Viure a soles a València no és, en l'actualitat, una cosa possible per a totes les butxaques. La ciutat en tots els aspectes, oferix una qualitat de vida envejable: ofertes culturals i artístiques per onsevulla, esdeveniments esportius i d'oci de primer nivell i un clima i paisatges naturals envejables. No obstant això, l'oferta d'habitatge passa per les seues hores més crítiques. La realitat és que el cost mensual de mantindre un habitatge, sense compartir espai amb cap persona, supera sense problemes el salari mitjà de molts treballadors. Quins són els motius principals? Perquè entre els lloguers disparats, la pujada generalitzada dels preus dels productes de primera necessitat i l'acumulació de factures de tota mena, els qui volen emancipar-se pel seu compte han de conscienciar-se bé del desafiament que tenen per davant.
En este article us proporcionarem, a través de l'anàlisi i la mostra de dades i xifres oficials i actualitzades, quant costa viure només en la capital valenciana. Una guia útil –encara que aproximada– per a saber si el teu compte corrent està llesta per a afrontar la tan desitjada independència.
Viure a soles a València: el lloguer, la principal amenaça
Com és habitual en els últims anys, el factor que més condiciona a l'hora d'estructurar el pressupost mensual és el lloguer del teu pis o casa. En este sentit, segons l'informe de preus de lloguer del portal immobiliari Idealista del passat mes de juny, València va aconseguir un preu mitjà de 13,4 €/m², la qual cosa suposa un increment de l'11,2% respecte a l'any anterior. Esta xifra situa a la capital del Túria entre les ciutats més cares del país per a lloguer, superant fins i tot zones de Barcelona o Madrid en el que al creixement percentual es referix.
Per posar-lo en context, per a un estudi o apartament xicotet d'entre 45 i 50 metres quadrats, el lloguer mensual es dispararia a una xifra que s'establiria entre els 600 i els 750 euros, sempre en funció del barri. Per exemple, en barris com Russafa, El Carme o en la zona de l'Eixample, la qüestió, per a la gran majoria, és directament impensable: els preus rarament baixen de 800 euros mensuals. En canvi, si un busca habitatge en els barris de la perifèria –com Torrefiel, Patraix o L'Olivereta– encara podria arribar a trobar pisos per davall dels 650 euros, sempre segons l'exemple proposat.
Com a curiositat, si ampliem el focus a la província de València, podem trobar preus que descendixen notablement. Municipis com Xàtiva, Ontinyent o Carcaixent registren lloguers mitjans entorn dels 7-7,5 €/m², la qual cosa permet trobar habitatges individuals més grans per 400-500 euros. Tanmateix, això implica renunciar a la vida urbana o assumir desplaçaments diaris, la qual cosa també té costos afegits.
Independitzar-se a València: les altres despeses que també sumen
A més del lloguer, viure només implica afrontar cadascun de les despeses domèstiques sense l'ajuda de ningú, sense possibilitat de dividir-los ni res semblant. Per tant, entre subministraments, menjar, transport i oci, la despesa mensual es pot disparar amb facilitat si no es gestiona ni planifica de manera correcta. Este podria ser la despesa individual que pot tindre la persona que decidix independitzar-se sola a la ciutat de València, segons l'últim Informe de Consum Alimentari a Espanya, elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA)
- Subministraments: les despeses mensuals en electricitat i gas (de 70 a 90 euros), d'aigua (30 euros) o d'internet (30 euros) sumats als de la comunitat de propietaris (fins a 60 euros), fan que este tipus de despeses oscil·len entre 150 i 200 euros.
- Alimentació: segons l'informe anteriorment elaborat pel MAPA, la despesa anual mitjà per persona en menjar per a la llar és de 1.787 euros, la qual cosa suposa uns 150 euros al mes. A això cal sumar menjars fora de la llar, que suposen altres 80-100 euros mensuals, i consum diari en fleques, cafés o snacks, que pot aconseguir els 50-60 euros.
- Transport i oci: entre els viatges de tren, metre i bus (uns 30 euros) més les despeses d'un gimnàs bàsic (de 25 a 50 euros), passant pel pressupost destinat a cinema, espectacles i cultura en general (entre 40 a 80 euros) fins a arribar a les despeses personals de roba, subscripcions a plataformes de streaming o despeses en cura personal i de salut. En total, estes despeses secundàries sumen entre 300 i 400 euros addicionals al mes. El cost final depén en gran manera de l'estil de vida, però fins i tot en la seua versió més bàsica, rares vegades baixa dels 1.200 euros.
Salari mitjà vs. realitat: açò és el que necessites per a viure en solitari
Segons l'Enquesta d'Estructura Salarial publicada per l'INE en 2025, el salari mitjà brut anual en la Comunitat Valenciana (esta vegada no parlem sol de València) és de 25.632 euros, la qual cosa equival a uns 1.830 euros bruts al mes, o aproximadament 1.500 euros nets mensuals.
Esta dada situa a la regió per davall de la mitjana nacional (28.050 €) i per darrere de comunitats com País Basc, Madrid o Catalunya. Unes dades molt desesperançadores, tenint en compte que València capital se situa entre les primeres quant al creixement dels preus de lloguer es referix.
Amb estos ingressos, i tenint en compte totes les despeses detallades, allà va la resposta a la tan anhelada pregunta: viure només a València et podria arribar a costar entre 1.400 i 1.600 euros al mes. És a dir, en molts casos, tot el sou net mensual se'n va només a subsistir, sense marge per a estalviar o imprevistos.
En conclusió, viure només a València en 2025 és un objectiu cada vegada més desitjat... però també més costós. Llevat que es dispose d'un sou per damunt de la mitjana, un habitatge en propietat o una ajuda familiar estable, la independència total implica assumir un nivell de despesa molt alta. Els lloguers tensionats, la pujada de subministraments i el cost general de la vida fan que per a moltes persones siga inviable fer-ho sense compartir pis o reduir al màxim les seues despeses personals.
Si estàs pensant a fer el pas, convé fer-ho amb els números clars, amb previsió, i sabent que més que un luxe… viure només a València s'ha convertit en un privilegi.