El Jutjat d'Instrucció número 6 d'Alzira que investiga la fugida d'Antonio Anglés, presumpte autor del triple crim d'Alcàsser, ha incorporat al procediment nous testimoniatges de mariners del vaixell amb el qual va poder fugir l'escapolit a Irlanda.
En concret, la magistrada ha unit a la causa el testimoniatge d'un mariner del vaixell al qual la Policia li va exhibir una fotografia per a identificar al polissó --que podria ser Anglés-- i d'altres dos membres de la tripulació, segons han confirmat a Europa Press fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
També ha acordat que la Policia tracte d'identificar a l'empleat d'una agència de transports que va contactar en el seu moment per telèfon amb el vaixell mercant i va parlar amb el polissó.
La magistrada ha dictat aquestes diligències després que, tal com ha avançat Les Províncies, l'Audiència de València haja estimat un recurs interposat per l'Associació Clara Campoamor --acusació popular-- contra la negativa inicial d'incloure aquests testimoniatges en el procediment.
Aquestes diligències són fruit del resultat de l'Ordre Europea de Recerca emesa l'any passat pel jutjat i emplenada per les autoritats britàniques per la qual es van localitzar i van tornar a interrogar a alguns membres de la tripulació del vaixell que cobria el trajecte Lisboa-Dublín el març de 1993 en el qual suposadament va viatjar com a polissó Anglés.
Els magistrats de l'Audiència entenien que aquestes diligències "tenen una finalitat útil i pertinent per a la continuació del procediment --la localització de l'investigat-- i resulten proporcionades a l'evident gravetat dels fets delictius objecte de recerca". Ara, ja estan incorporades a la causa.
Antonio Anglés és el principal sospitós del segrest, violació i assassinat de Míriam, Toñi i Desirée, les tres adolescents d'Alcàsser els cossos de les quals van ser trobats en una fossa del paratge de La Romana el gener de 1993. Pel triple crim va ser condemnat Miguel Ricart a 170 anys de presó, encara que va sortir de presó en 2013 després de desactivar-se la doctrina Parot.