El que semblava un gest altruista va acabar convertint-se en un parany. Patricia Soler és una dona discapacitada. Patix fibromiàlgia i lupus. No té recursos econòmics. El seu cos, afligit per la malaltia, no li permet treballar. La dona es va veure al carrer. Espantada, desesperada. Llavors, un home al qual considerava el seu amic li va oferir acollir-la en el seu habitatge d'Ontinyent. Ella va acceptar, pensant que havia trobat un salvavides. Però els seus somnis es van truncar en un obrir i tancar d'ulls. Tan sols l'endemà passat d'instal·lar-se van començar els problemes de convivència. Al principi el seu company de pis li reclamava per l'organització de la casa. Li xisclava. Però prompte la presumpta víctima es va veure abocada a una espiral de violència.
Tindre un sostre no era gratis per a Patricia segons manté la dona de 48 anys. "M'obligava a mantindre relacions sexuals amb ell i si em negava em deia que m'anava a tirar al carrer", assegura encara terroritzada. El que ha viscut sembla l'argument d'una pel·lícula de terror. La víctima defensa que l'home que la va acollir la forçava sexualment. "Em tractava amb moltíssima violència. Era un animal", diu. En recordar la situació que va travessar, els seus ulls s'omplin de llàgrimes.
"Jo em resistia, però m'agafava per la força". A Patricia li tremola la veu. Durant els tres mesos que va estar en aquell habitatge, des de principis de gener fins a finals del mes d'abril, va perdre completament la seua llibertat. La dona compartix que el seu company de pis no li deixava eixir de casa sense la seua supervisió. "Quan s'anava em tancava la porta amb clau. No podia anar sola a cap lloc. No em deixava parlar amb ningú". Recorda amb horror que quan la telefonaven, el seu presumpte agressor començava a xisclar-li i a increpar-li perquè penjara. Estava completament aïllada del món.
"Ell es pensava que mai ho denunciaria perquè no tenia cap altre lloc al qual anar", diu. La denunciant defensa que l'home la sotmetia a tortures si ella s'oposava a mantindre relacions sexuals amb ell. O, com ella ho crida, li imposava càstigs. "Durant estos mesos he perdut 8 quilos. Em deixava sense menjar per no ficar-me al llit amb ell", relata.
Va aprendre a sobreviure. A guardar els seus sentiments en una caixa per a poder suportar l'infern que travessava. "Ja ni tan sols pensava en la fam, només volia escapar", confessa. Assegura que el seu company de pis fins i tot li va posar de condició practicar-li una fel·lació per a deixar-li encendre l'estufa.
Segons el seu relat, no importava la resistència que oposara. Presumptament, l'home que suposadament la va agredir li obria les cames per la força bruta. Esglaiada, Patricia no tem a mostrar els intensos cardenals que li tinyen tot el cos. "La violència sexual era diària", afirma. També comenta que té els ossos d'un dit de la mà ressentits, fruit de les suposades pallisses que rebia.
Vivia en condicions infrahumanes, manté. "Ni tan sols hi havia aigua calenta. Havia de dutxar-me amb llibrells", compartix. Encara que la seua por de viure al carrer feia que acceptara aquells presumptes maltractaments com la seua única realitat possible.
Va aguantar tot tipus de violència, segons sosté la víctima, fins que va arribar la nit del 21 d'abril. Pel que sembla, l'investigat li va increpar perquè es baixara els pantalons i la va forçar sexualment amb una brutalitat que li va estripar els seus genitals. Però Patricia va aconseguir escapar. Sense ni tan sols tindre temps per a vestir-se, va aconseguir que la portaren a l'Hospital General de València perquè l'atengueren.
Allí la va conéixer el lletrat David Tello, que la va acollir temporalment a la seua casa i es va oferir per a ajudar-la a presentar la denúncia. El presumpte agressor va ser detingut, no obstant això ha quedat en llibertat provisional després de passar a disposició judicial. El lletrat no comprén com, després de la duresa dels fets denunciats, a l'investigat no li han imposat una ordre d'allunyament de la víctima com a mesura cautelar. Fins i tot aix
Des del principi, la vida de Patricia no va ser fàcil. Es va criar en un convent de València després que la seua mare morira quan ella era tan sols una xiqueta i el seu pare l'abandonara. Quan va complir la majoria d'edat, va començar a treballar de ballarina d'espectacles però en 2016 va començar a notar els símptomes del lupus i va haver de deixar-lo. Conviu amb intensos dolors, sumat a la fatiga mental i a l'ansietat i depressió major que patix. També té diagnosticada fibromiàlgia. Cobrava una pensió no retributiva però assegura que fa poc li la van retirar sense donar-li una explicació. "Jo no sé fer aqueixes paperasses", comenta.
"L'haver viscut este malson ha fet que em trobe molt pitjor. No puc dormir i em vaig autolesionar fins a dues vegades", reconeix la dona. Ha d'encendre's un cigar a meitat de la conversa, et fa molta por. S'acomiada amb la veu entretallada. "Tinc esperances que al final la vida per fi em tracte bé", diu amb un indici d'optimisme.