Hi ha carreteres que carreguen durant anys amb el mateix problema sense que ningú el resolga del tot. La CV-425, que unix els municipis de Bunyol i Alboraig a la comarca de la Foia de Bunyol, és una d'elles. Este dilluns va arrancar la fase més exigent de la seua transformació completa: tres setmanes de tall total al trànsit per a executar intervencions que, literalment, impliquen demolir part de la calçada existent i reconstruir-la des de zero.
La Diputació de València porta mesos preparant este moment. La inversió total en la reforma de la CV-425 frega els huit milions d'euros, una xifra que reflectix l'envergadura del que s'està escometent: no és un simple rebliment ni una millora cosmètica, sinó la modernització integral d'una de les principals connexions internes de la comarca.
"Estem transformant una carretera que presentava importants limitacions de seguretat en una infraestructura moderna, més segura i preparada per a les necessitats de mobilitat de les pròximes dècades" - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació de València
El tall, que estava previst des de l'inici dels treballs, no és una sorpresa d'última hora. La mateixa Mazzolari ho va explicar amb claredat: en algunes zones de treball, la carretera desapareixerà literalment per a deixar pas a les noves solucions constructives. No hi ha forma de compatibilitzar eixe procés amb la circulació de vehicles.
Tres intervencions que canvien el traçat
Les obres d'esta fase s'articulen entorn de tres actuacions concretes, cadascuna amb la seua pròpia complexitat. La primera es desenvolupa en l'entorn del barranc del Comte, on es construirà un nou pas inferior per a millorar la connexió de la urbanització Font del Mico amb el futur itinerari ciclopeatonal. Per a executar-lo, serà necessari demolir part de la calçada i instal·lar grans marcs estructurals. En eixe mateix enclavament, s'ampliarà el pontó existent i es col·locarà una passarel·la metàl·lica —ja fabricada— que salvarà un desnivell de més de set metres. Les grues de gran tonatge necessàries per a instal·lar-la hauran d'operar directament sobre la plataforma de la carretera, la qual cosa fa impossible mantindre el trànsit obert.
La segona actuació es concentra entre el pont del riu Bunyol i la paperera del Turche. Allí existix un canvi de rasant que limita greument la visibilitat per als vehicles que s'incorporen des de camins laterals. Es tracta d'un dels punts més perillosos del traçat, una situació de risc que s'arrossegava des de feia anys i que la reforma permetrà eliminar de forma definitiva. La Universitat Politècnica de València ja havia identificat en estudis acadèmics els problemes de consistència del traçat en este tram com un factor determinant per a la seguretat viària.
La tercera intervenció és l'ampliació del pont sobre el riu Juanes, necessària per a adaptar eixa estructura a la nova configuració de la via. Tres actuacions encadenades que, vistes en conjunt, expliquen per què no era possible executar esta fase per trams o amb trànsit alternat.
Jornades intensives i desviaments coordinats
Per a reduir al màxim la duració del tall, la Diputació ha organitzat jornades de treball de set del matí a deu de la nit, incloent-hi els dissabtes. Aprofitar pràcticament totes les hores de llum disponibles és la millor garantia que les tres setmanes previstes no es convertisquen en més. Durant les últimes setmanes, a més, s'han condicionat els itineraris alternatius amb millores en la plataforma i la incorporació de cunetes de seguretat en els punts on l'encreuament de vehicles resultava més complicat.
La coordinació institucional ha sigut un dels eixos de l'operatiu. La Diputació ha treballat amb els ajuntaments afectats, la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Transports i l'EMTRE per a planificar els desviaments. Un equip de persones estarà desplegat sobre el terreny durant els primers dies per a orientar els conductors, una mesura senzilla però que marca la diferència quan un itinerari habitual desapareix de colp del mapa.
Un dels acords més cridaners és l'aconseguit amb l'EMTRE en relació al transport de residus cap a l'abocador de Dos Aigües. En condicions normals, eixa ruta genera entre 75 i 80 moviments diaris de vehicles pesants. Durant el tall, l'organisme metropolità desviarà part dels residus a altres destins i concentrarà els desplaçaments restants en horari nocturn, reduint el trànsit pesant a entre 45 i 50 moviments diaris. Una rebaixa significativa que alleujarà la pressió sobre els itineraris alternatius.
Una carretera nova de principi a fi
Quan acaben les obres, la CV-425 haurà canviat de forma substancial. La nova plataforma serà més ampla, amb vorals d'un metre a cada costat i sistemes de contenció adaptats a la normativa vigent. La nova configuració permetrà que dos vehicles puguen creuar-se simultàniament, una circumstància que no ocorria en l'actualitat i que ha sigut font de perill durant anys. La millora beneficiarà no sols als conductors, sinó també a ciclistes i vianants, reforçant la seguretat en tot el corredor i facilitant una mobilitat més sostenible entre els dos municipis.
El projecte incorpora criteris ambientals pioners, sent la primera actuació sobre la xarxa provincial de Carreteres en la qual la Diputació va incloure criteris d'adjudicació basats en la sostenibilitat dels materials de construcció per a reduir la petjada de carboni. La institució provincial compensarà les prop de 4.000 tones de CO₂ associades a l'execució mitjançant tractaments silvícoles sobre unes 60 hectàrees de muntanya pròximes a urbanitzacions disseminades, reforçant així la protecció enfront d'incendis forestals en zones habitades. Com a part del projecte, també s'ha clausurat un abocador irregular en el terme municipal d'Alboraig, tornant al corredor unes condicions ambientals i paisatgístiques que portaven temps deteriorades.
Tres setmanes d'incomoditat per a dècades de millora. Este és, en essència, l'intercanvi que proposa la Diputació als veïns de la Foia de Bunyol. Una carretera que durant anys va acumular dèficits de seguretat, visibilitat i capacitat està a punt de convertir-se en una infraestructura que, per fi, estiga a l'altura de les necessitats dels qui l'usen cada dia.