El 29 d’octubre encara pesa. No sols en la memòria dels qui ho van viure, també en la pell d’un territori que va vore com l’aigua arrasava sense pietat. Va ser l’episodi de pluges més devastador de les últimes dècades a la Comunitat Valenciana. I va deixar alguna cosa més que xifres negres: va deixar preguntes. ¿Podria haver-se evitat? ¿Estem preparats per a quan torne a passar?
D'estos dubtes naix esta conversa amb Victòria Rosselló, meteoròloga d’À Punt i una de les veus que, des de la televisió pública, va tractar d’explicar l’inexplicable. Amb ella repassem què està canviant en els patrons de pluja, com s’afronta la temporada de tardor, què va fallar en la gestió de l’emergència i, sobretot, quin paper juga l’educació ciutadana perquè una alerta roja signifique el que realment és: un avís de vida o mort.
El passat octubre vam viure un dels episodis més tràgics de pluges torrencials a la Comunitat Valenciana, amb centenars de víctimes i una societat encara commocionada. Ara que s’acosta de nou la temporada de pluges, ¿quines previsions es manegen des de la meteorologia per a esta tardor?
A veure, estrictament no podem saber com serà de virulenta la temporada de tempestes o d’episodis de pluja. La tardor és una època propícia perquè es produïsquen estos fenòmens, però això forma part de la meteorologia mediterrània. Sempre hem tingut tempestes i pluges torrencials, i algunes han sigut catastròfiques, encara que el que acabem de viure ha sigut, sense cap dubte, el més tràgic de l’època recent. També observem que, encara que la tardor és tradicionalment l’estació més plujosa en les nostres terres, això està canviant un poc en el context del canvi climàtic. De fet, s’aprecia una variació en el patró de pluges: estos episodis es poden registrar en qualsevol època de l’any i ser més virulents, perquè cada vegada es concentren en menys temps. La pluja és més intensa. Ja no parlem de temporals que duren dos o tres dies, sinó d’episodis de poques hores, i això fa que les quantitats acumulades tinguen un poder destructiu molt més gran.
Després d’aquell temporal tan devastador, molta gent es pregunta si s’ha aprés alguna cosa i si s’han canviat les rutines de treball o els protocols de prevenció. ¿Ha canviat alguna cosa en la manera d’afrontar estos episodis des de la meteorologia?
Des de la meteorologia, no. Les previsions actuals permeten, amb molts dies d’antelació, afinar bastant quan es pot produir un episodi de pluges torrencials i en quines zones pot afectar. A més de la previsió, està el seguiment, amb ferramentes que no existien fa dècades i que ara ens permeten saber en temps real on plou i amb quina intensitat. Ho vam comprovar el 29 d’octubre. De fet, la previsió es va complir punt per punt i se sabia amb dies d’antelació que les pluges afectarien l’interior i no la costa, la qual cosa feia la situació encara més perillosa. El seguiment també és clau: una vegada es dona l’avís, cal monitoritzar l’episodi en el mateix moment en què es produïx. I ara tenim ferramentes molt potents, com el radar meteorològic, les imatges de satèl·lit i, sobretot, la xarxa d’AVAMET, única a Europa i diria que al món, amb més de 700 observatoris.
Vist així, la part tècnica sembla estar molt ben coberta. Però una vegada estan els avisos damunt la taula, tot depén de la reacció institucional i de la conscienciació social. ¿Fins a quin punt recau la responsabilitat en les administracions públiques?
I també de la gestió de l’emergència, que ja no correspon als meteoròlegs. El nostre paper és avisar, alertar, explicar què està passant, amb quina intensitat i quines conseqüències pot tindre, perquè no és el mateix que ploga a la costa que riu amunt. Però la gestió de l’emergència és un altre capítol que correspon a les autoritats.
Una de les qüestions que més s’ha assenyalat després del que va passar és la falta d’educació ciutadana davant fenòmens meteorològics extrems. ¿Creus que la població entén realment què implica estar en alerta roja i com hauria d’actuar?
Sense cap dubte, l’educació és una assignatura pendent. Cal conscienciar més la població sobre el que significa un episodi de pluges torrencials. Per exemple, els avisos meteorològics. S’ha demostrat que la ciutadania no és prou conscient de què implica una alerta roja. Aquell 29 d’octubre l’alerta roja estava activada des de la matinada a la província de València, però el missatge no va calar prou. Evidentment, tampoc es pot carregar tota la responsabilitat en la ciutadania, perquè també són les autoritats les que han de transmetre que existix un perill greu. En qualsevol cas, la població hauria de saber què implica una alerta roja i quines pautes ha de seguir: si convé quedar-se a casa, no anar al col·legi o a la feina… Hi ha moltes coses per a revisar. Una alerta roja significa perill per a la vida de les persones, no sols per als béns materials, i este missatge no ha calat en la població.”
“Una alerta roja significa perill per a la vida de les persones, no sols per als béns materials, i este missatge no ha calat en la població.”
Des del punt de vista comunicatiu, els meteoròlegs sou una de les primeres línies de defensa davant este tipus de fenòmens. ¿Com vau viure esta responsabilitat a À Punt? ¿Ha canviat la vostra manera de comunicar des d’aleshores?
Sí, clar. Per a tots hi ha un abans i un després del 29 d’octubre. Des de l’equip de L’Oratge d’À Punt ens vam bolcar des de dies abans, explicant el que podia passar, fins als dies posteriors, analitzant el que havia succeït. Ens vam dedicar en cos i ànima, igual que tota la programació d’À Punt, que es va implicar en l’explicació i en el seguiment de l’episodi. Recorde la impotència i la frustració de vore que, mentre ja hi havia gent ofegant-se al migdia, les dades no arribaven a tota la població. Les dades eren clares: la intensitat de la pluja era extraordinària. La catàstrofe natural hauria ocorregut igualment, però és molt frustrant comprovar que la informació, que estava a l’abast de qualsevol, no es transmetia amb eficàcia. Érem molt conscients de la nostra responsabilitat i intentàvem estar a l’altura des del primer moment.
“El que ha fallat estrepitosament en esta ocasió ha sigut la gestió de les emergències.”
I ja per a acabar, mirant cap al futur, ¿què esperes que canvie en la reacció tant de les institucions com de la ciutadania quan arribe el pròxim episodi de pluges intenses?
Espere que hi haja més sensibilitat, més preparació i una gestió d’emergències molt millor. I, sobretot, més capacitat per avisar la població. Nosaltres som una televisió autonòmica i, en un dia normal, no tota la ciutadania està pendent de nosaltres, perquè la majoria treballa, està a l’escola o a les seues coses... així i tot, intentem arribar al màxim nombre de persones possible. Però hui en dia també sabem que hi ha altres ferramentes que poden arribar a tota la població, sense excepció. Per això cal reflexionar a molts nivells. El que ha fallat estrepitosament en esta ocasió ha sigut la gestió de les emergències.