Europa està a punt de fer un salt decisiu cap a una mobilitat més sostenible i accessible. El projecte Starline, impulsat pel think tank 21st Europe, planteja la creació d'una xarxa de trens d'alta velocitat que podria convertir-se en la gran alternativa als vols de curta distància, oferint preus més econòmics, trajectes còmodes i una dràstica reducció d'emissions contaminants.
Els trens es caracteritzaran pel seu disseny blau fosc, fàcilment identificable en qualsevol estació. El seu plantejament trenca amb el concepte tradicional de classes de viatge, i en lloc d'això, els vagons estaran organitzats en espais adaptats a diferents necessitats. Hi haurà zones tranquil·les pensades per a treballar durant el trajecte, compartiments preparats per a famílies i àrees més obertes per a qui desitge socialitzar. La filosofia del projecte és clara: democratitzar el viatge per Europa, fent que la comoditat no depenga del preu del bitllet.
Però el focus del projecte Starline no sols està en els trens, sinó també en les seues estacions. Estes s'alçaran als afores de les grans ciutats per a poder disposar d'espai suficient i estaran connectades amb el transport urbà existent. Però lluny de ser simples terminals, estaran dissenyades com a centres de vida social i cultural. La idea de 21st Europe és que cada estació aculla restaurants, botigues, zones de descans àmplies i funcionals, però també espais molt més ambiciosos, com sala de concerts, museus, instal·lacions esportives i fins i tot àrees per a esdeveniments de gran format.
Quines ciutats estaran incloses?
El projecte Starline contempla 43 ciutats europees de 31 països com a nodes principals de la seua xarxa, organitzades i connectades en cinc línies independents:
- Línia A (Nàpols – Helsinki): Amb parades a Roma, Milà, Zuric, Munic, Viena, Bratislava, Praga, Berlín, Varsòvia, Vilna, Riga i Tallinn.
- Línia B (Lisboa – Kíev): Amb parades a Madrid, Bordeus, Lió, Milà, Ljubljana, Zagreb, Sarajevo, Tirana, Atenes, Sofia, Bucarest i Chisinau.
- Línia C (Madrid – Istanbul): Amb parades a Barcelona, Marsella, Lió, París, Frankfurt, Luxemburg, Viena, Budapest, Belgrad i Sofia.
- Línia D (Dublín – Kíev): Amb parades a Liverpool (Glasgow-Belfast-Dublín), París, Brussel·les, Anvers, Amsterdam, Berlín, Varsòvia i Lviv.
- Línia E (Milà – Oslo): Amb parades a Zuric, Munic, Berlín, Frankfurt, Hamburg, Copenhaguen i Estocolm.
Reducció en els preus
A més, un altre dels punts clau del projecte és l'economia. Viatjar en avió entre capitals europees pot ser barat si es reserva amb antelació, però els preus pugen amb facilitat en dates clau i les despeses addicionals (equipatge, trasllats a l'aeroport, esperes) convertixen moltes vegades els vols de baix cost en experiències menys atractives del que semblen.
Starline busca competir directament amb este model. Els viatges estaran dissenyats per a ser assequibles gràcies a un sistema de finançament públic que reduirà els costos d'explotació, unit a un model de franquícia en què els operadors ferroviaris nacionals gestionaran les rutes sota unes normes comunes. Això permetria aprofitar les infraestructures i l'experiència de cada país, mentre la coordinació tecnològica i de servei es faria de manera centralitzada.
El tren, l'opció més eco-friendly
Encara que les aerolínies de baix cost han dominat els desplaçaments dins del continent durant les últimes dècades, els responsables del projecte consideren que ha arribat el moment d'un canvi de paradigma. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, en 2022 el transport va generar prop del 29% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la Unió Europea, i els vols de curta distància són responsables d'una part significativa. En contrast, un viatge en tren d'alta velocitat emet fins a un 90% menys de CO₂ que un vol equivalent.
21st Europe defensa que només un enfocament continental pot generar un impacte real en la lluita contra el canvi climàtic. El think tank sosté que un canvi decidit cap al ferrocarril pot convertir-se en la millor oportunitat d'Europa per a assolir les emissions netes zero en 2050, i fins i tot accelerar els objectius fins a 2040.