El Cabanyal, el barri de València que va lluitar per la seua identitat mira al futur 35 anys després

La Generalitat Valenciana ha aprovat el Pla Especial del Cabanyal impulsat per l'Ajuntament de València

Guardar

Cases del barrio del Cabanyal de València
Cases del barrio del Cabanyal de València

Quasi 35 anys han hagut de passar, amb lluites i reivindicacions veïnals pel mig, perquè, ara, el barri del Cabanyal – Canyamelar, eixe antic poble mariner de València, mire cap al futur amb certeses. La Generalitat ha aprovat definitivament el Pla Especial del Cabanyal (PEC), el primer document urbanístic que "no destrueix el barri, sinó que construeix", ha manifestat el president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Cabanyal-Canyamelar, Daniel Adell.

Impulsat per l'Ajuntament de València, aquest PEC va en la línia de mantenir viva la identitat del barri i, sobretot, aconseguir "perspectives de futur. És passar pàgina, reconstruir un barri i atendre els perills que venen com la turistificació, la gentrificació o l'habitatge", ha continuat Adell. I és que, com també ha assenyalat la vicealcaldessa de València i candidata socialista a l'Alcaldia, Sandra Gómez, "aquest pla és un triomf de la gent, dels veïns i veïnes que van donar la cara, es van encadenar, es van plantar enfront de les excavadores i alguns fins van ser agredits, humiliats i fins i tot arrestats".

Un pla que, en definitiva, deixa arrere el projecte de destrucció que proposava el Partit Popular amb la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar i que aposta per la regeneració de tot un barri. Des de l'associació veïnal destaquen que "gràcies als veïns hem aconseguit que les illes de pisos turístics dins del centre històric del barri es reduïren al 10%, que la planta hotelera no es concentre en eixa zona i que es construïsquen edificis públics perquè els fills dels veïns puguen tindre una casa en el futur".

Acte socialista després de l'aprovació del Pla Especial del Cabanyal
Acte socialista després de l'aprovació del Pla Especial del Cabanyal

Així mateix, cal assenyalar que el PEC ha patit variacions en aquests huit anys de tramitació i ajustos. Sens dubte, el canvi més significatiu ha sigut la renúncia a l'hotel de 15 plantes en Eugenia Viñes que es proposava al principi, i que ha sigut substituït per un edifici hoteler/terciari de sis altures.

Aquest PEC substitueix, així, a l'anterior Pla de Reforma Interior (Pepri) del Cabanyal aprovat pel govern de Rita Barberá, que incloïa la prolongació de Blasco Ibáñez a través del conjunt històric protegit. El pla de la prolongació va ser suspés per espoliador pel Ministeri de Cultura en 2010 i anul·lat en 2015 per l'Ajuntament de València.

Les línies del Pla Especial del Cabanyal – Canyamelar

El nou PEC planteja un sistema d'espais públics com a eix vertebrador del barri, i integra la infraestructura verda per a augmentar la qualitat ambiental i potenciar la convivència. Així, es projecta una zona verda com a entrada al barri, on està actualment la rotonda de l'estació ferroviària, en Blasco Ibáñez, però també tres grans eixos verds: el Bulevard de Sant Pere, el Passeig Marítim i l'anomenada Via Verda que es generarà al llarg dels espais antigament ocupats per les vies del ferrocarril, integrant el parc de Dr. Lluch. En total, el Pla augmenta en 64.000 m² les zones verdes del barri.

A més, es generaran quasi 34.000 m² de nous espais d'ús dotacional (destaca l'espai per a la construcció de les noves piscines, al costat de Blocs Platja, o un gran solar dotacional al costat del Parc de la Remunta). També s'inclouen les reserves de sòl per a aparcaments en altura, amb una capacitat total aproximada de quasi 900 places; o diverses parcel·les destinades a habitatge dotacional.

Simulació del desenvolupament del PEC del Cabanyal Canyamelar, a València
Simulació del desenvolupament del PEC del Cabanyal Canyamelar, a València

Quant a les necessitats residencials, es fomenta la rehabilitació d'habitatges per a millorar la seua habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica. A més, es prioritza el dret a l'habitatge assequible, digne i adequada per a tota la població, i per a això es defineixen nous sòls residencials en els quals poder construir nou habitatge lliure i habitatge públic, als quals cal sumar a més els habitatges dotacionals previstos pel Pla. El nou pla preveu fins a 1.150 habitatges, dels quals 700 seran habitatges públics de lloguer assequible, o destinats a col·lectius de major dificultat d'accés a l'habitatge, com a joves o persones majors.

En aquesta línia, i per a frenar processos de turistificació o gentrificació, el PEC planteja una limitació del 10% d'habitatges d'ús turístic per illa, així com una única nova parcel·la terciària compatible amb l'ús hoteler a la frontera del barri amb la Marina.

Finalment, s'inclou un catàleg de més de 1.600 fitxes de protecció per a garantir el patrimoni cultural del barri.

Destacats