València continua fent passos avant en la transformació de la ciutat. Aquest matí ha tingut lloc l'aprovació en la Junta de Govern Local la modificació del conveni del Parc Central signat l'any 2003 entre l'Ajuntament, el Ministeri de Foment i la Generalitat, corresponent a la fase tres del projecte Canal d'Accés.
Tal com ha explicat l'alcalde, Joan Ribó, això permetrà accelerar les obres del canal d'accés, perquè puguen ser aprovades per Adif, amb l'objectiu que estiguen licitades a la fi d'enguany i les obres puguen començar en 2023.
Finalment, el cost total de l'execució de la fase tres del Canal d'Accés ascendeix a 550 milions d'euros, que serà finançat en un 50% per Adif en un 25% per la Generalitat, i el 25% restant per l'Ajuntament.
"Són 133 milions els que aportara l'Ajuntament per a aquesta obra, que és fonamental per a les infraestructures del Corredor Mediterrani i per a les estructures ferroviàries de València", ha assenyalat Ribó, que també ha afegit que aquest projecte "també ens permetrà impulsar el Bulevard García Lorca i cosir una ferida en els barris del Sud".
Amb la mirada posada a aconseguir la licitació del projecte a la fi de 2022, es dona un impuls a la licitació del projecte permetrà tindre prompte "en lloc d'una platja de vies, un gran corredor verd a la ciutat". Una reivindicació històrica, al costat del projecte del Túnel passant, respecte a la que Ribó ha assenyalat "que esperem que es desbloquege molt prompte".
L'actuació, denominada "Canal d'Accés. Fase 3. Integració del ferrocarril a la ciutat de València", inclou l'execució del projecte de construcció del Canal d'Accés en si, a més de l'ampliació de l'estació de Joaquín Sorolla i el seu aparcament, les instal·lacions de protecció civil i seguretat en els túnels d'accés a València, i la implantació del canviador d'ample (totes aquestes actuacions, en fase de redacció actualment), a més del projecte d'Estacionament de suport a l'estació València Joaquín Sorolla al voltant de Font de Sant Lluís, i el projecte d'adequació dels túnels d'ample convencional (en aquests dos casos, pendent de licitar la redacció dels projectes).
El projecte, a més, es beneficiarà de finançament europeu amb 163,85 milions d'euros que s'ha de descomptar abans que finalitze 2026.
L'alcalde també ha manifestat la seua satisfacció per aquest impuls "a una actuació fonamental per a la ciutat de València", i ha subratllat que, atés que l'obra té un termini d'execució previst de cinc anys, i atés que es preveu arrancar les actuacions el pròxim 2023, "les obres estaran acabades en 2027".
Ribó ha destacat la importància d'aquesta infraestructura, tant des del punt de vista econòmic, logístic i d'impuls al desenvolupament de la ciutat, com pel seu caràcter sostenible, en apostar pel desenvolupament del ferrocarril com a element fonamental de mobilitat i transport. "Des del Pla Sud –ha assegurat- aquesta és l'obra d'infraestructura més important que s'ha fet a València, i és la gran transformació urbanística de les últimes dècades".
Les vies del tren seran història
Per la seua banda, la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha valorat que el canal d'accés ferroviari és "unes de les operacions d'infraestructura i urbanístiques que més canviarà la nostra ciutat, un fet històric, un fet que venim reivindicant des de fa més de quaranta anys i una operació pendent des de fa més de cent". Per a la vicealcaldessa, "les vies del tren que recorren i que parteixen tots els barris del sud fins a l'Estació del Nord seran cosa de la nostra història dins de cinc anys, seran cosa dels llibres de text de la nostra història perquè, per fi, hem aprovat en la Junta de Govern el conveni entre la Generalitat, ADIF i l'Ajuntament i que regirà l'execució del canal d'accés ferroviari".
Sandra Gómez ha explicat que es tracta "d'una aposta molt important per part del govern de Pedro Sánchez en la ciutat de València per l'impacte que té en el model de ciutat i a nivell urbanístic ja que comporta cohesionar i cosir els barris del sud, que porten cent anys amb una barrera ferroviària". La regidora ha destacat que, a més, permetrà escometre obres de millora en els barris del sud que es troben "en un estat d'abandó i degradació, especialment els que limiten, confronten i estan més a prop de les vies ferroviàries".
Per últim, Gómez ha subratllat que "estes noves infraestructures impactaran i seran un gran avanç en el desenvolupament del corredor mediterrani, que serà una peça clau en el futur desenvolupament de la Comunitat Valenciana".
Sandra Gómez ha desglossat el cost any a any de les obres per a l'Ajuntament de València. Així, segons càlculs municipals, el consistori haurà d'abonar el primer any d'execució de les obres el 23'65% del total de l'aportació de l'Ajuntament, el que ascendeix a 31'44 milions d'euros. El segon any, l'Ajuntament abonarà el 21'52%, el que arriba als 28'606 milions d'euros. El tercer any, les aportacions municipals seran de 24'578 milions d'euros, que es corresponen amb el 18'49%. El quart any, València haurà d'aportar el 21'3% i 28'312 milions d'euros. Per fi, l'últim any, l'Ajuntament afegirà altres 19'986 milions d'euros corresponents al 15% del total.
La regidora d'Urbanisme també ha avançat que la finalització de les obres permetrà escometre la reurbanització del Bulevard García Lorca, que es convertirà en una zona verda enjardinada, i que serà la primera peça del futur corredor verd València Sud, que es troba en fase de disseny.