El Port de València es prepara per a una de les reorganitzacions més importants dels últims anys. L'Ajuntament aprovarà este dijous, en el ple ordinari de juliol, el Pla Especial de la Zona Sud 2 del Port de la ciutat, un document urbanístic que marcarà com es distribuiran els usos i activitats en una de les àrees amb major pes estratègic del recinte portuari.
L'aprovació serà de caràcter provisional, però suposa un nou avanç en la tramitació d'un projecte que ja ha superat el període d'informació pública i que compta a més amb el vistiplau de l'Autoritat Portuària de València (APV). L'objectiu és el d'ordenar el creixement del port per a compatibilitzar l'activitat econòmica amb criteris socials i mediambientals, al mateix temps que es millora el seu funcionament intern.
Cal recordar que la Zona Sud 2 és un espai eminentment portuari. De fet, més del 75% de la seua superfície ja presenta una activitat plenament consolidada, per la qual cosa el nou pla no planteja una transformació radical, sinó una reorganització que permeta adaptar-se a les necessitats futures sense alterar la funció principal del recinte.
El document confirma que l'activitat comercial continuarà sent la protagonista. Junt amb això, el pla reserva un espai específic per a la nàutica esportiva. Este àmbit representa aproximadament el 8% de la zona. El percentatge restant, a penes un 1%, es dedicarà a usos administratius i zones d'aparcament.
Les quatre grans àrees que canviaran l'organització del port
Una de les principals novetats del Pla Especial és la divisió de la Zona Sud 2 en quatre àrees funcionals diferenciades. Esta organització pretén adaptar cada espai a l'activitat que desenvolupa actualment i facilitar futures ampliacions sense generar conflictes entre usos.
La primera àrea estarà dedicada a la nàutica esportiva i recreativa. L'objectiu és consolidar l'activitat del Reial Club Nàutic de València i garantir que puga continuar desenvolupant-se. A més, el pla contempla de forma excepcional la possibilitat d'adaptar algunes edificacions quan siga necessari per a coordinar operacions relacionades amb el trànsit marítim.
La segona estarà reservada a l'activitat comercial-portuària, on es concentren les operacions de càrrega i descàrrega, manipulació i emmagatzematge de mercaderies. La regulació busca mantindre l'activitat existent, però també deixar marge per a adaptar les instal·lacions a mesura que evolucionen les concessions portuàries en els pròxims anys.
La tercera zona serà una de les més rellevants des del punt de vista logístic. En ella s'agruparan les infraestructures de transport intern juntament amb activitats complementàries com la distribució de mercaderies, espais logístics, àrees d'emmagatzematge o instal·lacions dedicades a la reparació naval. El document també protegix els principals corredors viaris i ferroviaris per a evitar que futures actuacions limiten la capacitat de creixement del port.
Per últim, la quarta àrea correspondrà a l'espai administratiu. Amb una superfície pròxima als 15.138 m², allotja les oficines de l'Autoritat Portuària de València i altres edificis administratius, encara que el pla permet incorporar usos compatibles per a facilitar futures necessitats sense necessitat de modificar novament l'ordenació.
Una nova mobilitat més eficient
Més enllà de la distribució dels usos, un dels apartats més importants del document se centra en la reorganització de la mobilitat interna. Actualment, la major part del trànsit pesat accedix al port des del sud, utilitzant la circumval·lació i la V-30. Esta situació provoca una elevada intensitat circulatòria, especialment durant les hores punta. Mentrestant, l'accés nord roman reservat pràcticament a vehicles no industrials a causa de la seua connexió amb la V-21 i l'entramat urbà.
Per a millorar esta situació, el Pla Especial proposa una modernització completa de la xarxa de comunicacions. Entre les mesures previstes figura la remodelació dels vials interiors, amb un disseny més flexible que permeta adaptar els recorreguts a les necessitats que vaja generant l'evolució del trànsit portuari. La intenció és que els carrers secundaris puguen modificar-se amb major facilitat sense afectar el funcionament global del recinte.
Una altra de les grans apostes del pla implica reforçar el transport ferroviari dins del port. El document manté les connexions ferroviàries ja existents cap als distints molls, però incorpora també noves derivacions que permetran ampliar la capacitat de moviment de mercaderies mitjançant tren.
Amb esta reorganització es pretén avançar cap a un model més intermodal, que carretera i ferrocarril treballen de forma complementària per a millorar l'eficiència logística i respondre al creixement previst de l'activitat portuària durant els pròxims anys. Encara que la prioritat del port continuarà sent la logística, el nou pla també incorpora actuacions destinades a millorar la mobilitat de les persones que treballen diàriament dins del recinte.
En este sentit, s'inclouen mesures específiques per a ordenar els desplaçaments per als vianants i ciclistes, augmentant la seguretat i facilitant l'accessibilitat entre les distintes zones del port. La intenció és adaptar la mobilitat interna a un espai cada vegada més complex, on conviuen vehicles pesants, transport ferroviari, treballadors i servicis administratius.