La Plaça de l'Ajuntament de València es prepara per a iniciar una de les transformacions urbanes més profundes de les últimes dècades, un redisseny que aspira no només a renovar l'espai més simbòlic de la ciutat, sinó també a retornar-li una identitat que, segons el govern municipal, s'havia diluït entre intervencions parcials i estètiques poc coherents. La presentació de l'anteprocés de reurbanització integral - firmat per l'arquitecte Miguel del Rey i el seu equip - marca l'inici d'una nova etapa en el centre neuràlgic de la capital valenciana.
L'alcaldessa, María José Catalá, es va reunir ahir amb l'equip redactor per a conéixer en detall el document, que ara passarà a la fase d'informes per part dels distints servicis municipals. Durant la presentació, la primera edil va resumir amb contundència la filosofia del projecte:
La ciutat s'havia de reconéixer a si mateixa. No volíem una plaça franquícia, sinó una plaça que només poguera existir a València
L'avantprojecte preveu una intervenció que supera els 38.000 metres quadrats – és a dir, un espai equivalent a més de cinc camps de futbol urbans – on s'augmentarà de manera significativa la presència vegetal i les zones permeables. La proposta duplica el nombre d'arbres, incrementa les àrees d'ombra i dobla també la superfície drenant. A més, amplia els bancs i les zones d'estada perquè la plaça funcione com un gran espai públic pensat per al gaudi diari dels ciutadans.
Una el·lipse que evoca l'antic mercat de flors
Per compatibilitzar les obres amb el calendari festiu, el projecte es dividix en quatre fases, sent la primera d'elles la zona central. La principal novetat és la substitució de l'actual espai poligonal - on es realitzen les mascletàs i castells de focs - per una gran el·lipse, una forma que remet directament a la geometria plantejada per l'arquitecte Javier Goerlich en l'històric mercat de les flors.
Esta forma mantindrà pràcticament intacta la superfície destinada als espectacles pirotècnics (2.209 m² enfront dels 2.211 m² actuals), garantint així la continuïtat del calendari faller en el cor de la ciutat. El seu acabat serà singular, combinant variacions en el to del granit i formes volàtils en l'empedrat que evoquen el moviment dels “volaorets”. Esta solució no sol aporta identitat visual, sinó que evita superfícies uniformes on les empremtes del foc puguen deteriorar estèticament el paviment amb el pas del temps.
La plaça funcionarà com un gran espai per a vianants de plataforma única, sense desnivells, pavimentat amb peces d'alta qualitat i amb un disseny pensat per a reforçar el valor arquitectònic de l'entorn. L'arbrat serà caducifoli i d'altura controlada, permetent l'ombra en les zones d'estada sense ocultar la presència dels edificis emblemàtics de la plaça.
Una subplaça mediterrània i un jardí amb mirada al passat
Un altre dels espais més cridaners del projecte és la subplaça projectada al costat de l'edifici de Correus, futur cau de la seu europea de la Hispanic Society i del museu de Sorolla. Eixe espai tindrà un solat i un arbrat propis, amb un disseny que evocarà els paisatges mediterranis tan presents en la pintura de l'artista valencià.
La zona de la font ornamental i l'entorn de Maria Cristina també experimentarà una metamorfosi. L'avantprojecte recupera la memòria de l'històric Jardí de Sant Francesc, creant un gran jardí naturalitzat en forma d'illa vegetal, regat pel Braç d'En Roca, un dels llits històrics que articulen el sistema hidràulic tradicional de la ciutat.
La font monumental actual s'integrarà en este espai, i el jardí comptarà amb un nou brollador que reforçarà el protagonisme de l'aigua en el conjunt. El jardí estarà delimitat per bancs de pedra que permetran asseure's, i mantindrà l'escultura de Francesc de Vinatea, una peça clau del patrimoni cívic valencià
Vies de vianants
El projecte contempla també la reforma de dos dels carrers més importants que convergixen en la plaça. Per un costat, el carrer Sant Vicent Màrtir nord, entre la plaça i el carrer Reina, es convertirà en una plataforma contínua que amplie el pas per a vianants. L'espai entre façanes i arbratge es reservarà exclusivament al trànsit de persones, mantenint una vorera addicional entre la línia d'arbres i el vial.
Per la seua part, el Marqués de Sotelo es configura com un bulevard contemporani, amb àmplies zones d'estada, voreres més generoses i plataforma única que permetrà el pas de vehicles. El seu paviment replicarà l'acabat de la plaça mitjançant grans lloses de granit, unificant estèticament el recorregut entre Sant Vicent–Maria Cristina i el carrer Xàtiva, des de la Plaça de la Reina fins a l'Estació del Nord.
En paraules de Catalá, el govern municipal busca realçar la identitat pròpia de la Plaça de l'Ajuntament, respectant els usos festius com les Falles i el valor arquitectònic de l'espai. “La ciutat s'ha de reconéixer a si mateixa, els valencians hem de reconéixer la nostra ciutat i acabar amb l'amalgama de dissenys dels últims anys que no corresponien a una identitat pròpia i única, i la plaça principal d'esta ciutat ha de ser el seu emblema, la joia de la corona del Pla València”, decreta l'alcaldessa.