L'Ajuntament de València ha pagat 46 milions d'euros en expropiacions pregades en 2024 i 2025 en absorbir de colp l'efecte de la sentència del Tribunal Constitucional de finals de 2023 que va alçar la moratòria autonòmica vigent des de 2012. L'equip de govern acaba l'any sense obligacions pendents derivades dels onze anys en què ha estat en vigor esta moratòria, "en els quals a penes es van activar plans i unitats d'execució que hagueren permés gestionar eixos sòls com a part del desenrotllament urbanístic i no com a expropiacions forçoses, amb el que la factura haguera sigut menor", ha assegurat el regidor d'Hisenda, Juan Giner.
En concret, en 2024 es van abonar 8,3 milions d'euros als quals s'han sumat altres 38.713.749,49 euros pagats en 2025, la qual cosa eleva a uns 46 milions d'euros el muntant que l'actual equip de govern, el mandat del qual es va iniciar a penes uns mesos abans de la sentència del Constitucional, ha hagut d'afrontar per expropiacions pregades prèvies a esta sentència.
Amb la declaració d'inconstitucionalitat de les successives pròrrogues aprovades per la Generalitat per a suspendre els terminis de les expropiacions pregades, els ajuntaments han hagut de reactivar immediatament estos expedients. En el cas de València, la previsió inicial elevava l'impacte potencial entorn de 51 milions d'euros, encara que cal precisar que en els pròxims mesos podrien arribar noves resolucions del Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa que generarien obligacions addicionals als 46 milions d'euros abonats fins al moment.
Segons el parer de Giner, eixa factura s'hauria pogut minorar amb una estratègia correcta d'activació de plans i unitats d'execució després de la crisi que inclogueren els sòls dotacionals afectats. D'eixe mode, una part significativa d'eixos terrenys ja estaria integrada en desenrotllaments urbanístics i no pendent d'expropiació pregada.
Cal recordar que la legislació urbanística permet als propietaris instar l'expropiació des que el planejament qualifica el seu sòl com a dotacional públic (col·legis, centres de salut, jardins, vials), mentre que eixa parcel·la no s'haja inclòs en una unitat d'execució urbanística i sempre que hagen transcorregut almenys cinc anys sense que l'Ajuntament haja iniciat l'expedient d'expropiació.
Oportunitat perduda
La conseqüència és que, després d'alçar-se la suspensió, la ciutat ha hagut d'afrontar de forma concentrada una factura milionària que podria haver-se mitigat si durant l'última dècada s'hagueren impulsat noves unitats d'execució i plans especials per a canalitzar estos sòls dins de l'aprofitament urbanístic en lloc de mantindre'ls bloquejats com a sòl dotacional pendent d'expropiació en plena crisi residencial.
En opinió del regidor d'Urbanisme, "l'anterior equip de govern va perdre l'oportunitat de transformar una part substancial d'eixos sòls dotacionals en motors de nous desenrotllaments residencials, amb cessions obligatòries a la ciutat i més vivenda disponible". "Els veïns i veïnes de València estan pagant per duplicat les conseqüències d'una dècada perduda en termes de gestió de sòl, tant per la factura municipal que ha suposat eixa falta de previsió com per les vivendes que hui podrien alleujar la forta pressió sobre els preus", sosté Giner.
Segons explica l'edil, en estos anys es van aprovar molt pocs plans que permeteren generar cessions de sòl i aprofitaments suficients per a compensar als propietaris sense recórrer al pagament en metàl·lic. "Els 46 milions que l'Ajuntament ha hagut de pagar són l'expressió xifrada de la falta de planificació del govern del PSPV i Compromís a conseqüència d'un discurs 'antiurbanista' i passat de moda amb l'argument que a la ciutat sobrava sòl després de la bambolla immobiliària i els PAI bloquejats per ells mateixos", assegura el responsable d'Urbanisme.
L'alternativa que es planteja ara és precisament la que es va deixar passar: impulsar planejament perquè siga el mateix aprofitament urbanístic el que genere el sòl públic necessari, evitant així futures expropiacions pregades. En la pràctica, això suposa que, en cada desenrotllament, una part del sòl se cedix a l'administració i, a canvi, s'incrementa l'edificabilitat o el valor de la resta de l'àmbit, la qual cosa permet compensar econòmicament als propietaris sense que l'Ajuntament haja de comprar directament cada parcel·la.
Un exemple d'este enfocament és el pla especial de l'entorn de Sant Miquel dels Reis, impulsat per l'actual equip de govern, però que d'haver-se tramitat abans hauria permés incorporar eixos sòls a una unitat d'execució, augmentar l'edificabilitat per a incrementar el seu valor i, al mateix temps, generar vivenda nova i dotacions sense haver d'acudir a l'expropiació pregada.