València ja té cara i nom per a les Falles de 2027. L'alcaldessa María José Catalá va proclamar este dimecres oficialment a Beatriz Blanco Tamarit com a fallera major de València i a Julia Vizcayno Orero com a fallera major infantil, en un acte celebrat en el Saló de Plens de l'Ajuntament que, cada any, convertix una cerimònia institucional en una cosa molt més pareguda a una declaració d'amor col·lectiu cap a la ciutat.
Un regnat que comença amb una frase per al record
La proclamació no va deixar lloc a dubtes sobre el to del discurs. Catalá va arrancar la seua intervenció amb una frase directa i carregada d'emoció: "Ara sí, ara ja podem dir-ho: València ja té les Falleres Majors 2027". I des d'eixe moment, l'acte va ser molt més que un tràmit oficial. L'alcaldessa va invitar les noves representants a assumir el seu càrrec "amb il·lusió, orgull i compromís amb les tradicions valencianes", deixant clar que el paper d'una fallera major no es mesura en actes protocol·laris, sinó en el que significa per a aquells que les miren.
"Ser fallera major de València és ser el cor de tota una ciutat" - María José Catalá, alcaldessa de València
Beatriz Blanco Tamarit arriba al càrrec des de la comissió Castelló-Sogorb, amb un perfil marcat pel compromís amb les tradicions i la voluntat, segons va destacar la mateixa alcaldessa, d'exercir el càrrec "des del cor". Julia Vizcayno Orero, per la seua banda, escriu història en convertir-se en la primera fallera major infantil de València procedent del Canyamelar. Les seues arrels en el barri del Marítim, la seua vinculació amb la comissió Rosari-Plaça Calabuig i la seua participació en la Setmana Santa Marinera dibuixen el retrat d'una xiqueta que porta València cosida a la pell des de menuda.
Més que un símbol: un referent per a les noves generacions
Catalá va ser explícita en reivindicar la dimensió de lideratge femení que encarnen ambdós representants. Les va definir com a "dones valentes, formades i compromeses amb la seua ciutat i les seues tradicions", i va demanar als valencians que les cuiden i les respecten com a mostra d'estima cap a la mateixa ciutat. No és una petició menor: les falleres majors recorren desenes d'actes al llarg de tot l'any, exercixen d'ambaixadores fora de la comunitat i carreguen amb la responsabilitat de representar una festa que mobilitza més de 128.000 fallers i falleres repartits en 382 comissions.
"No sou només Falles: sou València; i això vos ha d'omplir el cor d'alegria i d'orgull", els va dir l'alcaldessa. Una frase que resumix bé la naturalesa paradoxal del càrrec: ser, al mateix temps, una persona concreta amb la seua història i el seu barri, i l'encarnació simbòlica de tota una ciutat.
L'adeu a Carmen Prades i Marta Mercader
Tot nou regnat implica un tancament. Catalá va dedicar paraules d'agraïment a les falleres majors ixents, Carmen Prades i Marta Mercader, reconeixent l'"exemple d'autenticitat, humanitat i generositat" que han oferit durant el seu any de representació junt amb les seues respectives corts d'honor. L'alcaldessa va destacar especialment el llegat d'esperança de les corts de 2026, que van utilitzar la visibilitat de la festa per a traslladar missatges de solidaritat cap a aquells que més ho necessiten.
"Gràcies per haver sigut vosaltres mateixes. Gràcies per haver sigut la millor versió de València" - María José Catalá, alcaldessa de València
És una constant en els últims anys: les falleres majors no només representen la festa, sinó que la convertixen en altaveu de causes socials. Una evolució que diu molt sobre com la tradició pot adaptar-se sense perdre la seua essència.
Un aniversari que arriba en el moment oportú
El nou regnat arranca a més amb una efemèride en l'horitzó. Va ser el 30 de novembre de 2016 quan la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, en una reunió celebrada en Addis Abeba (Etiòpia), va aprovar la candidatura de les Falles de València per a la seua inclusió en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Este any es complix, per tant, una dècada d'eixe reconeixement.
No és un detall menor que la pròpia Catalá fora, en eixe moment, consellera d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, i que l'Ajuntament de València, la Junta Central Fallera i la Generalitat intervingueren conjuntament en eixa candidatura. L'alcaldessa té, en eixe sentit, una relació personal amb eixe fet històric que va més enllà del càrrec que ocupa hui.
El desé aniversari del reconeixement UNESCO, que es commemorarà el pròxim 30 de novembre, coincidix amb l'inici d'un regnat que haurà d'estar a l'altura de l'efemèride. Catalá ho va resumir amb una idea que funciona quasi com un programa de govern cultural: "Cuidar els que fan possible la festa és cuidar de la nostra identitat".
Una festa feta de moltes mans
L'alcaldessa tancà la seua intervenció posant en valor el treball col·lectiu que sosté les Falles des dels seus fonaments: artistes fallers, pirotècnics, orfebres, indumentaristes, músics, floristes i les famílies i comissions que any rere any mantenen viva la flama de la tradició. Les Falles són molt més que una cita en el calendari: la ciutat es transforma en un escenari efímer on tradició, sàtira i art es fonen en una celebració col·lectiva sense igual. I darrere d'eixa transformació hi ha milers de persones el treball de les quals rara vegada apareix en els titulars, però sense les quals no hi hauria festa possible.
Beatriz Blanco i Julia Vizcayno tenen per davant un any intens, replet d'actes, viatges i responsabilitats. Però també d'alguna cosa que poques experiències vitals poden oferir: l'oportunitat de representar, durant dotze mesos, el cor d'una ciutat que porta segles aprenent a reinventar-se cada vegada que encén la metxa.