València reforçarà el seu abastiment d'aigua amb la creació d'una segona xarxa de subministrament, similar a la que ja existix a París, pensada específicament per a situacions d'emergència o avaries greus. Esta iniciativa sorgix després de la DANA del 29 d'octubre, que va posar de manifest la vulnerabilitat del sistema actual i la necessitat de garantir que la ciutat puga proveir-se d'aigua de manera independent.
Actualment, València obté la major part de la seua aigua potable dels rius Túria i Xúquer, que és processada i potabilitzada a les grans plantes de La Presa (Manises) i El Realón (Picassent). Des d'estes instal·lacions, l'aigua es distribuïx a més de cinquanta municipis de l'àrea metropolitana a través de l'Entitat Metropolitana de Tractament d'Aigua (Emshi). Tanmateix, la riuada va fer evident la dependència d'estes plantes i dels canals que transporten l'aigua.
Durant aquell episodi, la trencadura del canal Xúquer-Túria i l'acumulació de fang van afectar especialment la planta de Manises, que va haver de funcionar amb capacitat reduïda durant diversos dies. Per a garantir que els municipis més afectats per la barrancada tingueren accés a l'aigua, València va decidir reduir la pressió de la seua xarxa.
Un pla a llarg termini
El pla d'infraestructures hídriques crítiques, presentat per l'alcaldessa Maria José Català durant el debat de l'Estat de la Ciutat, contempla que cap a 2031, València compte amb una xarxa alternativa d'abastiment basada en l'aqüífer subterrani que s'estén sota la ciutat. Esta xarxa permetrà que, en cas de fallada de les potabilitzadores principals, la ciutat puga mantindre el subministrament durant un temps indefinit, aprofitant les reserves subterrànies, estimades en 2.500 hectòmetres cúbics que fins ara es destinaven principalment a regadiu i esbandida de carrers a causa de la seua menor qualitat.
El projecte inclou la perforació de nous pous i la construcció de quatre plantes potabilitzadores a la Ronda Nord, Pío Baroja, Malilla i Tres Creus. La finalitat és transformar l'aigua subterrània en potable i garantir que arribe a les llars de València, encara que no amb la mateixa qualitat que l'aigua que prové del Túria i el Xúquer.
La gestió d'esta segona xarxa recaurà en Emivasa, l'empresa participada en un 20% per l'Ajuntament i en un 80% per Aigües de València, que ja administra la xarxa d'aigua potable de la ciutat. Segons expliquen fonts municipals, l'objectiu és que esta infraestructura funcione únicament en cas d'emergència, assegurant la continuïtat del subministrament i evitant riscos per a la salut de la població.
El pla contempla també la renovació de 8,6 quilòmetres de canonades arterials crítiques, que actuen com a «autopistes d'aigua» per a la ciutat. La trencadura d'estes conduccions podria provocar el desabastiment d'un terç de la ciutat, la reducció de pressió en un altre quart o el tall de subministrament en pedanies del sud.
Així mateix, s'instal·laran grans grups electrògens, ampliació de dipòsits i sistemes de vigilància en infraestructures estratègiques com el nou curs del Túria i el barranc del Carraixet, amb càmeres que permetran monitorar crescudes i anticipar possibles incidències. També s'instal·laran alertes sonores a la població, més canons antiincendis en zones crítiques com la Devesa d'El Saler i mecanismes que asseguren el funcionament de les plantes potabilitzadores davant apagades prolongades.
Sostenibilitat i regadiu urbà
Un dels avantatges addicionals d'este pla és l'ampliació de la xarxa de baixa pressió, destinada al regadiu de jardins i a l'esbandida de carrers. Actualment, els pous existents només permeten cobrir el 80% del regadiu amb aigua subterrània, mentre que el percentatge restant requerix aigua potable. La construcció de nous pous permetrà cobrir completament les necessitats de regadiu i neteja, evitant l'ús d'aigua potable en estes funcions i fent la gestió més sostenible.
Català subratlla que València i París són les úniques grans ciutats europees amb este model de doble xarxa, amb aigua potable d'alta qualitat i una altra xarxa d'usos secundaris. L'expansió de la xarxa de baixa pressió permetrà que totes les tasques de regadiu i esbandida es realitzen amb aigua de pou, reduint el consum d'aigua potable i augmentant la sostenibilitat del sistema urbà.
La inversió total del pla ascendix a 120 milions d'euros i, segons l'Ajuntament, es preveu finançar principalment amb fons europeus, sense que s'incremente el rebut de l'aigua per als ciutadans. L'alcaldessa ha subratllat que l'estratègia busca planificació a llarg termini i resiliència davant emergències, evitant decisions a curt termini i prioritzant la seguretat i l'abastiment d'aigua per a tota la ciutat.