Va sobreviure a la demolició del palau senyorial que l'aixoplugava, va servir de refugi antiaeri durant la Guerra Civil i va esperar dècades soterrada en l'oblit. Ara, la cisterna medieval d'Alberic —un dels espais patrimonials més singulars de la Ribera Alta valenciana— es prepara per a recuperar el seu protagonisme gràcies a una inversió de 210.000 euros aprovada per la Diputació de València.
Un únic supervivent de segles d'història
La història d'esta cisterna és, en certa manera, la història del mateix municipi. Va ser construïda en l'època medieval, alhora que el castell o palau de la plaça Major, i des d'aleshores va exercir d'infraestructura col·lectiva per a tota la població. A diferència d'altres viles de l'entorn, les muralles d'Alberic només envoltaven la fortalesa central —no el conjunt del poble—, un detall que ja en el segle XIII reflectix la singularitat d'un territori governat baix un senyoriu amb vassalls musulmans.
Amb la conquesta de Jaume I i la posterior expulsió dels moriscos, els nous pobladors cristians no només van mantindre la cisterna, sinó que van construir una séquia específica des de la Séquia Reial del Xúquer per a fer potable l'aigua del depòsit. El depòsit s'omplia dos voltes a l'any, després de la sega de l'arròs i la neteja de les séquies, i així i tota la aigua continuava sent térbola i era necessari deixar-la asseure i filtrar-la per a aconseguir una mínima salubritat. La cisterna comptava amb una font de sis dolls on la gent podia omplir els cànters per dos cèntims. Un servici públic avant la lettre en el cor de la Ribera Alta.
Entre els segles XVII i XVIII es documenten proves de l'ús continu de l'espai: propostes per a il·luminar-la de nit, despeses de manteniment sufragades amb ingressos municipals... La cisterna era, aleshores, una cosa pareguda al que hui anomenaríem un servici essencial. El palau senyorial que l'albergava, no obstant això, no va córrer la mateixa sort. En 1855, davant els ulls dels veïns d'Alberic, el Palau dels Ducs de l'Infantado va viure les seues últimes hores. El palau senyorial del segle XIII, símbol de l'opressió feudal, va caure després d'una lluita jurídica de més de 80 anys per la independència del municipi. Només es va salvar d'eixa demolició la cisterna, arrendada en subhasta pública a partir d'eixe moment.
De l'aigua al refugi: la Guerra Civil baix terra
Si la cisterna ja acumulava segles d'història quan arribà el segle XX, la Guerra Civil li afegí un nou capítol. L'estructura subterrània, que havia abastit d'aigua a generacions de veïns, es convertí en refugi antiaeri per a la població civil. Amb una extensió aproximadament de 500 metres quadrats, és una de les cisternes més grans existents en la Comunitat Valenciana. Eixe volum, que en un altre temps emmagatzemà l'aigua del Xúquer, bastava per a protegir a desenes de persones dels bombardejos.
És eixa acumulació d'usos —depòsit d'aigua, infraestructura col·lectiva, refugi de guerra, memòria viva— el que convertix este espai en quelcom més que un simple element arqueològic. "És una infraestructura que explica com s'han organitzat històricament els veïns del poble i un símbol identitari", resumix la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, que coordina la delegació de Memòria Democràtica impulsora de la rehabilitació.
"Estem parlant d'un tresor patrimonial que va més enllà del seu important ús per a subministrar aigua durant segles" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de València
Obres en marxa i visita pública: el futur de la cisterna
L'alcalde d'Alberic, Toño Carratalá, confirma que les obres de rehabilitació ja estan en procés de licitació i que el termini d'execució previst és de quatre mesos. L'objectiu, una vegada conclosos els treballs, és obrir l'espai al públic i fer-lo visitable. Un enclavament de 500 metres quadrats que, durant segles, fou el cor logístic del municipi i que ara aspira a convertir-se en un recurs cultural de primer orde.
El finançament d'este projecte s'emmarca en una aposta institucional més àmplia. La delegació que dirigix Natàlia Enguix incrementa este any en un 20% les ajudes per a recuperar, difondre i promocionar la memòria democràtica en la província, amb 875.000 euros per a municipis i 200.000 per a associacions. La cisterna d'Alberic és un dels 50 projectes aprovats este any, repartits entre 46 ajuntaments i 17 associacions memorialistes. Entre els projectes aprovats figuren també la recuperació del refugi de la Guerra Civil del carrer Sant Martí d'Alcàsser, amb 150.000 euros, i la construcció del panteó de la memòria històrica a Sueca, amb una inversió pròxima als 40.000 euros.
Entre 2024 i 2026, la Diputació ha destinat 3.750.000 euros a subvencionar les iniciatives de municipis i associacions, a la qual cosa cal sumar quasi un milió d'euros en ajudes directes per a projectes de localització, exhumació i identificació de restes de persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. La institució afirma haver duplicat en esta legislatura els recursos econòmics destinats a polítiques de memòria, i complementa les inversions amb activitats divulgatives: publicació de llibres i investigacions, noves webs de memòria, els premis 'La Memòria a l'Escola', la Memòria en les Biblioteques i el certamen d'investigació María la Jabalina.
Hi ha alguna cosa profundament significativa que l'únic vestigi que els veïns d'Alberic decidiren perdonar quan enderrocaren el palau dels seus senyors fora precisament la cisterna: no la torre, no les dependències nobles, sinó l'espai que els donava aigua. Recuperar-la hui, convertir-la en un lloc visitable i comprensible, és també una forma de recordar que la història no sempre l'escriuen els que manen, sinó els que l'habiten.