L'aeroport de València es troba al límit de la seua capacitat operativa, una situació que, segons l'informe “L'Aeroport de València: Anàlisi de la saturació operativa i necessitat d'ampliació” elaborat per Cambra València, suposa un fre directe al desenrotllament econòmic i turístic de la província i de la Comunitat Valenciana en el seu conjunt.
En 2024, el volum de passatgers superà la capacitat nominal de la infraestructura. L'estudi assenyala que la saturació de l'aeroport valencià ja arriba a pics del 130% en hores punta, una xifra que reflectix la incapacitat de la terminal per a absorbir creixements futurs de passatgers sense comprometre la qualitat del servici. Esta situació genera costos d'oportunitat significatius, no només en termes de gestió aeroportuària, sinó també en l'economia regional, en efectes negatius en el sector empresarial i en la projecció internacional de València.
L'aeroport de València projecta un increment sostingut de passatgers fins a 2030, amb previsions que podrien superar els 17 milions de viatgers. No obstant això, la infraestructura actual no compta amb la folgança necessària per a absorbir estos creixements. Esta falta d'espai no només afecta la comoditat i l'experiència dels passatgers, sinó que compromet l'eficiència operativa i eleva els costos de transacció per a empreses i viatgers, generant un efecte negatiu en la competitivitat regional.
La falta de marge operatiu afecta directament al turisme valencià, un dels pilars econòmics de la Comunitat Valenciana, en erosionar la seua competitivitat enfront d'altres destins internacionals. Menor capacitat per a atendre passatgers i retards en la logística aeroportuària poden repercutir en la percepció de qualitat del destí i en la decisió de turistes d'alt poder adquisitiu, que solen triar destins amb connexions ràpides i eficients.
Impacte econòmic i laboral
L'anàlisi econòmic de l'informe és contundent: l'absència d'ampliació de l'aeroport de València podria generar pèrdues de més de mil milions d'euros a l'any. La major part d'estes pèrdues, nou de cada deu euros, recaurien sobre el sector servicis, especialment en activitats vinculades al turisme i l'hostaleria, incloent-hi hotels, restaurants, comerç al detall i activitats recreatives. La indústria, encara que menys afectada, també patiria un impacte del 4% del total de les pèrdues.
En termes d'ocupació, la saturació aeroportuària podria repercutir en 16.240 llocs de faena anuals entre 2025 i 2030, considerant efectes directes, indirectes i induïts. Una vegada més, les activitats turístiques serien les més afectades, posant en risc tant l'estabilitat laboral com el desenrotllament econòmic vinculat a l'activitat turística.
A més, l'aeroport de València és un node crític per a la competitivitat de més de 56.000 empreses de la província, especialment en sectors com automoció, agroalimentari, farmacèutic, tecnològic i de components electrònics. Encara que la càrrega aèria va créixer un 6,1% en gener de 2025, la falta d'inversió en intermodalitat i capacitat amenaça amb desviar operacions cap a altres aeroports, generant sobrecostos logístics i pèrdua de competitivitat.
La infraestructura actual limita la capacitat de gestionar mercaderies peribles, productes farmacèutics, components tecnològics i altres béns estratègics que requerixen cadenes de fred i temps de trànsit reduïts, elements fonamentals per a l'operativa d'empreses valencianes.
La inversió actual i les limitacions pressupostàries
L'aeroport de València forma part del Grup III en la classificació d'aeroports espanyols, la qual cosa condiciona tant la seua capacitat de creixement com el volum d'inversions. Del total de 2.250 milions d'euros destinats als aeroports espanyols entre 2022 i 2026, només 33,4 milions d'euros s'han assignat a l'aeroport valencià, la qual cosa representa a penes l'1,5% del pressupost nacional.
D'esta dotació, el 47% es destina a inversions obligatòries per normativa, mentre que el 49% correspon a millores diverses, incloent-hi eficiència energètica i ampliació d'infraestructures. Este repartiment pressupostari limita la possibilitat d'escometre una ampliació integral que permeta a l'aeroport valencià consolidar-se com un centre estratègic de passatgers i mercaderies.
L'informe de Cambra València subratlla la urgència de posar en marxa l'ampliació de l'aeroport, atés que tot el procés pot perllongar-se diversos anys. Sense la inversió necessària, València corre el risc de perdre oportunitats en un context global cada volta més competitiu, tant en turisme com en logística internacional.
La saturació afecta directament a la qualitat dels servicis prestats als passatgers, genera costos addicionals per a les empreses, erosiona la competitivitat turística i compromet l'estratègia de connexió intermodal. En un escenari de no ampliació, l'aeroport podria afrontar un col·lapse operatiu amb una saturació estimada del 65,4% en 2030, agreujant els efectes negatius sobre l'economia regional.
Si s'escomet l'ampliació en els termes necessaris, l'aeroport de València podria consolidar-se com una de les principals portes d'entrada als mercats emergents, tant de passatgers com de mercaderies. Això no només reforçaria la competitivitat de la Comunitat Valenciana, sinó que també milloraria l'atracció d'inversions estrangeres i consolidaria la projecció internacional de la regió.
En este context, l'ampliació aeroportuària no és només una necessitat logística, sinó una inversió estratègica per a garantir el desenrotllament econòmic sostenible de la província de València i de tota la Comunitat Valenciana durant la pròxima dècada.