Set segles d'història mereixen un poc més que una desfilada. Per això, des d'este dijous 4 de juny, el cor de València ha començat a transformar-se en alguna cosa que poques ciutats del món poden mostrar: un recorregut processional vestit amb prop de 50 cobertors florals i un tapís commemoratiu elaborat amb 180 quilos de flor, tot això per a honrar el 700 aniversari del Corpus Christi. Una efemèride que, en esta ciutat, no és només una data en l'almanac, sinó l'aniversari d'una tradició que ha sobreviscut guerres, pestes, canvis de règim i el pas inexorable dels segles.
El centre històric, convertit en jardí processional
Els carrers de Cavallers, Micalet, Cabillers, Bosseria, Avellanes, la plaça del Mercat, Maria Cristina, Pau i Sant Vicent han clarejat este dijous amb una decoració aèria dissenyada específicament per a acompanyar el recorregut de la Processó General. Quasi mig centenar de cobertors florals pengen sobre l'empedrat del centre històric, convertint el trajecte en una mena de passadís d'honor botànic. No és una ornamentació qualsevol: cada element ha sigut concebut per a realçar un dels actes més emblemàtics del calendari festiu valencià.
I eixe acte té un protagonista de pes, literalment: la custòdia processional de la Catedral, obra de Francisco Pajarón Suay, és considerada la més gran del món i va ser realitzada gràcies a les donacions dels valencians. Un detall que resumix bé la naturalesa d'esta festivitat: no és una cosa imposada des de les institucions, sinó construït des de baix, generació rere generació.
"El 700 aniversari del Corpus Christi mereixia una celebració especial que reflectira la importància d'una tradició profundament arrelada en la història de València i en el sentiment de generacions de persones." - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València
Un tapís de 180 quilos que condensa set segles en una imatge
Davant la façana de la Basílica de la Mare de Déu, l'empresa Decourba ha instal·lat el tapís floral commemoratiu que serà el gran símbol visual d'este aniversari. La composició no deixa res a l'atzar: en el fons, les Torres de Serrans i el Micalet emmarquen l'escena com a testimonis muts d'eixa continuïtat històrica. En primer pla, dos àngels sostenen un gran calze del qual emergix una forma sagrada sobre un cel de diferents tonalitats, eix sobre el qual pivota tota la celebració eucarística.
En les cantonades del tapís apareixen la Moma i un Cirialot, dos dels personatges més icònics i recognoscibles de la festa. La Moma representa la Virtut i combat els set Momos, figures al·legòriques dels pecats capitals, en una batalla simbòlica que es repetix cada any des de fa segles. La part superior queda presidida per l'escut de la ciutat i una llegenda commemorativa dels 700 anys.
Per a elaborar esta obra, s'han emprat materials tan evocadors com lavanda, gayuba, pètal de gira-sol, ciprer, camamil·la, hibisc, pètals de rosa i clavell. Una sanefa de motius eucarístics —espigues i raïms de vinya— entrellaçats amb taronges, eixe gest inevitable a la identitat valenciana, recorre tot el perímetre. El resultat són 180 quilos de matèria vegetal convertits en patrimoni efímer: un tapís que existirà només uns dies, però que resumix set segles de memòria col·lectiva.
Una tradició que aspira a ser Patrimoni de la Humanitat
L'origen del Corpus Christi es remunta a 1263, quan el papa Urbà IV va instituir la festivitat per mitjà de la butla Transiturus hoc mundo, estenent-se per tota la cristiandat. En València, la processó es va instaurar en 1355, i des d'aleshores no ha deixat de celebrar-se. Del 4 al 7 de juny, els carrers del centre històric tornaran a convertir-se en l'escenari d'una tradició que ha travessat set segles i conserva elements patrimonials únics com les Roques, la Cavalcada del Convit, les danses tradicionals, els gegants i cabuts, els personatges bíblics i la solemne Processó General del Corpus.
L'aniversari no és només una celebració cap al passat. La Delegació de Festes i Tradicions ja ha iniciat la tramitació perquè el Corpus Christi de València obtinga la declaració de Festa d'Interés Turístic Nacional, donant continuïtat al reconeixement autonòmic concedit en 2019. Així mateix, l'Ajuntament treballa juntament amb les administracions i entitats competents per a impulsar les iniciatives necessàries que permeten avançar cap al reconeixement del Corpus Christi de València com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Set-cents anys d'història ininterrompuda són un argument difícil de rebatre. I mentre els cobertors florals balancegen els seus pètals sobre els carrers del centre històric i el tapís de la Basílica rep les primeres mirades d'admiració, València demostra una vegada més que algunes tradicions no només sobreviuen al temps, sinó que el desafien amb una vitalitat que poques ciutats del món poden permetre's exhibir.