El passeig de l'Albereda va amanéixer el dilluns cobert de pètals, clavells marcits i l'inconfusible aroma d'una festa que ja és història. La Batalla de Flors, celebrada el diumenge 26 de juliol com a acte de tancament de la Gran Fira de València 2026, va deixar arrere la seua habitual catifa floral i un repte logístic que molt pocs espectadors tenen al cap quan llancen el seu clavell a l'aire: com es torna a la normalitat, en temps rècord, un dels passejos més concorreguts de la ciutat?
Un operatiu invisible que comença abans del primer clavell
La resposta està en un treball que passa desapercebut però que resulta decisiu. L'Ajuntament de València, a través del servici de Cicle Integral de l'Aigua i amb la contracta UTE Sanejament de València, va desplegar un dispositiu extraordinari de neteja centrat en la posada a punt de 132 embornals en el tram comprés entre el Pont d'Aragó i el Pont del Real. Una intervenció que no va començar després de l'últim petard de la mascletà nocturna, sinó molt abans.
I és que el protocol municipal contempla tres fases: abans, durant i després de l'esdeveniment. Els operaris supervisen de forma permanent tota la xarxa de clavegueram de l'àrea d'actuació per a detectar possibles anomalies o trencaments en la infraestructura. Si es localitza qualsevol incidència, s'activa immediatament una alerta per a procedir a la seua reparació urgent. La prevenció, en este cas, és tan important com la neteja posterior.
L'enemic silenciós: la flor seca en la xarxa de drenatge
El passeig de l'Albereda es convertix en l'escenari d'una desfilada única que les flors, les carrosses i les màximes representants del món faller són les grans protagonistes, abans que comence el llançament d'1,2 milions de clavells. El que el públic viu com un espectacle sensorial —color, aroma, alegria— es traduïx, hores després, en tones de matèria orgànica acumulada sobre l'asfalt i, el que és més problemàtic, obstruint els punts de drenatge urbà.
Ací residix el verdader desafiament tècnic. Les restes vegetals i les flors seques són capaces de col·lapsar la xarxa de clavegueram si no s'actua amb rapidesa i mètode. Una xarxa obstruïda impedix absorbir l'elevat volum d'aigua que s'empra en les tasques intensives de baldeig a pressió posteriors a la batalla floral, el que pot generar bosses d'aigua en la calçada i prolongar el tall de l'espai públic durant hores.
132 embornals, un tram estratègic i zero improvisació
La intervenció no és aleatòria. El tram triat, entre el Pont d'Aragó i el Pont del Real, correspon exactament amb el recorregut del festeig. Es tracta d'una desfilada centenària i multitudinària que culmina amb el tradicional llançament de centenars de milers de clavells entre les carrosses i el públic situat en les llotges. La concentració de flors en eixe espai és, per tant, màxima i previsible, la qual cosa permet al servici municipal planificar l'operatiu amb precisió quirúrgica.
La Batalla de Flors forma part de la història de València des de 1891, quan va ser impulsada per Pascual Frígola, Baró de Corts, amb l'objectiu d'oferir un gran esdeveniment festiu durant l'estiu. Més d'un segle després, la festa ha crescut en dimensions i en públic, però també en la complexitat del treball que exigix la seua gestió urbana posterior.
Del caos floral al passeig net
Amb els 132 embornals buidats de residus, l'aigua dels baldejos fluïx sense obstacles cap a la xarxa de sanejament i el passeig recupera la seua fisonomia habitual en el menor temps possible. L'objectiu final és que la ciutadania puga disfrutar de l'espai públic en plenes condicions de salubritat i seguretat pràcticament des de l'endemà del festeig.
És, en definitiva, l'altra cara de la festa: silenciosa, tècnica i necessària. Mentre milers de valencians i visitants guarden en la memòria l'olor a clavell i el colorit de les carrosses, un equip d'operaris treballa contrarellotge perquè el passeig de l'Albereda s'òbriga com si la batalla mai haguera ocorregut. Perquè una ciutat que sap celebrar també ha de saber recollir-se.