser un punt d’inflexió, perquè la gent va haver de connectar-se i utilitzar eines de reunions. Això va canviar la percepció de la digitalització. Ara la intel·ligència artificial és l’altre gran impuls.
Jo els diria que han de veure com la intel·ligència artificial pot fer-les més competitives. Han d’analitzar les diferents àrees en què els pot ajudar: els clients, la producció, la productivitat personal o la gestió. Es pot aplicar en quasi tots els àmbits, però cal identificar on aporta valor.
Després, cal experimentar amb xicotets projectes pilot. No cal embarcar-se en un macroprojecte que siga com un Everest que mai no podràs pujar. Cal començar amb projectes menuts i, si t’equivoques, procurar haver perdut el mínim possible. Provar, aprendre i prioritzar.
Pots millorar el servei d’atenció al client incorporant un call center amb IA o millorar la base de dades per a fer campanyes més eficaces. En cada àmbit hi ha multitud de possibilitats.
Com ha canviat l’actitud dels treballadors davant de la intel·ligència artificial? Heu passat de trobar reticències a rebre peticions per a incorporar eines noves?
Sí, els usuaris ens demanen eines. No ho veig amb tanta por, encara que supose que hi haurà persones, sobretot les que fan tasques més repetitives, que poden estar més preocupades.
Ara estem buscant l’equilibri entre la legalitat i la productivitat. El context legal ens condicionarà prou. Per exemple, cal anar amb compte a l’hora de pujar dades sensibles a eines d’intel·ligència artificial.
Hem fet moltes sessions amb el personal per a evitar eixe tipus d’actuacions. Segurament haurem d’incorporar solucions que ens permeten complir la legalitat i no tindre problemes en el futur. Tothom està utilitzant estes eines, però cal fer-ho amb cura.
Quins projectes estratègics tens entre mans i quins t’agradaria que marcaren l’evolució dels serveis de Cámara Valencia en els pròxims anys?
A curt termini tenim tres projectes estratègics. Un és estendre la filosofia de verticals de TICNegocios a altres àmbits de la Cambra, com ara la internacionalització, la sostenibilitat o l’ocupació. Tots tenen un esquema semblant, amb recursos, continguts i assessorament. La Cambra està construint eixa especialització per verticals.
Un altre projecte és un servei de finançament per a les empreses. Hem analitzat els serveis que hi ha per a pimes, tant de finançament públic com privat, i els proveïdors que ofereixen eixes solucions. Volem crear un entorn amb continguts, recursos, formació, webinars i un ecosistema de partners que ajude a resoldre els problemes de finançament.
Un dels grans problemes de les pimes és que, per falta de temps i recursos, no dediquen al finançament de l’empresa l’atenció que requerix. Cal un control ferri del finançament. És un dels projectes que esperem que veja la llum a final d’any i al qual augure un bon recorregut.
El tercer projecte és Brainova, la plataforma que mesura la maduresa digital de les empreses. Estem definint dimensions i indicadors relacionats amb els recursos humans, les infraestructures i altres àmbits. Volem saber com estan les empreses en diferents territoris i comparar-les amb les referències europees.
És un projecte complicat, però molt interessant. La intel·ligència artificial també hi té un paper, perquè volem que siga dinàmic. La tecnologia ens permet recollir informació de múltiples sistemes, integrar-la i generar índexs. Abans això hauria sigut impensable: es feien enquestes per telèfon i s’elaborava un informe cada any.
Brainova aspira a mesurar la maduresa digital de les empreses. Està pensat únicament per al sector tecnològic o podrà servir per a comparar empreses de qualsevol activitat?
Està pensat per a mesurar la maduresa digital de qualsevol empresa, no només del sector digital o tecnològic.
El que seria interessant és que una empresa poguera comparar-se amb altres del seu sector i amb les referències europees. Ens està costant aconseguir informació normalitzada, perquè hi ha poques dades i no sempre es poden comparar. Volem saber, per exemple, com estem en l’ús de la intel·ligència artificial respecte dels països que estan més avançats.
A curt termini, Brainova servirà sobretot a investigadors i administracions. A mitjà termini ens agradaria que fora una eina també per a les empreses, encara que per a això necessitem aconseguir informació i que les companyies estiguen disposades a compartir-la.
Quan estarà disponible la primera versió de Brainova i quina informació oferirà a les empreses i a les administracions?
Llançarem l’MVP, el producte mínim viable, a final d’any. Mesurarà com a mínim 35 indicadors agrupats en set dimensions. Permetrà obtindre l’índex de Brainova i comparar com està una empresa o un territori en relació amb altres.
Més avant ens agradaria que cada empresa poguera comparar-se individualment, però això depén de la informació que aconseguim i que les empreses estiguen disposades a compartir-la.