Després de convertir-se recentment en seu de la reunió anual de directors de centres associats de la UNED, amb la presència de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i del rector Ricardo Mairal, la UNED Alzira-València afronta un nou curs amb importants novetats. L'obertura del termini de matrícula per al curs 2026-2027 arriba acompanyada d'una ampliació de l'oferta acadèmica, nous graus vinculats a les professions del futur, l'impuls de les microcredencials, una aposta decidida per la formació permanent i l'avanç d'un dels seus projectes més ambiciosos: la construcció d'una nova biblioteca i un modern aulari a la seu de València.
Amb prop de 7.500 estudiants a la província i cinc seus repartides entre València, Alzira, Gandia, Ontinyent i Xàtiva, la UNED continua consolidant-se com una universitat pública que fa compatible estudiar amb el treball, la conciliació familiar o la distància geogràfica. Sense notes de tall, amb preus públics i una metodologia semipresencial que combina tutories, tecnologia i acompanyament docent, la institució continua reivindicant el seu paper com una de les grans eines d'igualtat d'oportunitats del sistema universitari espanyol.
En conversa amb València Extra, el director del Centre Associat UNED Alzira-València, Alejandro Cerdà, repassa els grans reptes de la universitat a distància en plena revolució de la intel·ligència artificial, explica com evolucionen els perfils de l'alumnat i avança les principals novetats del pròxim curs. També defensa la importància de fomentar el pensament crític davant la sobreabundància d'informació i reivindica una universitat que, més enllà d'atorgar títols, continue sent un espai obert al coneixement durant tota la vida.
La UNED va nàixer fa més de mig segle per a eliminar les barreres geogràfiques d'accés a la universitat. Hui eixes distàncies semblen ser unes altres. Quin considera que és el gran repte educatiu de 2026?
La UNED de hui té ben poc a veure amb la que va nàixer fa 54 anys. Espanya era una altra, les necessitats educatives també i, especialment des de la pandèmia, el món universitari ha canviat moltíssim. Ara el gran repte és aprendre a conviure amb la intel·ligència artificial.
Més que veure-la com una amenaça, hem d'entendre-la com una ferramenta amb un potencial enorme. Precisament per això la UNED estrenarà este curs el nou Grau en Enginyeria en Intel·ligència Artificial, una titulació que permetrà abordar este àmbit amb rigor acadèmic i preparar professionals capaços de respondre als nous desafiaments tecnològics.
Què li preocupa més de la intel·ligència artificial: que els estudiants en depenguen massa o que aquells que no sàpien utilitzar-la es queden arrere?
Crec que hem d'afrontar-la amb sentit comú. La intel·ligència artificial oferix possibilitats pràcticament infinites, però la universitat té l'obligació d'ensenyar una cosa encara més important: el pensament crític.
La informació arribarà cada vegada més de pressa, però caldrà saber distingir què és vàlid, què no ho és i com transformar eixa informació en coneixement. No hem de tindre por de la intel·ligència artificial; hem d'aprendre a utilitzar-la correctament perquè siga una aliada i no un substitut de l'aprenentatge.
Fa uns dies la seu de València va acollir la reunió anual de directors de centres associats de tot Espanya. Quines van ser les principals preocupacions compartides?
És una trobada fonamental perquè reunix els 61 centres associats de la UNED repartits per tot el país. Allí abordem qüestions que afecten pràcticament tots els àmbits de gestió de la universitat: ordenació acadèmica, innovació docent, qualitat, infraestructures, professorat, administració o finançament.
La intel·ligència artificial hi va estar present, per descomptat, però també vam parlar de la profunda renovació acadèmica que està vivint la UNED. Este curs, a més del nou grau en Intel·ligència Artificial, incorporarem un triple Grau en Filosofia, Economia i Política, una proposta molt innovadora que respon a noves demandes socials i professionals.
La universitat fa anys que s'adapta als canvis tecnològics. Hem avançat en la robotització de processos administratius, hem renovat la nostra oferta formativa i continuem incorporant titulacions vinculades als perfils professionals que demanda la societat.
UNED Alzira-València ha crescut en instal·lacions, servicis i presència territorial. Quan mira arrere, de quin projecte se sent especialment orgullós?
Un dels aspectes que més hem reforçat és tot el sistema d'avaluació presencial. Els exàmens continuen sent la gran garantia d'igualtat entre estudiants i, per això, hem incorporat durant anys ferramentes tecnològiques que permeten fer-los més segurs, àgils i transparents.
Hui l'estudiant arriba al centre, s'identifica electrònicament, el sistema li assigna automàticament un lloc i un examen personalitzat. Una vegada acaba, eixe examen queda digitalitzat i en només uns segons ja està disponible per a l'equip docent de Madrid.
Al mateix temps continuem incorporant noves mesures davant del frau tecnològic, perquè també evolucionen les formes de copiar i la universitat ha d'oferir les màximes garanties acadèmiques.
La UNED compta amb perfils d'alumnat molt diferents. Què aprén la universitat d'ells?
Este és precisament un dels nostres majors orgull. La UNED ha contribuït durant dècades a democratitzar l'accés a la universitat. Ací estudien persones joves, professionals en actiu, pares i mares que compatibilitzen treball i família, persones que viuen lluny d'un campus presencial i també aquelles que reprenen els seus estudis dècades després.
A la província de València comptem amb al voltant de 7.500 estudiants i prop del 75 % té entre 26 i 55 anys. També està creixent l'alumnat més jove, menor de 25 anys.
La universitat va nàixer per a garantir la igualtat d'oportunitats i eixe continua sent el nostre principal compromís: que qualsevol persona puga accedir a estudis universitaris públics amb independència de la seua edat, la seua situació econòmica o el lloc on visca.
Encara hi ha qui identifica l'educació a distància amb la soledat o la falta de contacte humà. Quina realitat troben vostés en el dia a dia?
És una idea que cada vegada respon menys a la realitat. De fet, les mateixes universitats presencials utilitzen hui plataformes digitals molt semblants a les nostres. La diferència és que la UNED mai no ha volgut definir-se com una universitat exclusivament en línia.
Som una universitat semipresencial. L'estudiant disposa de plataformes virtuals, materials audiovisuals, contacte permanent amb els equips docents de Madrid i, a més, té la possibilitat d'assistir a tutories presencials en qualsevol dels nostres centres associats.
Este acompanyament és una de les nostres fortaleses. El professor tutor guia l'estudiant durant tot el curs i això crea una relació acadèmica molt pròxima. La tecnologia facilita l'aprenentatge, però el contacte humà continua sent una part essencial del model UNED.
Els Cursos d'Estiu són un altre dels senyals d'identitat de la universitat. Què aporten en una societat que sembla viure sempre amb presses?
Són probablement una de les grans excel·lències de la UNED. Quan l'alumnat acaba els exàmens busca un altre tipus de formació, més lliure, sense la pressió de les avaluacions, però amb el mateix rigor universitari.
Els Cursos d'Estiu permeten aprofundir en temes molt diversos de la mà d'especialistes i fer-ho, a més, en espais amb un enorme valor patrimonial i cultural. L'experiència va molt més enllà de l'aula.
Enguany celebrem la 37a edició i des del Centre Associat hem organitzat quatre propostes molt diferents: un curs sobre la conquesta romana d'Hispània a València; un altre dedicat a l'antropologia social a Ontinyent; una trobada sobre la problemàtica dels microplàstics i el fem marí a Gandia; i un curs sobre els ordes militars medievals a Xàtiva.
El més important és que qualsevol persona s'hi pot matricular. No cal ser estudiant universitari. Només cal tindre curiositat.
"La curiositat no s'hauria de perdre mai. És la que sempre ha impulsat el coneixement i la ciència."
A més dels graus tradicionals, la UNED està apostant per noves fórmules com les microcredencials o la formació permanent. Quin paper tindran en els pròxims anys?
Seran fonamentals. La societat canvia molt de pressa i cada vegada serà més habitual actualitzar coneixements al llarg de tota la vida professional.
Les microcredencials i els cursos d'extensió universitària permeten adquirir competències molt específiques, amb formats flexibles, tant presencials com en línia i també en diferit. Són ensenyaments compatibles amb qualsevol situació laboral o familiar.
També estem impulsant amb molta força la Universitat Sènior, adreçada a persones que desitgen continuar aprenent una vegada finalitzada la seua etapa laboral. Moltes no busquen un títol, sinó satisfer inquietuds intel·lectuals que no van poder desenvolupar en un altre moment de la seua vida.
Este aprenentatge permanent forma part de l'essència de la UNED des dels seus orígens.
La universitat continua sent coneguda pels seus graus, però també compta amb una important oferta de màsters oficials.
Així és. Tenim una àmplia oferta de màsters universitaris i este curs hi ha una novetat molt important: l'ampliació de places en diversos màsters habilitants, com el de Formació del Professorat, Psicologia General Sanitària o Advocacia i Procura.
Parlem d'un increment molt significatiu que permetrà multiplicar les possibilitats d'accés per a milers d'estudiants de tot el país. Són titulacions imprescindibles per a exercir determinades professions i pensem que era una demanda necessària.
Si poguera incorporar una assignatura obligatòria per a qualsevol estudiant de la UNED, independentment dels estudis que curse, quina seria?
Sense cap dubte, una assignatura dedicada al pensament crític.
Vivim envoltats d'informació i cada vegada serà més important saber analitzar-la, contrastar-la i distingir allò que realment té valor. M'agradaria que qualsevol estudiant aprenguera a anar a l'essència de les coses, a detectar allò que no està fonamentat i a construir un criteri propi.
Crec que esta capacitat és igual d'útil per a un enginyer que per a un jurista, un matemàtic o un periodista.
Per a acabar, quines novetats destacaria del curs 2026-2027?
Serà un curs especialment important per a la UNED.
A més del nou Grau en Enginyeria en Intel·ligència Artificial i del triple Grau en Filosofia, Economia i Política, tot apunta que durant el segon quadrimestre es puga incorporar un nou Grau en Comunicació, pendent únicament dels últims tràmits administratius.
En l'àmbit de les infraestructures també tenim un projecte molt il·lusionant. La seu de València comptarà amb un nou edifici que albergarà un modern aulari, una gran sala d'exàmens i una biblioteca concebuda per a respondre a les necessitats del segle XXI.
No volem que siga únicament una biblioteca per als nostres estudiants. La nostra intenció és que siga un espai obert al barri, a la ciutat i a qualsevol persona amb interés pel coneixement. Volem una biblioteca viva, on, a més d'estudiar, es puguen celebrar presentacions, activitats culturals i trobades obertes a la ciutadania.
Este és el model d'universitat que defensem: una universitat pública, moderna, oberta i connectada amb la societat.