La desena edició de Gastrónoma ha arrancat en Fira València amb energia renovada i un sector bolcat a celebrar la seua gran cita mediterrània. Amb un 7 % més de visitants el primer dia, més de 290 marques participants i milers de professionals recorrent els 28.500 metres quadrats del pavelló, la fira confirma el seu creixement sense perdre la seua essència: donar protagonisme al producte, al talent i al futur de la gastronomia espanyola.
¿Com està anant la fira?
Estem molt satisfets. Ahir arrancàrem per fi esta desena edició, desena edició bis, com li agrada dir a nostre president, perquè l'any passat no poguérem celebrar quan ja teníem tot muntat i tots sabem lo que va passar amb la DANA. Teníem moltes ganes d'arrancar. Va ser una gran jornada, va vindre moltíssima gent. Cresquérem en el número de visitants un 7 % i hui hi ha un ambient fantàstic. A més, ha vingut molta gent d'escoles, que són el futur de la gastronomia. Ens encanta vore'ls recorrent els passadissos amb les seues jaquetilles blanques, atenent a les seues referents en les sales de ponències. Molt satisfets, la veritat.
Amb més de 290 expositors, el repte és créixer sense perdre la proximitat. Com ho aconseguiu?
És difícil, perquè l'equip també s'ha fet molt gran i els mitjans se ressentixen. Començàrem sent molt menudets, però amb qualitat, i hem continuat creixent any rere any. Hi ha empreses que no estan exposant però han vingut a vore-la perquè volen participar l'any que ve. El secret és que Gastrónoma és de tots. “És un certamen que organitzem entre molta gent, està organitzat des del sector i per al sector… s'organitza de forma solidària i col·laborativa.” Hi ha molta implicació des de disciplines molt distintes: pa, pastisseria, alta gastronomia, arròs, vi… Tot això ens permet reunir el sector complet i aconseguir una fira sostenible: zona expositiva i zona congressual es complementen.
L'any passat la DANA va obligar a cancel·lar l'event a última hora. Com ha impactat en esta edició?
Suspenguèrem la fira quan ja estava muntada i obrírem les nostres cuines per a cuinar junt amb escoles i restaurants. Es va produir menjar per a portar-lo a les zones més afectades, que els primers dies ni tan sols tenien aigua. Tinguérem moltes donacions i després ja va entrar l'exèrcit per a organitzar-ho tot. És dur vore que un 30 % dels locals no han pogut tornar a obrir. Encara que cada persona que ve d'eixa zona demostra una força increïble. Només queda seguir avant.
Tradició i innovació: ¿s'estan donant més la mà que mai en Gastrónoma?
Totalment. Ahir ho vàrem vore amb la paella Gastrónoma del desè aniversari i la ponència que vingué després: dos arrossos diferents, un debat sobre punts, tècniques, estètiques… La paella que menjàvem fa 20 anys no és igual a la d'ara. Hi ha evolució en lo més tradicional. Ací “la innovació i la tradició més tradicional es donen la mà.”
Hui entregueu els premis “Uno de los nuestros”. Què reconeixen?
Distingim a gent que ha fet coses pel sector i també són exemple per la seua humanitat i els seus valors. Els tria el mateix sector. Este any el reconeixement nacional és per a Casa Gerardo, amb més de 100 anys d'història i cinc generacions. A nivell autonòmic, l'hi entreguem a Bernd Knöller. No és valencià de naixement, però és el més valencià de tots. Defén el nostre producte, compra al Mercat Central, sempre està quan se'l reclama. Un merescudíssim “Uno de los nuestros”.
¿Hi ha previsió de xifres finals d'afluència?
Per ara sabem el creiximent del 7 % ahir. Encara que sempre dic que a nosaltres ens agrada el “creiximent sostenible i apostar per la qualitat”. Podríem omplir això de gent fàcilment, però no és l'objectiu. Volem gent que ame la gastronomia, que vinga a aprendre, a visitar els expositors, a fer negoci. L'important no és quanta gent, sinó que vinga qui ha de vindre.
Cap a on va Gastrónoma en els pròxims anys?
El nostre futur passa per continuar creixent amb sentit. Mantindre la qualitat dels continguts i reflectir tot el sector. “Som alta gastronomia i molt més.” Ací conviuen referents Michelin, rostidors, producte, pa, vi, arrossos. Tot el món no pot tindre un restaurant Michelin, i la tendència apunta més a restaurants de producte. Gastrónoma ha de representar eixa realitat viva.
