Dos dels consorcis de bombers més rellevants d'Espanya acaben de fer un pas que, encara que discret en les formes, pot tindre conseqüències molt concretes en com es gestiona una emergència en qualsevol poble de València o Sevilla. El Consorci Provincial de Bombers de València i el Consorci de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Província de Sevilla (CPEIS) han obert una via de col·laboració tècnica, organitzativa i operativa després de celebrar una trobada en la seu de la Diputació de Sevilla.
Una trobada amb història darrere
La cita no ix del no-res. Ambdós consorcis compartixen membresia en l'Associació de Consorcis i Servicis de Bombers d'Espanya (CONBË), una entitat la raó de ser de la qual és precisament "fomentar la col·laboració, l'intercanvi de coneixements i bones pràctiques per a millorar contínuament els servicis". Però hi ha un altre vincle, més recent i més dramàtic: després de la tragèdia de la DANA en la Comunitat Valenciana, el Consorci sevillà va enviar efectius a la regió per a col·laborar en les accions de suport als servicis d'emergències. Eixa solidaritat urgent té ara la seua continuació institucional en forma d'aliança estructurada.
La delegació valenciana va estar encapçalada pel diputat de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i president del Consorci Provincial de Bombers de València, Avelino Mascarell, juntament amb el gerent de l'entitat, Marcial Díaz Garrigues. El diputat de Servicis Públics Supramunicipals de la Diputació de Sevilla i vicepresident del Consorci de Bombers de Sevilla, Gonzalo Domínguez, va exercir d'amfitrió juntament amb l'equip directiu del Consorci.
Què es va posar damunt de la taula
La sessió de treball no va ser un acte de protocol buit. Ambdues delegacions van exposar les seues estructures operatives, capacitats logístiques i models organitzatius sobre els seus respectius territoris. Els responsables del consorci sevillà van presentar a més els avanços en la modernització del servici, amb especial atenció a les millores en recursos humans i els plans d'inversió tecnològica que estan transformant els bombers provincials de Sevilla.
Per què importa això al ciutadà del carrer? Perquè quan un consorci aprén com un altre ha resolt un problema —ja siga en la distribució de parcs, en el protocol de resposta o en la formació dels seus efectius— eixe coneixement acaba repercutint en el temps que tarda un camió de bombers a arribar al seu domicili. Este tipus d'iniciatives enfortix la capacitat de resposta davant d'emergències i contribuïx a optimitzar els recursos disponibles en cada territori.
Sevilla, escenari també d'un ambiciós pla de bioeconomia
La visita a la capital andalusa no es va esgotar en les casernes de bombers. Aprofitant la seua presència a Sevilla, Avelino Mascarell va participar juntament amb el diputat provincial d'Innovació de València, Juan Ramón Adsuara, en la presentació de la Agenda Compartida CITs, una aliança pionera orientada a transformar el model econòmic del país a través de la bioeconomia circular. A l'acte van acudir representants de la Comissió Europea, de l'OCDE i responsables dels Centres d'Innovació Territorial (CIT) de les 12 províncies que integren el Grup Promotor de l'Agenda.
Les xifres que es van posar damunt la taula són difícils d'ignorar. Les províncies del Grup Promotor concentren més del 30% del capital natural renovable d'Espanya, gestionat per agricultors, ramaders, propietaris forestals i xicotetes administracions locals. I l'estimació del valor que podria generar-se en convertir part d'eixe capital en biofertilitzants, biometà o fusta constructiva és concreta i ambiciosa:
"El valor afegit de convertir una part del capital natural d'estos territoris en biofertilitzants, biometà i fusta per a usos constructius s'ha estimat en més de 1.500 milions d'euros anuals, amb una repercussió directa en l'increment del PIB industrial espanyol." - Avelino Mascarell, diputat de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i president del Consorci Provincial de Bombers de València
L'objectiu declarat de l'Agenda és "potenciar conjuntament el desplegament de la bioeconomia circular per a convertir el capital natural en un factor de producció capaç d'augmentar l'autonomia estratègica, millorar la resiliència climàtica i reequilibrar territorialment la generació de riquesa".
Sevilla i el Joint Research Centre europeu, un escenari no casual
L'elecció de Sevilla com a seu de l'encontre tampoc va ser arbitrària. La ciutat acull una de les sis seus europees del Joint Research Centre de la Comissió Europea, l'organisme encarregat de desenrotllar una acció preparatòria per a potenciar la innovació territorial de cara al pròxim Marc Financer Plurianual 2028-2034. Esta presència europea va donar a l'encontre una dimensió que va més enllà del provincial.
La jornada va incloure la presentació dels primers projectes transformadors del Portfolio de l'Agenda, centrats en gestió forestal, biopolígons industrials i agricultura regenerativa. El diputat Juan Ramón Adsuara va subratllar la importància d'"avançar cap al reconeixement dels territoris com a interlocutors de les polítiques europees i estatals de transformació econòmica, amb propostes concretes de diàleg amb els organismes europeus i ministeris responsables del desenvolupament normatiu".
En definitiva, el que va començar com una visita tècnica entre bombers de dos províncies va acabar sent també una reflexió sobre el futur econòmic de l'Espanya interior. La col·laboració entre València i Sevilla, tant en emergències com en innovació territorial, apunta a un model de governança en xarxa que guanya força en un moment que els grans reptes —climàtics, econòmics, logístics— rares vegades respecten fronteres administratives.