Aquestes són les propostes per a la connexió sostenible dels pobles de València

L'ajuntament de València ha presentat el primer estudi paisatgístic dels pobles de la ciutat en el qual es presenten propostes per a la seua connexió sostenible

Guardar

0718 Estudi del paisatge per a la connexió sostenible dels pobles de VLC. Marjal de Borbotó
0718 Estudi del paisatge per a la connexió sostenible dels pobles de VLC. Marjal de Borbotó

Actualment, els diferents pobles i pedanies de la ciutat de València es troben connectats entre si i amb la ciutat de forma poc sostenible. Durant anys aquests pobles han vist com han prioritzat les necessitats de la capital en detriment de les pròpies, deixant-los sense projectes, plans o infraestructures per a la millora de les pedanies. A més, estan vivint en un context molt desfavorable, on la població envelleix, disminueix l'activitat econòmica, i veuen com els seus pobles són a poc a poc abandonats.

Joan Ribó, alcalde de València, creu que és necessari aquest estudi per a poder conéixer la ruta a seguir i fer-los més habitables i més integrats en la ciutat de València. "Volem articular-los dins del context metropolità i preparar-los per a afrontar molts dels reptes que tenim en aquests moments", afirmava l'alcalde.

Joan Ribó, alcalde de València, en la presentación del estudio del paisaje de los pueblos de la ciudad
Joan Ribó, alcalde de València, en la presentació de l'estudi del paisatge dels pobles de la ciutat

L'Horta, territori de pobles

L'horta de València és una de les 6 últimes hortes mediterrànies històriques d'Europa, i totes elles corren un gran risc de desaparició. La urbanització desmesurada i el creixement de les ciutats i pobles de la zona metropolitana ha anat ocupant els terrenys naturals de l'horta, deixant a l'horta valenciana confinada en sòl urbà de la ciutat, entre vies de tren, carreteres i els pobles de l'arc metropolità.

Aquesta expansió ha suposat una nova forma d'entendre l'espai, com una zona metropolitana, en la qual els pobles i pedanies de la ciutat de València són peça clau per a poder entendre aquesta identitat metropolitana.

Malgrat això, l'estudi s'ha realitzat en dues fases per a poder establir a la perfecció les necessitats de les dues zones en les quals es poden dividir els pobles de València. D'una banda el territori nord, amb Massarojos, Benimamet, Beniferri, Poble Nou, Borbotó, Carpesa, Benifaraig i Cases de Bàrcenas; i per un altre el territori sud que comprén La Torre – Faitanar, Forn d'Alcedo, Castellar – l'Oliveral, la Punta, Pinedo, el Saler, el Palmar i Perellonet.

Aquesta divisió s'ha realitzat amb la finalitat de conéixer, mitjançant una anàlisi i un diagnòstic dels pobles, les diferents estratègies de resolució de conflictes i línies d'actuació per a futurs projectes; així com d'ajuda per als diferents plans que es duen a terme actualment.

Territori Nord

El territori nord està sotmés a una gran pressió metropolitana a causa del seu context geogràfic. Dels principals riscos als quals s'enfronta aquesta zona són el confinament pel creixement dels pobles del seu al voltant, la fragmentació, la comunicació entre ells i les inundacions. Per a poder superar aquests reptes, l'ajuntament de València ha plantejat diverses propostes a través d'una infraestructura verda.

Propuesta de creación del Anillo de l'Horta
Proposta de creació de l'Anell de l'Horta

Per a poder articular el territori, es proposa la creació d'un anell verd per a connectar Benifaraig, Carpesa, Borbotó i Poble Nou. Amb això s'oferirà una via verda perquè augmentar la seguretat, amb àmplies voreres per a bicis i vianants, i així reduir l'ús del cotxe del qual actualment són tan depenents.

A més, per a la millor relació entre l'horta i la ciutat, es planteja una permeabilització de la Ronda Nord, amb una gran massa d'arbres que permeta la transició sana i sostenible entre l'horta i València. Aquest espai recolliria molts usos, com a horts urbans, i satisfarà les necessitats de zones verdes dels habitants de la ciutat i reduiria la pressió sobre l'horta.

Propuesta de la permeabilización de la Ronda Norte
Proposta de la permeabilització de la Ronda Nord

Benimàmet és un altre dels centres urbans de València que s'ha desconnectat dels seus districtes adjacents com Beniferri o l'Horta de Campanar a causa de la construcció de la CV-30. És per això que des de l'ajuntament es proposa crear una infraestructura verda sobre aquest accés a la ciutat, que permeta la comunicació directa entre aquestes zones sense cap tipus de barrera.

Territori sud

El territori sud es caracteritza per ser una gran infraestructura hidràulica que ha desconnectat als pobles del sud amb València i ha sigut origen dels conflictes que s'han produït en la zona.

La Punta és el territori més al nord d'aquest territori, i connecta directament amb el principal nucli urbà de la ciutat de València. Malgrat això, està totalment confinada per les grans infraestructures de serveis de la ciutat com Mercavalència o l'EDAR de Pinedo. L'ajuntament proposa una connexió entre la Punta i l'antic llit del riu Turia, a més d'amb el litoral nord aprofitant la PAI del Grau.

Propuesta del nuevo Camino al Mar
Proposta del nou Camí al Mar

El Camí al Mar ja existia en el territori sud, però ha quedat fragmentat per les diferents infraestructures. Aquest nou camí proposat recorrerà tots els pobles del front fluvial fins al mar, discorrent per elements patrimonials i culturals.

A més, es suggereix la creació d'una infraestructura verda tant entre Pinedo i el Saler; així com entre El Palmar i El Perellonet, amb la finalitat de crear un sistema de regeneració de la zona i restauració paisatgística.

Destacats