Vacunació, hàbits saludables i control de factors de risc com el tabaquisme, les claus per a reduir l'impacte de la pneumònia segons Vithas

Guardar

Una persona amb pneumònia
Una persona amb pneumònia

Amb motiu del Dia Mundial de la Pneumònia, que se celebra cada 12 de novembre, els hospitals Vithas a la Comunitat Valenciana s'unixen per a llançar un missatge clar: la pneumònia es pot previndre.

Segons el Dr. Joan Carles Padilla, pneumòleg de l'Hospital Vithas Medimar, “la vacunació antigripal anual, les vacunes antipneumocòcciques per a majors de 65 anys o persones amb risc, la vacuna contra la COVID-19 i els seus reforços, juntament amb l'adopció d'hàbits saludables com la rentada freqüent de mans, evitar el tabac i ventilar els espais tancats, són mesures clau per reduir la incidència d'esta patologia”.

El Dr. Iván Santiago Arroyo, pneumòleg de l'Hospital Vithas Aguas Vivas, assenyala que “la pneumònia és una infecció aguda que afecta els pulmons, provocant inflamació i acumulació de líquid o pus en el teixit pulmonar”. Pot ser causada per una àmplia varietat de microorganismes -bacteris, virus o fongs-, i “la seua gravetat depén de l'estat immunològic del pacient i del tipus de microorganisme implicat”, afirma.

Uns dels símptomes podrien confondre's en altres malalties respiratòries com la grip o la bronquitis. Els més comuns inclouen febre alta, tos amb flema, dolor toràcic en respirar o tossir, dificultat per a respirar o sensació de falta d'aire i debilitat general. En persones majors, podria manifestar-se com confusió, somnolència o empitjorament del seu estat general sense febre alta

Grups i factors de risc

La Dra. Amina Bekki, pneumòloga de l'Hospital Vithas València 9 d'Octubre, destaca que “la pneumònia adquirida en la comunitat és una de les patologies més prevalents i la primera causa de mort per infecció en l'àmbit mundial, causant una alta demanda de cures en el sistema de salut”. La seua incidència anual s'estima al voltant de 2-5 adults per cada 1.000 habitants, augmentant significativament en majors de 65 anys, persones amb EPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), diabetis, malalties cardiovasculars, hepàtiques, renals o immunosupressió.

Hàbits tòxics com el tabaquisme -sobretot actiu, però també passiu- i l'alcoholisme incrementen de forma significativa el risc de patir una pneumònia, d'ingrés hospitalari per complicacions respiratòries o sistèmiques i de defunció. “El fum del tabac deteriora el sistema immunitari i afavorix la colonització bacteriana en les vies respiratòries. Com més gran és el consum, més gran és el risc de pneumònia i les seues complicacions”, afig la Dra. Bekki.

Diagnòstic i tractament

Per la seua part, la Dra. María Fernanda León, pneumòloga de l'Hospital Vithas València Consol, explica que el diagnòstic de la pneumònia es basa en l'exploració clínica, radiografia de tòrax i, en alguns casos, anàlisi de sang o cultiu d'esput. “El tractament pot ser ambulatori amb antibiòtics orals o requerir hospitalització en casos greus. L'essencial és actuar ràpidament, per evitar complicacions i afavorir una recuperació completa”, afirma.

En este sentit, la Dra. Rosaly Moreno, pneumòloga de l'Hospital Vithas València Turia, advertix que una pneumònia mal tractada pot provocar complicacions greus, com una infecció generalitzada (sèpsia) o vessament pleural. “L'objectiu principal de l'atenció pneumològica és diagnosticar i tractar correctament la pneumònia, evitant així hospitalitzacions, estades perllongades i complicacions que poden afectar no solament els pulmons, sinó també el cor. Existix una relació estudiada entre la pneumònia i el desenvolupament d'esdeveniments cardíacs posteriors com l'infart o la insuficiència cardíaca”, assenyala.

“En persones majors o amb malalties respiratòries cròniques, la pneumònia pot deixar seqüeles com disminució de la funció pulmonar, empitjorament dels símptomes respiratoris i major risc de noves infeccions”, afirma la Dra. Moreno.

Quan acudir al metge

Per tot açò, el Dr. Juan Carlos Padilla recomana consultar al metge o acudir a urgències si apareixen signes com febre alta que no cedix amb antitèrmics, respiració agitada, dolor toràcic intens a l'inspirar o tos persistent amb esput purulent o amb sang.

“En xiquets menuts cal sol·licitar atenció quan es presenta respiració agitada, enfonsament de les costelles, llavis blavosos, rebutjament del menjar o decaïment”, afig. “En persones amb malalties cròniques, la consulta s'ha de fer de forma precoç”.