Hi ha una cosa que la ciència porta anys intentant explicar i que qualsevol pare o mare que haja bressolat el seu bebé amb una cançó ja intueix: el vincle entre la veu humana, la música i el desenvolupament del cervell infantil és profund i poderós. Les biblioteques municipals de València han decidit convertir eixe vincle en programa. Cinc centres de la ciutat oferixen fins a juny de 2025 sessions mensuals de "De la nana al cuento", una iniciativa pensada per als més menuts —de tan sols 18 mesos— que entén la literatura no com una cosa que es llig, sinó com una cosa que es viu.
Llegir abans de llegir: l'enfocament que ho canvia tot
La pregunta és legítima: com s'acosta un llibre a algú que encara no sap llegir? La resposta que proposa este programa és tan senzilla com reveladora: a través de l'oralitat, la música i el joc. Cançons, nanes, jocs i narracions es convertixen en la porta d'entrada a un univers que, més avant, els mateixos xiquets exploraran de forma autònoma. No es tracta d'ensenyar a llegir abans d'hora, sinó que els menuts comencen a sentir que els llibres són llocs on val la pena estar.
L'evidència científica recolza esta aposta. La lectura en veu alta influïx en el desenvolupament cognitiu de la infància en donar l'oportunitat d'escoltar, pensar, sentir, preguntar, respondre i associar, posant en joc la capacitat de la ment. I no és un benefici reservat a uns pocs: les intervencions parentals sobre els fills durant els tres primers anys de vida són eficaces per a millorar els resultats del seu desenvolupament durant la primera infància, un efecte que es mostra en tot tipus de família, siga quin siga el nivell socioeconòmic.
Els bebés responen al ritme i la melodia de la veu abans d'entendre paraules; l'exposició primerenca al llenguatge oral afavorix el desenvolupament del cervell lingüístic. Dit d'una altra manera: una nana ben cantada no és només tendresa, és també estimulació cognitiva.
Huit cites amb els llibres, una al mes
Les biblioteques María Moliner, Gregori Maians i Siscar, Nova Al-Russafí, Carmelina Sánchez Cutillas i Germana de Foix són les cinc seus que participen en el programa. Cadascuna d'elles celebrarà un total de huit sessions, una per mes, en les quals el llibre no estarà sobre una taula sinó en el centre de l'experiència: es cantarà, es jugarà amb ell, es pintarà, s'abraçarà. Alguns llibres rugiran; altres transmetran valors com l'amistat, l'amor o la cooperació. Cada sessió es dedica a una temàtica diferent, combinant narració, música i experimentació adaptades a l'edat dels participants.
L'organització és acurada i deliberada. Les trobades s'estructuren en grups reduïts, d'entre 10 i 15 menors, sempre acompanyats per un adult. A més, el programa distingix dos franges d'edat —de 18 mesos a 3 anys i de 3 a 6 anys— perquè, encara que parega poc de temps, entre un bebé que fa els seus primers passos i un xiquet de cinc anys hi ha un món de diferències maduratives. Les inscripcions poden realitzar-se directament en cadascuna de les biblioteques participants.
La biblioteca com a espai de criança compartida
Compartir llibres en veu alta no sols enfortix el vincle entre pares i fills, sinó que també oferix una sèrie de beneficis que contribuïxen al desenvolupament integral dels menuts. Des d'este punt de vista, iniciatives com esta convertixen les biblioteques en una cosa més que depòsits de llibres: les transformen en espais de criança col·lectiva, on les famílies troben una excusa per a asseure's juntes, escoltar i deixar-se portar per una història.
L'Acadèmia Americana de Pediatria recomana als pediatres que promoguen la lectura en veu alta des d'edats molt primerenques durant les visites de salut infantil, assessorant pares i mares en esta activitat de lectura compartida apropiada al desenvolupament del xiquet. Que siga ara una biblioteca municipal la que prenga este relleu a València diu molt sobre com es pot democratitzar l'accés a la cultura des dels primers mesos de vida. Un conte compartit a temps pot ser l'inici d'una vida sencera entre llibres.