El clima mediterrani amb el bon temps que li acompanya, la quantitat d'oci que hi ha, tindre la platja a prop o poder residir tranquil·lament en la teua casa de muntanya. Bé, aquestes podrien ser algunes de les moltes característiques que provoquen que els valencians augmenten la seua qualitat de vida veritat? Doncs, en efecte, Eurostat ha situat a la Comunitat Valenciana en una posició privilegiada a la hora de fer aquesta classificació.
L'agència d'estadístiques del màxim organisme europeu situa a gran part de l'arc mediterrani en nivells molt similars. Concretament, al voltant dels 82,5 anys d'esperança de vida. És més, anant una mica més al clic de la qüestió, assenyala que Provence-Alps-Côte d'Azur, Lazio, Malta i Epiro, regions totes banyades pel mar Mediterrani, comparteixen també la mateixa esperança de vida en nàixer. Una casualitat que alimenta el debat sobre si el clima té realment incidència o no a l'hora d'augmentar l'esperança de vida de les persones.
En aquesta línia, a part d'aqueixa cridanera unió mediterrània de la longevitat, la Comunitat Valenciana es col·loca com una de les regions a l'alça en el que a esperança de vida es refereix. Això sí, la mitjana europea va baixar en 2021 a causa dels efectes de la pandèmia de COVID-19 fins als 80,1 anys d'esperança de vida en nàixer, és a dir, 1,2 punts menys que en 2019, just abans de la pandèmia. En clau valenciana, també es va notar aqueix efecte, ja que fa dos anys la dada estava situada en els 83,5.
Les regions que estan prop de nosaltres
Friuli-Venezia, a Itàlia (82,5), o el nord de Noruega (82,6) són les regions que estan just per davant i darrere dels valencians. En aquest sentit, Ticino, situada a Suïssa, és la regió que lidera el ránking europeu, encara que, això sí, cal destacar que aquesta zona no forma part de la Unió Europea, però apareix analitzada per l'Eurostat - de la mateixa manera que ocorre amb països com Macedònia, Noruega o Sèrbia.
En clau nacional, el territori valencià és la quart de tota Espanya que pitjor registre presenta, només ho superen Andalucia (81,7), Múrcia (82,3) i Extremadura (82,3). Per darrere de la capdavantera Ticino, el top 3 europeu ho conformen Madrid i la Comunitat Foral de Navarra, amb 85,4 i 84,8 anys d'esperança de vida respectivament. Però... això què significa realment? Doncs realment parla que si una persona naix i viu en aqueixes dues comunitats o si ve al món ara mateix, té una expectativa de viure 3 anys més dels quals tindria si nasquera ací a la Comunitat. Comunitats pròximes a la nostra com les Illes Balears o Catalunya (ambdues amb 83,7 anys) estan per davant de la valenciana.
País d'Europa amb pitjor esperança de vida
De la mateixa manera, les dades europees no fan més que reflectir les societats que estan més o menys desenvolupades. Igualment, algunes de les pitjors xifres, pel que fa a esperança de vida, es registren en països com Romania, Letònia, Lituània, Bulgària o Polònia, que continuen en eixa lluita per col·locar-se en el mateix nivell quant a qualitat de vida de la resta de la Unió Europea.
Per exemple, la regió amb pitjor esperança de vida d'Europa és també la que posseeix la renda econòmica més pobra. Es tracta de Severozapaden, a Bulgària. Allí una persona té una esperança de vida que arriba fins als 69,7 anys, és a dir, tan sols dos anys més de la nova edat de jubilació a Espanya (67) i quasi tretze anys menys dels quals viuria si desenvolupara la seua vida a la Comunitat Valenciana.
Significatiu que aquest tipus d'estudis sobre l'esperança de vida dels europeus represente - en la majoria de casos- com són d'importants els béns, serveis, governs, polítiques... perquè augmente l'edat dels residents.